Per Biel Massot i Muntaner.-
Fa alguns dies que Miquel Amengual Jover (Son Ferriol, 1961) va clausurar la darrera exposició que ha fet fins al moment. L’havia tinguda per espai d’un mes a Ca ses Monges del Pla de na Tesa, i fou un èxit de públic i de crítica.
Hi ha unes quantes coses importants que dir, d’aquest Miquel. Primera, que viu al Pla de na Tesa, al camí de Son Alegre, a la finca denominada «Ca s’Anglès». Segona, que va fer una exposició ben especial, no perquè anàs endarrer d’exposar que, com veurem, llocs no n’hi falten. I tercera, que com a pintor no és del tot conegut a Marratxí, ni fins i tot al Pla de na Tesa, perquè 
confessa que té un caràcter tímid, sobre tot, a l’hora de presentar-se com a tal i donar a conèixer les seves qualitats artístiques. Es considera un pintor figuratiu.
Miquel està cansat d’anar per amunt i per avall -sobretot a París i Alemanya, especialment Köln i Aagen– mostrant la seva obra. També compta amb tot un seguit d’exposicions a sales mallorquines. Per què aquesta del Pla, idò, era tan especial?? Molt simple. A part que era la primera vegada que exposava a Marratxí, resulta que passa per uns moments delicats pel que fa a salut. I una de les maneres d’agrair a les persones que s’interessen per ell i li han donat una mà, ha estat precisament aquesta exposició. Segons conta, estava basada en la seva obra recent, feta com a entreteniment per a no pensar en altres qüestions, quan s’ha trobat amb una malaltia des del novembre de 2016. En general, va agafar formats petitons i anava pintant sense preocupar-se dels resultats. Pintava, sobre tot, per experimentar coses. Hi va posar figures, com altres vegades, però 
també nus, temàtica que no havia figurat mai a les seves exposicions. Al mateix temps va voler que fos per ajudar alguna entitat i va triar «La sonrisa médica», que se n’ha duit una part de les vendes que va fer. I ho va voler fer al Pla de na Tesa, precisament, perquè el que ha estat la malaltia i el que se n’ha derivat, ha estat al voltant d’aquest lloc. D’alguna manera va ser una exposició íntima. Pràcticament es va donar a conèixer a través de Facebook, a les amistats; no es va publicitar en altres mitjans. Per a l’exposició se va centrar en els paisatges urbans, en la gent que passeja per dins Palma, o està a les terrasses. I en els nus. Això és el que ha posat aquí.
La curolla de Miquel Amengual per l’art i la pintura ve d’enfora. Conta que ja quan anava a classe al centre Sant Antoni Abat, de Son Ferriol, hi havia l’escriptor i pedagog Gabriel Janer Manila de mestre, i a l’hora de fer dibuixos, veia que Amengual tenia alguna cosa que no tenien els demés. I l’animava molt. El primer llibre que va tenir, que li comprà sa mare, va ser un de pintura dels pintors flamencs. Tal vegada tenia 10 anys. A partir d’aquí va conèixer que hi havia altres pintors a Son Ferriol, com Joan Vich, Tomàs Horrach, Coll Sotomayor… que són coneguts internacionalment. Se va fer amb ells; va començar a anar a veure exposicions a Palma. I aquí va començar tot.
Amb orgull, podem dir que té carta de natura marratxinera. Des de 1998 viu al Pla de na Tesa, a la possessió «ca s’Anglès». Però ja de petit anava devora Son Bonet. Allà hi vivia el seu padrí jove, a una casa als baixos de la qual hi havia la consulta del metge del Pla. Quasi cada setmana el seu padrí jove l’anava a cercar un dia i el passava amb ells. A través d’aquesta relació va conèixer el Bàsquet Pla. Era un esport que, aleshores, pràcticament només es feia a aquell nucli. Després, el seu fill va voler fer bàsquet i el va dur al Bàsquet Pla. Actualment, Miquel n’és directiu.
Durant tres anys va tenir una acadèmia de pintura a Son Ferriol. I també va fer cursos per a la Conselleria, per exemple al Pinaret per a funcionaris que volien aprendre a dibuixar. A l’escola pública va donar classes d’extraescolars uns anys. Però va arribar un moment que no podia fer la seva feina, allò que li demanaven les galeries, i va haver de deixar fins i tot l’acadèmia per manca de temps.
No ha fet massa cosa de temes relacionats amb Marratxí: alguna cosa del Polígon i rodones amb les seves senyalitzacions… Assegura que li agrada anar i pintar paisatges del Polígon, pero que llavors no sempre els mostra. A vegades ha pensat en pintar, per ventura, el «Burger King» d’aquí, o el «Leroy», però llavors surten altres coses i no ho arriba a fer.
Coses de per aquí, de la casa, n’ha fetes: les cases que hi ha al davant, els tarongers i llimoneres de darrere… Considera que no són coses massa significatives.
Troba que viure de la pintura és difícil i, per això, la compagina amb la feina d’administratiu. Tot i així, es mostra molt content perquè ha trobat un mercat interessant per a la seva obra dins Alemanya.
A curt termini, degut a la malaltia, no té previst exposar perquè -assegura-«no vull donar paraula d’obra que no pugui fer. Em queda una operacio greu i vull esperar. Tenc pensat més envant fer una expo d’urbans de la ciutat de Köln. Està parlada, perè hem de tenir el temps per fer-ho. També en tenc una altra d’aparaulada, que hem de decidir dates, a Düsseldorf. Però parlam de tres o quatre anys».
Miquel assegura que, de moment, no fa comptes fer cap expo per aqui. Diu que necessita “que la persona de l’exposició em doni confiança, i ara no en veig cap”.
Personalment, mai s’ha cuidat de fer propaganda, «aquesta -reconeix- ha vingut tota sola».
Un bon descobriment, aquest Miquel, a qui desitjam tot el millor del món, tant personalment com professional. Qualitats no n’hi manquen !
Vegeu la seva entrada a Marratxipèdia> http://www.marratxipedia.com/amengual-jover-miquel/
