Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sóller, 7002,7003)
Dissolt el Consorci de Música
Després de dos anys d’haver decidit la dissolució, fins aquest mes de juliol no es va votar definitivament. El regidor de cultura de Sóller, Miquel Nadal, es mostrà satisfet perquè «era un tema que havia quedat enquistat i era un problema que també afectava els comptes de l’Ajuntament». Va assegurar que el punt i final del Consorci «dona pas a una nova etapa que acabarà amb una nova gestió per a l’Escola de Música».
(Irene Cabrer, Sóller, 7002)
Censos de tórtora
El Consell de Mallorca, a través del Servei de Caça i Pesca Fluvial, ha iniciat enguany els censos d’aquesta au, dita europea o salvatge (Streptopelia turtur). És la primera vegada que es duen a terme censos d’aquesta espècie a l’illa per obtenir dades robustes i conèixer l’estat de l’espècie al llarg del temps.
(Sóller, 7002)
Lleis pendulars
Un grup de persones relacionades amb el Museu de Ciències, entre les quals s’hi compta Pep Lluís Pol, amic matemàtic afincat a MARRATXÍ, estan fent un estudi per a recrear el fet que el pèndol augmenta el seu període amb l’altitud. Les proves es van fer al Museu i a la base militar del cim del puig Major. Segons la nota es tractà «d’una recreació històrica fascinant». Els resultats es publicaran en breu.
(Sóller, 7002)
Amics de la Música
Irene Cabrer entrevista Paco Grancha Garrido (Madrid, 1996), flamant president d’aquesta associació i professor de l’Escola de Música. La nova junta està formada per Nico, el vicepresident; Catalina Arbona, la secretària; Marc Manrique, el tresorer i alguns vocals: Maria de Lluc López, Pilar Calafell, Lina SAmpol, Mariona Conrad i Jaume Frontera. Tots eren membres de la BAnda, o ho havien estat.
Demanen a l’Ajuntament que es faci càrrec del director de la Banda i redivindiquen un lloc adient on assajar i fer concerts. Considera que «és incongruent que donin valor a la Música a Sóller però no hi hagi un lloc adient per fer concerts». Troba que «no s’entendria un poble sense banda ni escola de música. No podem deixar morir una banda que començà al segle XIX».
(Sóller, 7002)
Cuina de fusió
El mestre de la cuina, Juanan Fernández, parla a la seva secció d’una sèrie de receptes familiars que Vicenç Pérez Bru publicà al Sóller l’any 1983. Aquestes receptes eren de sa mare i sa padrina que va venir de nina de sa Pobla per fer de cuinera a cas Xico on va aprendre de fer cuina. A Cas Xico -segueix contant el mateix Vicenç Pérez- havien estat a Mèxic i va aprendre a fer mole poblano. A partir d’aquí surt la inevitable reflexió: «Com veis el concepte tan de moda ara anomenat cuina de fusió no és una cosa nova, malgrat que ara sigui sinònim d’esnob. La cuina sempre ha estat fusionada una i una altra vegada al pas dels anys. De fet, aquesta és la identitat de la cuina de cada regió… Beure dels orígens dels seus habitants i vetllar perquè la cuina perduri i es vagi fusionant i enriquint-se dia a dia. Si no, ja me contareu d’on ve el nostre tan preuat gató, el conill amb xocolata, els ous a la cubana, la bullabessa, l’ensaïmada, el cuscussó, les panades o els bunyols…» Encertada reflexió, sí senyor…
(Sóller, 7002)
Llorenç Seguí, campió
Durant el Campionat de Balears Màster 2021, el veterà atleta solleric es va proclamar flamant Campió de Balears del 800 m. en categoria M50 i Subcampió de Balears dels 1500 m. M50. La Redacció d’Esports del Sóller comenta: «El de can Randeta segueix demostrant que es mou molt bé tant en pista com en asfalt i fa poc per damunt les vies del tren. Sembla clar que Llorenç té encara corda per estona i ho demostra a cada cursa a la qual participa, demostrant que l’edat no és un obstacle». Totalment d’acord.
(Sóller, 7002)
Més de l’olivera mil·lenària
Ja havíem vist que havia rebut un premi com la millor olivera monumental 2020, atorgat per l’Associació Espanyola de Municipis. Ara, a l’escrit d’Aina Borràs hi podem aprendre el següent: «Segons l’Associació, probablement l’olivera de can Det fou sembrada pels musulmans en el segle IX, essent testimoni directe de la reconquesta de l’illa en el segle XIII». Conta’m, vella olivera…
(Sóller, 7002)
Guia gastronòmica
La marca Chefs(in) i Tranfer Class, empresa dedicada al transport Premium s’han unit en l’edició digital i en paper d’una guia gastronòmica que vol promoure els millors restaurants d’alta cuina de Mallorca.
En el cas de Sóller i Deià són 4 els restaurants que han estat inclosos a la guia: Barretes, can Boqueta, Bens d’Avall i El Olivo. La inclusió en aquesta guia, a més de prestigi, permet als restaurants accedir a guies i a concursos de caire internacional.
(Irene Cabrer, Sóller, 7003)
Clos de Mar
Es tracta d’un vi blanc, del qual l’enòleg responsable -Miquel Carreras- considera que, malgrat el raïm és de Binissalem, degut a la idea de la seva creació es tracta d’un vi «d’ànima sollerica». És curiós el que explica de la gènesi del nom: «M’agraden els vins de petites produccions en què cuiden cada detall per a obtenir la màxima qualitat. Per a aquest tipus de vins, sovint s’utilitza la paraula «clos», donat que fa referència a aquesta petita parcel·la delimitada. Tenia molt clar que jo també volia produir un «clos», però la meva parcel·la ara mateix és Mallorca i, per tant, el que la delimita és la mar. D’aquí neix Miquel Carreras Clos de Mar».
(Aina Borràs, Sóller, 7003)
Gabinet de lletres
No puc estar-me d’esmentar aquest paràgraf de l’Amic Miquel Ferrà i Martorell en relació a l’historiador Antoni Pons Pastor, protagonista d’un interessant «Col·loqui dels dissabtes» del mestre escriptor. Diu així: «El seu gabinet era amuntegament del que diuen un ordre creatiu amb tota casta de papers, volums, paquets de quartilles. Paperets i paperons amb dades tretes d’algun arxiu oficial… Totum revolutum». Fantàstic, fascinant…
(Sóller, 7003)
100 formes de cuinar els ous
Aquest és el títol de la secció «Parlem de Cuina» del mestre Juanan Fernández. Aclareix que el títol prové d’una llegenda popular que dóna aquesta xifra a les possibilitats culinàries del producte de les aus. Esmenta que els més consumits, amb gran diferència, són els de gallina, seguits pels d’ànec i d’oca. Diu que també es consumeixen els de guatlla, que són molt més petits. Encara que aquests 4 siguin els més «normalS» també tenen bastant acceptació els ous d’estruç i nyandú (espècie d’estruç més petita). Aquests poden arribar a pesar 1’3 kg cadascun; l’equivalent a 2 dotzenes d’ous de gallina (!!!).
El caviar, que són ous de peix i són també comestibles -segueix dient Juanan- estan molt valorats sobretot els d’esturió, salmó, rap i altres peixos. També es comercialitza el caviar de caragol terrestre i en alguns llocs del món són un luxe gastronòmic els ous d’iguana, tortuga i altres rèptils. I encara diu més coses de colors, tamanys i presentacions… Tota una lliçó en relació al tema… I només és la introducció; ha de continuar…
(Sóller, 7003, 16 VII ’21)
