Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Punt Informatiu, i d’altres)
SISTEMA ESTEL·LAR
La història de la rondalla ‘Na Filet d’Or’ ha arribat al firmament gràcies a l’equip d’Es Nostro Cel, integrat per científics educadors, estudiants i amants de l’astronomia que aspiren a incloure la cultura de les Illes Balears als noms oficials de la volta celeste.
Fa poc temps, la Unió Astronòmica Internacional va anunciar que la proposta presentada pels estudiants del col·legi Bisbe Verger de Santanyí havia guanyat el concurs Name Exo Worlds 2022, i obtenia el privilegi de donar nom a 20 sistemes planetaris extrasolars.
Segons el mateix grup d’entusiastes de l’astronomia i de la literatura popular mallorquina, «des de l’antiguitat, l’ésser humà ha alçat la vista al cel. Ha admirat la seva bellesa, la seva immensitat i la seva utilitat. En el cel s’han plasmat històries, mites i llegendes. Aquestes històries s’han trasmès a través de la nostra llengua, recollint particularitats de totes les cultures que van passar per l’arxipèlag i conservant-les pel fet d’estar relativament aïllats». És aquesta relació, doncs, entre els contes tradicionals i la nostra visió d’aquest petit tros de món, que volen potenciar.
(Josep Ramon Santiago, Cent per Cent, 997, Manacor, 23 VI ’23)
TRAMUNTANASAURE
«Personal investigador del Museu Balear de Ciències Naturals i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han descrit una nova espècie de rèptil, el Tramuntanasaurus tiai. Ho han fet a partir d’un esquelet fòssil molt ben conservat trobat en roques de Mallorca que daten de fa uns 270 milions d’anys. La recerca va ser publicada a la revista ‘Papers in Palaentology’.
La nova espècie és d’un grup de rèptils herbívors que varen viure només durant el Permià, fa entre 299 i 251 milions d’anys, i que no tenen representants actuals, segons han explicat els propis investigadors.
Dins aquest grup, Tramuntanasaurus tiai era una espècie de mida mitjana, d’uns 50 centímetres de longitud del cap a la coa; malgrat que altres espècies d’aquest grup assoliren els 2 metres de llargària.
Vivien a les latituds equatorials i tropicals, possiblement perquè podien suportar millor les condicions puntuals d’aridesa molt millor que altres herbívors.
Les restes fòssils que han permès descriure la nova espècie es varen trobar al terme de Banyalbufar i estan extraordinàriament ben conservades. (…)
«El nom científic de la nova espècie Tramuntanasaurus significa ‘el rèptil de Tramuntana’ i fa referència a la zona on es va trobar el fòssil. L’epitet específic ‘tiai’ és un homenatge a Sebastià (Tià) Matamalas, pare del paleontòleg Rafel Matamales que va descobrir l’esquelet mentre participava com a voluntari a la feina de camp».8
(M.F., Sa Veu, 1781, Sóller)
MÈTODES DE COCCIÓ
«L’altre dia de pagès, vaig tenir una interessant tertúlia amb n’Andreu Castanyer sobre si era bo o no menjar productes fregits, o de si era més bo l’oli d’oliva, el de gira-sol o altres llavors. I de passada xerràrem de les, tan de moda, fregidores sense oli i de com fregir correctament.
Si començam pel principi, hem de comentar que existeixen tres grans sistemes de cocció:
-En concentració: Consisteix en cuinar els gèneres en calent i alta temperatura perquè els elements nutritius (sucs) de la peça que estam cuinant quedin a l’interior. Aquí s’inclou fregir, torrar, rostir o gratinar, entre d’altres.
-Per expansió: Consisteix a cuinar els gèneres partint d’un líquid en fred, perquè els elements nutritius (sucs) de la peça que cuinam surtin a l’exterior i es mesclin i s’integrin al medi que s’estigui utilitzant. Aquí trobam molta de la cuina regional del centre de la península: el ‘cocido’ madrileny, les ‘fabes con almejas’ asturianes, el ‘lacon con grelos’ gallec, l’olla podrida o la nostra escudella.
-Mixta: Són la unió dels dos fenòmens anteriors, és a dir la concentració (per mitjà d’un saltejat) i l’expansió (per mitjà de l’acció de banyar o aportar un fons). Aquí trobam el conill amb ceba, els escaldums, la paella, l’arròs brut o els calamars farcits.
