Música i gastronomia… suggerent… i saps què hem de fer de coses. Avui, com a bon inici, crec que hauria de recomanar la recepta d’un plat ben nostre; d’un plat que, segurament, tornarem treure en altres ocasions perquè són moltes les maneres d’elaborar-lo, parlam de mil versions; no d’una ni de dues. Pràcticament tantes com persones les puguin saber fer… Em referesc a les sopes. Trob que hem de començar amb aquesta referència gastronòmica tan nostra, tan gustosa i tan versàtil.
Com gustós és el tema musical suggerit per a aquest plat: el concert núm 5 en Fa menor per a teclat i cordes (BWV 1056). No podia ser d’altra manera: Johann Sebastian Bach al primer programa i en versió d’un dels seus grans intèrprets actuals: el pianista David Fray . Passareu gust del tàndem: tant de les sopes com de la peça bachiana amb sublim interpretació de Fray.
Anem a veure… vos he dit que les sopes admeten multitud de preparacions. Per a aquesta primera ocasió he triat la que he considerat més propera: les sopes que es feien a casa; simplement sopes bullides, seques o, en altres àmbits, anomenades d’hivern, degut als ingredients, propis d’aquesta estació de l’any.
Dins una greixonera -de fang, de Pòrtol… podria ser d’altra manera?- sofregiu els diferents elements -aquí cada un pot triar allò del que més li agradi o del que tengui a mà- per després afegir aigua i deixar bullir. Anau afegint les demés verdures en funció de la seva duresa i del seu punt de cocció. Quan ja sigui cuit, davallau el foc, passau la verdura -excepte una petita capa- a un altre recipient; col·locau les sopes dins el brou que heu deixat dins la greixonera i tapau-les amb l’altra verdura i, si cal, tornau repetir l’operació dues o tres vegades, per tal de col·locar-hi diferents pisos, sempre procurant que la darrera capa sigui de verdura. En acabar, ho regau amb oli d’oliva, ho llevau del foc i ho deixau reposar una estona. Bon profit!
I, per acabar, saviesa en una píndola oral. Una mostra de l’experiència humana, digueu-li frase, pensament, idea, reflexió, aforisme… o allò que cregueu oportú de les múltiples maneres de dir-ho. Particularment ho conceptuo com a material de calideascopi -fixau-vos bé que es calIDEAscopi, no calidoscopi; o sigui, una idea que dóna voltes com un calidoscopi amb multitud de cares, de caires i de prismes, i ens ofereix tantes visions com percepcions de la situació pot tenir la persona. Avui començam amb Música, com no, i amb Plató, el qual ja al segle V abans de Crist va dir que «La música és per a l’ànima allò que la gimnàstica és per al cos». I trob que tenia tota la raó.
El suggeriment musical
Vos deix amb la bona companyia de Johann Sebastian, interpretat per David Fray— Concert núm 5 en fa menor per a piano i cordes BWV 1056…
https://www.youtube.com/watch?v=8STlfXWKfVI
[colored_box color=»blue»]
La recepta. Sopes d’estiu
Dins una greixonera sofregiu diverses verdures (alls, porros, grells, ceba, tomàtiga, julivert), afegiu aigua i deixau bullir. Anau afegint les altres verdures (pebre verd, pebre vermell, colflori, carxofes, patata…) en funció de la seva duresa i, per tant, del temps que estiguin a coure’s.
En ésser quasi cuit, afegiu-hi pebre bord.
Quan ja sigui cuit, davallau el foc; passau la verdura, excepte una petita capa, a un altre recipient.
Col·locau les sopes dins el brou que queda dins la greixonera i tapaules amb la verdura. Anau fent capes d’aquesta manera.
Al final, regau la darrera capa de verdura amb oli d’oliva; ho llevau del foc i ho deixau reposar.[/colored_box]
