Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
La revista d’Artà, Bellpuig, vá néixer l’any 1960. Iniciada per mn. Mateu Galmés, que en fou el primer director. Posteriorment la dirigí Joan Servera i després Rafel Umbert. Si primer tengué periodicitat mensual, a partir de 1980 passà a quinzenal. Entre d’altres col·laboradors ha comptat amb Antoni Gili, Pere Ginard, Andreu Caselles, P. Rafel Ginard i Josep Sureda Blanes. Durant una sèrie d’anys va ser regida per un Consell de Redacció. Actualment és editada per la Fundació Revista Bellpuig i la dirigeix Bartomeu Caldentey Vives.
Entre les seccions que hi trobam s’hi compten l’agenda (diferents serveis, sobretot mèdics i municipals, però també veterinaris, pompes fúnebres, taxis, misses, Punt Verd i apotecaries, amb els respectius telèfons), l’Editorial, Foto comentada, Breus, Noticiari Escolar, Esports, Entreteniments, «Publicàvem»(repàs al contingut de la revista anys enrere), Tip i Fart (espai de comentari i crítica), Artà Teatre (programació d’activitats recreatives) i Racó (imatge comentada).
100 anys del tren
El passat 16 de juny s’acompliren exactament 100 anys de l’arribada del tren a Artà, fet que es commemorà amb una sèrie d’actes, com una exposició sobre el ferrocarril entre Manacor i Artà i la presentació d’un llibre sobre el tema. Tot i que llevaren el ferrocarril fa 44 anys, en aquests moments hi ha una sèrie d’estudis en marxa per veure com poder reprendre les actuacions per tornar el tren al Llevant. Entre d’altres dificultats hi ha la «via verda», que abans no existia, i la complicació de fer passar el tren per dins Manacor. Amb tot, els artanencs confien que sigui més prest que tard.
(Bellpuig, 1060)
El metge Barceló s’ha jubilat
En un entranyable escrit, el qui ha estat metge de família del poble durant 36 anys fa un repàs al que ha suposat aquest temps per a ell i aprofita per acomiadar-se. Entre d’altres coses diu que li costa triar d’on és: «vilafranquer de naixement o artanenc de cor». A través de la seva «talaia privilegiada» diu que ha compartit «les forces profundes que mouen l’ésser humà, com són la malaltia, la por, la mort, la pena, l’alegria, la grandesa d’esperit, les misèries humanes i tantes altres intimitats que ens fan humans i ens acosten un a l’altre»
(Tomeu Barceló, Bellpuig, 1060)
Festa de la Panada
Es tracta d’un sopar a la fresca que la Residència d’Artà duu celebrant més de vint anys. L’any passat no es pogué dur a terme per mor de la pandèmia, però enguany, amb les corresponents mesures, s’ha pogut celebrar novament. El menú consistí en panades, pa amb oli i llet freda amb ensaïmada. Tots els residents varen rebre un petit detall fet al taller de manualitats. Aiximateix es sortejaren diversos productes donats per diversos establiments del poble.
(Bellpuig, 1060)
Restriccions de pesca
El sector de la pesca professional té un important malestar degut a la nova normativa europea que s’afegeix als problemes econòmics que ha produït la pandèmia. Segons Pere Martí, patró de barca d’arts menors, «la normativa de la UE estableix una sèrie de requisits que aplicats al nostre sector ens feren en el nostre amor propi i dret a la intimitat; també en l’aspecte econòmic: reducció de dies de feina i muntatge a l’embarcació d’ormejos de control amb despeses a compte nostre». Els ormejos que s’han de col·locar són una «Caixa verda» que controlaria el recorregut des de la sortida fins a la tornada, i una càmera que permetria a l’administració controlar i inspeccionar tot el que es fa dins la barca en qualsevol lloc i moment. Segons Martí «tots els pescadors consideram aquestes mides desproporcionades i un atac a la nostra feina i intimitat».
(Joan Caldentey, Bellpuig, 1060)
1921, viatge inaugural del tren
Antoni Esteva Rosselló fa la crònica del que suposà el primer viatge amb tren des de Palma a Artà. Un convoi, ple de convidats, que va sortir de Palma a les 13’45 i arribà a la destinació a les 4 del capvespre. Podeu suposar que amb Banda de Música i pujada al santuari de Sant Salvador per cantar una Salve i un Te Deum. Com a nota colorista, entre els músics i les autoritats hi anaven «un grup de cavallets, indis i cossiers». Després hi hagué l’inevitable refrigeri a l’Ajuntament: «entrepans de pa de motlle, dolços, xerès, cava i cigars havans». Hom diu -no hi ha constància documental- que «aquell banquet costà 36 pessetes amb 25 cèntims: 19 pessetes per a licors i 17 pessetes i 25 cèntims per entrepans i cigars havans». Un dineral per a l’època !!
(Bellpuig, 1060, VI ’21)
