Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
Setmanari solleric que va néixer el 1989 amb el nom de «Veu de Sóller» arran del descontentament existent entre alguns col·laboradors del setmanari «Sóller» per la línia presa per aquella publicació. En un intent d’amillorar l’oferta periodística de la comarca un grup d’emprenedors fundaren «Premsa Lliure» que va editar aquest setmanari fins a la creació de l’ «Associació Cultural Veu de Sóller», el 1993, que encara dóna aixopluc a la publicació. L’any 2013 varen canviar la capçalera i li posaren únicament «Sa Veu», que era com popularment es coneixia el setmanari; alhora varen aprofitar per fer un canvi estètic i, a part de la portada, introduïren noves seccions, especialment relacionades amb l’agenda: Un llibre, 15 anys enrere, parenòstic, foto antiga… Es varen mantenir una sèrie de seccions ja «històriques»: Dret a Veu, Veu del lector, Veu telefònica, Veu local, Veu comarcal i Veu de l’Esport. Han dirigit el setmanari Jaume Casasnovas i Gabriel Marcè, que n’és el director actual des del 1994
Violència de gènere
En només mig any, Sóller registra denou casos. Resulta que la pandèmia ha disparat les xifres i, més concretament, els mesos de confinament obligatori. Tot i així encara pot passar qu el número de casos reals sigui superior, donat que alguns casos es denuncien directament a la Guàrdia Civil, sense passar per la Policia Local.
(J.M., Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
Primera destinació turística de Mallorca
Així es pot desprendre del fet que Sóller té tota la seva planta hotelera oberta al públic per rebre visitants, mentre la mitjana de l’illa es situa en el 54%. A Sóller el 100% de l’oferta turística ja està operativa; el mateix passa amb els agroturismes,situats en diferents punts de l’illa. El turisme de senderisme dels mesos de primavera va permetre recuperar l’activitat en un sector clau per a l’economia.
(J.M., Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
Ajuts COVID
L’Ajuntament de Sóller repartirà un total de 432.000 euros a les empreses locals,fruit de les aportacions que han fet el municipi, el Consell i el Govern. Aquests ajuts, de 1.500 euros, aniran dirigits a empreses amb menys de deu empleats en nòmina i que demostrin una baixada de la facturació del 40% en comparació al 2019.
(J.M., Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
Problemes económics al Ferrocaril
La junta general d’accionistes del tren de Sóller va tancar el seu pitjor any de la seva història amb unes pèrdues que superen els tres milions d’euros. La companyia confia en recuperar la plena normalitat dins enguany i anar millorant la seva xifra de negoci que, en el darrer exercici, va decauer un 90% en relació al 2019.
(J.M., Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
Els 50 anys d’Aires Sollerics
Aquesta agrupació de ball ha presentat un CD doble que ha enregistrat per commemorar l’aniversari. Hom considera que la peça clau del grup és el seu director, Guillem Bernat, que fet que Aires Sollerics esdevengui «una de les referències dins del panorama de la dansa, la indumentària i també la música popular a Mallorca». El CD s’intitula «Sons de la Serra. 50 anys fent música» i present 36 temes que es divideixen en un disc per escoltar i un per ballar, que inclouen jotes, boleros, romanços, havaneres, tonades i d’altres composicions pròpies de la música popular mallorquina.
(G.M., Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
Tomàs Graves i Deià
Aquest número de «Sa Veu» inclou unes planes monogràfiques sobre les festes de Deia, celebrades per Sant Joan. El pregoner fou Tomàs Graves, que rememorà la seva infantesa a aquell poble, on es va formar com a persona i com a deianenc, tot i que actualment viu a Montuïri. Entre d’altres coses, Graves va contar que «els dematins ma mare em feia classes del currículum anglès, els llibres m’explicaven la història colonialista britànica, en la qual els espanyols eren els traïdors, i els horabaixes,a l’escola des Porxo, em contaven la versió contrària, la visió franquista de la pèrfida Albion».
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
Campió de Catalunya de Curses Verticals
Aquest és el títol que va aconseguir el solleric Pere Rullan a la cursa Olla Vertical, disputada a la Vall de Núria. Rullan fou el més ràpid en completar els 3’78 quilòmetres que ascendeix 986 metres positius entre el santuari de Núria i el cim del Puigmal (2.913 m.) Amb aquesta pujada va establir un nou record després de creuar la línia d’arribada amb un temps de 42:24. Pere Rullan ha estat convocat per disputar el campionat del món d’aquesta especialitat.
(J.V., Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
Emperador o peix espasa
El ministeri d’Agricultura ha determinat que entre els ports pesquers on es pot descarregar el peix espasa capturat amb palangre s’hi compta el Port de Sóller. Aquesta resolució es dicta anualment per aquestes dates.
(E.C., Sa Veu, 1676, 18 vI ’21)
