Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
Llibre de cuina econòmica
Fa uns mesos, el periodista i historiador Antoni Tugores, també especialista en gastronomia, va presentar el llibre «Cuina encara més econòmica» que suposa una edició revisada de «Cuina econòmica per a un temps difícils», obra publicada prèviament. Aquesta primera edició l’any 2010 va obtenir la distinció «Gourmand World Cookabook Awards». Segons llegim a la contraportada de l’obra presentada recentment «l’autor ens estimula a utilitzar els elements de proximitat i temporada, i també a aprofitar les sobralles, molt en la línia austera de la cuina tradicional, en un temps difícils que reclamen seny i sobrietat». El llibre inclou devers 500 receptes diferents.
(Antoni Sureda P., Manacor Comarcal, 1752)
Més sobre aquesta obra culinària
Bernat Nadal, en un article d’opinió dedicat a llibres, incideix novament en l’esmentada obra. Segons ell, aquest llibre de Tugores «té diverses qualitats innegables: L’autor és expert, coneix el tema, no improvisa i sap ben bé de què parla». Resulta que la primera edició -no les receptes- era cara, però «ara trobam un receptari, molt ben detallat en preus, temps i mesures de plats saborosos, bons de fer i barats. Una obra que s’ha de tenir en una vitrina de la cuina i posar-hi mà sempre. Necessari». Una joia, com podeu veure…
(Manacor Comarcal, 1758)
Auge del ball de bot, quaranta anys enrere…
A la secció «Hemeroteca de Manacor» trobam una doble entrevista de S. Nicolau. D’una part, als organitzadors de l’escola de ball de bot que l’any 1980 estava ubicada a «ca Na Ferrera»; de l’altra, al grup de balladors que pensaven en posar el nom d’ «Aires d’en Jordí des Recó» a llur agrupació. Si la intenció d’aquests era «formar un grup autènticament manacorí i per a Manacor», els primers tenien la intenció de «fer balladors, conservar les nostres tradicions i el nostre folklore, però res d’importació, únicament allò nostro, allò autènticament manacorí». Ja veis que, en el fons, l’objectiu era el mateix.
(Manacor Comarcal, 1758)
Un mallorquí dirigirà un concert de la Banda «Ciudad de Badajoz»
Joan Antoni Ballester, director de la Banda de Música Local de Son Servera, fou premiat el 2019 al Concurs Internacional de Direcció de Banda de Música «Ciudad de Badajoz». El premi era dirigir un concert d’aquella formació. Degut a la pandèmia el concert es va posposar i el faran el 4 de juliol. El programa escollit pel músic llucmajorer és de compositors mallorquins o que han tingut relació amb la nostra illa. Entre les obres del repertori s’hi compten «Obertura frenètica» de l’algaidí Biel Oliver «Torres» i «Ramon Llull» de Joan Martorell.
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1817, 12 VI ’21)
Lemes o eslògans per a tots els gusts
Jaume Rigo Matheu escriu un article d’opinió parlant del bombardeig d’informació que patim i que fa que no llegim un text «sinó que avaluam abans d’una manera molt ràpida, gairebé intuïtiva, si ens resulta d’interès». Això provoca que ara s’intentin transmetre missatges a base de frases curtes, lemes o eslògans. Posa els exemples que si vols aconseguir tot allò que et proposes, Nike va encunyar el lema «Just do it»; si sues, no et preocupis, que «Rexona no te abandona», i si la teva roba fa mala olor no passis pena, que «Ariel lava más blanco» (…); a ca teva fes el que vulguis, que per això és «La república independiente de tu casa» (…) Les administracions públiques també ho detectaren i ja mítiques són les campanyes «Hacienda somos todos» i «Si bebes, no conduzcas» (…) També aquí hem tengut molts eslògans promoguts pels ajuntaments. És el cas de «Manacor, ciutat del moble», «Campos, un bon pla», «Sant Joan, portes obertes» o l’exitós «Montuïri, abans un poble de pas, ara una passada de poble». Això també és utilitzat a les eleccions. A les darreres madrilenyes, Angel Gabilondo encunyà «Soso, serio y formal» tot i que el lema oficial era «Hazlo por Madrid» (…) Podemos apostà per un democràtic «Que hable la mayoría» (…) i Isabel Ayuso trobà l’efecte desitjat amb allò de «Comunismo o libertad». Al cap i a la fi, ja ho havia dit el publicista Ivy Lee: «Allò important és que xerrin de tu, encar que sigui malament» i que en Salvador Dalí canvià a «Allò important és que xerrin de tu, encara que sigui bé».
(Manacor Comarcal, 1817, 12 VI ’21)
Èxit de les promeses del judo Balear
El Polisportiu de Lloseta va ser l’escenari on els nins i nines de 7 a 12 anys varen realitzat la seva «prova test» en vistes al proper campionat de Mallorca. El club Renshinkan, dirigit per Pep Mascaró, aconseguí 9 medalles d’or, 3 d’argent i 3 de bronze. Millor impossible.
(Manacor Comarcal, 1817, 12 VI ’21)
