Per Biel Massot i Muntaner.-
(Per a una millor comprensió del text, situau-vos mentalment, per favor, al passat dilluns 20 de març, dia que, enguany, començava la Primavera…)
Tal dia com avui, el 20 de març de 1829 -ja fa més de 180 anys-, la República de Mèxic va fer una llei referida a l’expulsió dels espanyols. D’alguna manera ens recorda l’actual mr. Trump, a la inversa. Passa, però, que els mexicans tenien la justificació que, en aquell moment, estaven en guerra amb els espanyols, perquè aquests havien iniciat un intent de reconquesta de Mèxic, després que aquest país hagués assolit la independència l’any 1821, al final d’uns anys de lluites contra la metròpoli. Entre d’altres coses -segons els recopiladors de la legislació mexicana, Dublán i Lozano-, aquesta
«Ley sobre expulsion de españoles 20 de Marzo de 1829», deia, entre d’altres coses:
- Saldrán de la República todos los españoles que residen en sus Estados ó Territorios …
- Se entienden por españoles los nacidos en los puntos dominados actualmente por el rey de España y los hijos de españoles nacidos en alta mar. Se exceptuán solamente los nacidos en Cuba, Puerto Rico y Filipinas.
- Los españoles, si no saliesen dentro del término prefijado… serán castigados seis meses en una fortaleza, y después embarcados; lo mismo los que vuelvan al Territorio de la República mientras dure la guerra con España.
- Se deroga la ley de 20 de Diciembre de 1827, á excepcion del artículo 18, que prohíbe la introducción en la república de los españoles y súbditos de su gobierno.
Malgrat tota la duresa d’aquesta llei, encara hi trobam alguna consideració en alguns articles, quan especificaven:
«3. Se exceptuan de lo prevenido en el artículo 1º primero, los impedidos físicamente mientras dure el impedimento: segundo, los hijos de americanos».
o també
«7. Los que a juicio del gobierno no puedan costear su viaje y transporte, se les costeará por cuenta de la Hacienda pública de la federación, hasta el primer puerto de los Estados-Unidos del Norte«.
Després de totes aquestes històries, finalment, Espanya va reconèixer el nou estat mexicà l’any 1836.
I, com a contrapunt, ens n’anam a 1970, any en què Joan Manuel Serrat publica l’elapé «Serrat/4» que inclou la cançó, precisament intitulada, «Vint de març». Importa recordar que hi ha anys, com enguany, que la Primavera comença tal dia com avui?
I per afegitó, dues commemoracions de natalicis per tenir en compte. Fa tres dies, el 17 de març, va fer 100 anys del naixement del conegut jazzman Nat King Cole. El 19 de març, feu 100 anys del pianista i compositor romanès Dinu Lipatti.
Tot això passava, mentre el mateix març de 1967 -fa 50 anys- a Marratxí renoven la Junta municipal de Beneficència d’aquesta manera:
President: el batle, Antoni Moyà Borràs
Secretari: el mateix de l’Ajuntament, Bartomeu Riera Antich
Vocals nats: el rector del Pont d’Inca, el metge d’APD Sebastià Seguí Traid
Vocals electes:
Joan Crespí Santandreu, regidor, en representació de l’Ajuntament
Antoni Serra Serra, de Pòrtol
Miquel Romaguera Jaume, de sa Cabaneta
Bartomeu Guasp Quetgles, de Pont d’Inca
Maties Crespí Jaume, de Pla de na Tesa
Llorenç Galmés Riera, de Son Nebot
[[Sincronismes a quatre bandes… Expulsions o Música i Primavera… Hi ha color?… Molts d’anys!]]
«M’hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d’ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
M’hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com…,
teules i branques s’omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d’una perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de Març.
M’hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d’un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre’l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.»
J.M.Serrat