Però també es poden classificar en:
-Secs: Planxa, forn, gratinats, bany maria, graella, brasa, escalivar, papillota, a la sal o espet.
-Humits: Bullir (en fred i calent), blanquejar (amb gel), escaldar (amb gel), escalfar (menys de 100º C), vapor o infusió.
-Mixts: Brasejar, estofar, guisar.
-Greixos:Daurar, fregir amb poc oli, fregir amb gran fritura (130 a 200º C; amb protecció o sense: enfarinar, arrebossar, a la romana o empanar), sofregir (90 a 100º C i poc oli), saltejar (foc viu durant poc temps), ofegar (foc fluix durant molt de temps) o escalfat a foc lent (oli fred durant molt de temps).
En el casos de la cocció mixta i de la concentració hi entra en joc la caramelització (…)».
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8104, 23 VI)
RECEPTES
Al claustre de Sant Domingo de Pollença tengué lloc la presentació del llibre ‘La cuina de Joan Mas. Receptes en família’, referit al CEIP Joan Mas (…)
El ventall de possibilitats que ofereix la cuina i la gastronomia dins l’àmbit educatiu és gairebé infinit i la seva transversalitat fa que es pugui incloure en totes les matèries del currículum escolar. Tampoc es pot deixar de banda l’important valor que té com a fet cultural, històric i social.
Per això, amb l’alumnat de cinquè i sisè, van decidir anar un poc més enllà i aventurar-se en un projecte més ambiciós per donar-lo a conèixer a tot el poble, a la vegada que fos d’utilitat per a moltes famílies.
La primera part del taller, que comptà amb la col·laboració del cuiner Miquel ‘Calent’, va consistir en preparar i enregistrar una entrevista a un familiar que pogués aportar, a més de les seves vivències relacionades amb la cuina, una recepta tradicional pròpia (…)
La següent activitat consistia en elaborar una recepta juntament amb el seu familiar, enregistrant tot el procediment, passa a passa. Un cop a classe, es van transcriure les receptes i es van passar a format digital amb una fotografia del plat, elegint si els cuiners i cuineres hi volien sortir (…)
El receptari està dividit en receptes salades i dolces. La gran majoria són típiques de Pollença, tot i que n’hi ha de llocs molt variats segons l’origen de l’alumnat (Itàlia, Romania, Marroc, Argentina, etc) (…)
El llibre recull 92 receptes de la gastronomia tradicional (…)
(CEIP Joan Mas, Punt Informatiu Pollença, 665, 1-15 VII)
SERAFÍ NEBOT
Es va aficionar a la música gràcies a la labor que feia al seu poble mestre Lluís. Començà a solfeig amb ell i tocà dos anys el clarinet amb la Banda de Música Local de Son Servera. Des del primer any va destacar per la seva sensibilitat i unes qualitats excepcionals per la música. Inicià els seus estudis de violí amb Toni Oliver a Manacor, i després a Palma amb Umberto Bissi. També va estudiar a Caracas amb Elmur Glanz i a Berlín amb Marie-Lousi Höfer.
Juntament amb altres músics serverins va ser membre fundador de l’Orquestra Simfònica de Mallorca. No seria la música clàssica, que ell tant va estimar, la que li donaria la primera fama i fortuna, aquesta vingué de la mà d’un conjunt format als anys seixanta, «Los Javaloyas».
Parlant l’any 1990 amb en Serafí dels seus inicis al món de la música i dels seus records, em va dir: «no serà tanta fama i fortuna, però sí que vaig aconseguir poder viure de la música, que era la meva il·lusió. Va ser primer violí del ‘Quartet Bentley’, Concertino de l’Orquestra Lírica del Teatre Principal i de l’Orquestra Simfònica de les Balears, així com també professor de Música de Cambra del Conservatori de les Illes Balears.
Serafí Nebot sempre estarà lligat a la popular formació dels Javaloyas, fundada el 1952 per Luis Pérez Javaloyas. Va ser amb aquesta banda que en Serafí recorreria el món i constituiria el mateix cor de la música mallorquina i espanyola dels 50, 60 i 70.
Serafí Nebot Oliver «Bueta» ens deixà dia 29 de juny de 2023 a Cala Bona. Havia nascut a Son Servera dia 29 de setembre de 1932.
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal 1925, 8 VII ’23)
