Va néixer a Pòrtol -on ha viscut sempre- fa 40 anys. Posseeix el grau professional d’administració i ara acaba els estudis universitaris de Magisteri; li manca menys d’un any per poder impartir Primària. Per això, ara no fa feina remunerada i dedica tot el seu temps i tots els seus esforços a acabar els estudis. En temps, com a administrativa, va estar al projecte del tramvia de Palma i també va muntar una botiga d’artesania a Sineu, que fa dos anys que va tancar.
Té parella i un infant.
Considera que va tenir una dolça joventut. Ho explica així: «Crec que, en general, sóc una persona sortada perquè quan volia fer feina en vaig poder fer; amb els amics, vaig topar bé. Tenc molts bons records d’aquell temps. Tenia temps, doblers, salut, feina… Volia anar de viatge i ho vaig poder fer. També estava en els Escoltes, que va ser una etapa que em va omplir molt.
També va tenir una infantesa daurada, perquè «Vivint a Pòrtol, un poble petitó, on tots els amics anàvem junts des de ca ses Monges fins a vuitè. A més a més tenc un germà que li duc dos anys i ens barallàvem a les totes, però érem molt col·legues».
Actualment, també ho troba daurat: «Estic amb la persona que vull estar, tenc un fill, i estic acabant aquesta espineta que tenia de fer Magisteri. Diria que tenc sort».
Nota certs canvis d’ençà que Dolors la va treure a les planes de Pòrtula, ara fa quinze anys: «Tenc altres inquietuds, ara t’estimes més estar tranquil a casa, sobre tot els vespres d’haver anat d’excursió o d’haver fet un bon dinar. Canvien les necessitats personals, abans volies estar molt amb els amics, i ara tens més ganes d’estar amb la família. Abans, tot era temps lliure i ara té un preu i no el vull tudar, el vull emprar fent les coses que m’agraden».
Quant a les aspiracions, interessos creu que els ha anat aconseguint: «Volia viure a Pòrtol, a una casa a foravila, amb un poc de terreny. I hi som. Volia tenir una família i la tenc. Volia ser mestra i d’aquí a un poquet supòs que ho podré fer. M’agrada molt viatjar i ara està un poc aparcat, però he anat a llocs i aviat ens hi tornarem posar».
Pel que fa als temes d’interès i a l’escala de valors comenta: «Crec que vaig posar la família com a primer, i ho segueix essent. M’agrada molt anar d’excursio, estar en contacte amb la natura. Don molta d’importancia al medi ambient, tot i que no ho valoram com cal perquè tenc la sort que hi vivim immersos».
Troba que en les aficions de temps lliure ha canviat: «Abans estava amb els Escoltes i ara no, això suposava molt de temps. Amb tot, em segueix agradant anar d’excursio, i actualment un bon dinar amb els amics o amb la família. També anar al cinema o llegir algun llibre, tot i que ara ho faig poc. Llegesc coses de la carrera. També m’agrada escoltar Música».
Quan parlam de la societat, és molt crítica: «Ara tenc la sensació que la societat, en general, és egoista i egocèntrica. Mires el teu benestar personal i ja està. Ho veig a l’hora de conduir, de passejar-te pel pble. Ho veig en la manera que té la gent quan reacciona davant les coses, encara que siguin petites. Crec que manca un poc de bona educació. Crec que ens influeixen els medis de comunicació i els polítics, en el sentit que hi ha un ambient de crispació i de violencia».
A les persones les demana que siguin sanes de mentalitat, alegres, coherents…
Actualment la satisfan les coses simples i senzilles: «Ara pas més gust d’estar per ca meva, obrir les portes i, si fa un poc de solellet, posar Música. Tampoc no tenc la sensació d’haver canviat tant. Me segueix agradant anar al cinema, d’excursió, estar amb infants, coses que trob que donen molt bona energia».
En política no ha canviat; tot i que no estava identificada amb cap grup concret, i ara sí. I especifica: «Crec que hi ha necessitats socials i ambientals que s’han de tenir en compte i també el nostre entorn, cultura i història. Crec que hem de defensar les nostre coses, la nostra identitat».
Pel que fa als personatges admirats, ara admira més fets de gent concreta, lasuperacio o la reinvenció que puguin tenir les persones anonimes.
En Música no ha canviat: «Seguesc tenint els mateixos gusts. Ara són grups dels anys 90 i anteriors. De música actual n’hi ha poca que m’agradi. La meva parella m’ha fet escoltar més musica clàssica, cosa que abans no havia fet massa . M’agrada la Flauta Magica, Chopin…»
En cuina segueix igual. Assegura que «m’agrada la patata fregida amb un ouet, si és de gallina casolana, millor. Un platet de sopa de ma mare. Som senzilla de gustos, en general».
En literatura tampoc no hi ha canvis. Li segueixen agradant les novel·les, en general, i sobre tot les policíaques. I li agrada molt comprar llibres, més que col·leccionar-los, igual que cd de música. Pel demes no col·lecciona res concret.
En qüestions de roba i de moda se troba que segueix més o manco igual que sempre.
En canvi, sí que ha canviat en la visió del temps: «Abans, quan tenia vint i pico d’anys, tant me feia si havia de fer feina tot el dia, o hores extra; i ara trob que el temps ha de retre, cal aprofitar-lo. Seguesc igual de feinera, peró vull tenir més temps per a mi; tot i que la feina és un fet que m’omple. El temps de cada un, trob que de cada vegada és més valuós i no el podem tudar en segons quines coses».
També hi ha certs canvis en les amistats: «N’hi ha que sí i n’hi ha que no. Hi ha gent que no hi perds el contacte, encara que només et vegis un pic a l’any, i d’altres que no els has tornat a veure. En general però, trob que ens veim poc».
A les festes i mogudes del poble ara hi participa com a espectadora. No descarta tornar-hi prendre part en un futur, però ara mateix té altres curolles i obligacions.
Actualment troba especial estar a dalt d’una muntanya, amb l’aire fresc. O devora la mar. El Massanella, en concret, li agrada molt, i al’estiu, una caleta verja.
Se considera una persona senzilla i alegre o, almenys, voldria que la gent la ves com a alegre i divertida. Reconeix que segueix essent molt desordenada, tot i que li agrada l’ordre, pero li costa mantenir-lo.
Troba que és dificil triar la repetició d’alguna experiència perquè diu que no n’hi ha una, sinó que n’hi ha un parell. En el seu cas, considera que tot el que té relació amb l’embaràs i el partes és irrepetible.
No dóna noms concrets, però li agradaria llegir l’experiència d’algú que hagués viscut un Pòrtol anterior al seu i com el veu de canviat. Fàcil, Dolça, basta llegir els testimonis de la majoria de protagonistes dels «Records d’infantesa»…
