Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(De Bellpuig, 1061)
Curs de Geologia
Ja fa uns mesos que Agnès Torres participà a aquest curs, organitzat per algunes associacions catalanes en col·laboració amb la Societat Espeleològica Balear i el grup de recerca de Ciències de la Terra de la UIB. Varen tenir la base a l’hostatgeria del monestir de Lluc. Ara ens ho conta i m’ha cridat l’atenció, sobretot, aquesta visió: «el que normalment no ens sembla res més que una muntanya ‘normal i corrent’, el puig Roig, amb les seves roques i els seus pinars, se’ns va revelar com un testimoni viu d’increïbles esdeveniments del passat, com són el passat marí durant el Juràssic (Lias) i l’encara més antic passat continental triàsic (Keuper). Les roques calcàries, formades al fons del mar, no són bones perquè la vegetació pugui arrelar i formen franges de roca pelada. Per altra banda, les roques argiloses, originades quan ‘Mallorca’ formava part del primer gran continent que es coneix, anomenat Pangea, que posteriorment es va fragmentar, sí que són un bon substrat per a garriga i pinar. Així, les franges que observam, no només indiquen canvi de naturalesa sinó també un gran canvi en l’origen i en el temps, com quan miram les estrelles i sabem que n’hi ha de més llunyanes i de més properes». Ben instructiu…!!
Detalls de la guerra incivil
Antoni Esteva Rosselló ens ofereix «Dos mots» sobre la línia ferroviària d’Arta, Son Servera, Son Carrió i Sant Llorenç des Cardassar. Un moment determinat de l’escrit, dóna aquesta referència històrica: «La línia d’Artà a Sant Llorenç des Cardassar es l’única que es va trobar embolicada en una acció bèl·lica, quan en 1936 les tropes republicanes desembarcaren a Porto Cristo i ocuparen Son Carrió, tallant la via. El 4 de setembre reembarcaren les tropes atacants i el 5 es va fer un reconeixement de la via, durant el qual es trobaren alguns raïls aixecats entre Son Carrió i Son Servera i el túnel de Son Sard tapiat. Els danys no devien ser molt importants perquè amb l’ajuda de 20 soldats es va poder restablir el trànsit aquell mateix dia».
Poètica visió de la contrada artanenca, terra i cel
El jesuïta Nicolau Pons -en temps, confrare de Premsa Forana- té una secció anomenada «Artaneries», amb temes dedicats a la seva terra natal. En aquest capítol intitulat «La terra artanenca» ens ofereix unes belles descripcions, amb un suggerent llenguatge. Vegem-ho: «I quan deim la nostra terra, què volem dir? Idò, tot el que ens envolta. La muntanya i el puig. La cala i el caló. La font i el torrent. El prat i la platja. La síquia i el safareig. El barranc i el pedregar. El cim i la vessant. L’avenc i el gorg. La garriga i l’hort. La llarga costa de la Colònia de Sant Pere.»
No s’atura aquí, llavors venen els vegetals: «I si miram els que el camp produeix, ens sorprendran figueres i tarongers. Alzines i ametllers. Garrovers i figueres de moro. Ginjolers i lledoners. Nisprers i codonyers. Oliveres i vinyes».
I, encara, la fauna: «I si ens agrada veure animals en el camp. Vet aquí, cavalls i someres. Ovelles i cans. Bous i cabres. Gallines i indiots. I aus com caderneres, gorrions, coloms, canaris, oronelles, tórtores, mèl·leres i passerells».
Per acabar amb altres elements naturals, més aviat que puguin estar per sobre la terra, i fins i tot més enllà: «I si ja s’ha fet de nit i aixecam els ulls, quedarem admirats. Contemplam la lluna que somriu i les estrelles que ballen. De dia, els núvols s’encalcen. La boira amaga les muntanyes. Un llamp pareix que esqueixa el firmament. El vent ens empeny. La posta de sol treu llàgrimes vermelles de pena, perquè ens deixa fins demà matí. Pareix que tot plora i cau calabruix. Ja comença una ruixada. Ah, i ja apareix l’arc de Sant Martí, immens, ben delineat i uns colors tan vius que sols un àngel de Déu pot reproduir». Fascinant, Colau, quasi poesia pura!!
Velers solidaris
El mes passat es celebrà el primer trofeu Alcudiamar-Projecte home que tenia un caràcter solidari. «Part dels doblers dels patrocinadors i les inscripcions de la prova anaven destinats a Projecte Home i la seva important tasca social».
L’actuació més destacada fou la de «Lampo Rosso» de Joan Jofre, que va guanyar les tres proves que es varen dur a terme durant els dos dies que durà el trofeu i es va fer amb el primer lloc en el grup 1 i amb el trofeu de guanyador absolut gràcies a la seva regularitat.
Campió d’escacs
Pau Marín Ferragut ha assolit el campionat d’Espanya en el campionat de «ràpides». El joveníssim jugador va fer un 100% de victòries. Això fou després del subcampionat d’escacs clàssic. La secció d’Esports de Bellpuig felicita la família «Reis i Dames» -el club d’escacs al que pertany Pau- i Manuel Queirolo -imagín que el preparador- «per la gran feina conjunta».
Publicàvem…
Es tracta d’una secció que ens fa girar l’ullada enrere per veure quines coses duia el quinzenal anys anteriors.
Així, a la referència al 8 de juny de 1996, podem llegir que Miquel Alzamora «ha estat seleccionat per participar en els Jocs Olímpics d’Atlanta 96 en la modalitat de persecució olímpica». Igualment, en la mateixa data, ens comunicaven que «Fila 7 Teatre» havia guanyat la Mostra de Teatre Jove a Palma, organitzada pel Consell de Mallorca amb l’obra «La meva Blancaneus». He de pensar que, tant esportista com grup teatral, eren artanencs.
Poesart
Actualitat total. Dins la programació d’activitats per a aquest juliol. «Divendres, 23, a les 20 h. a la Terrassa del Teatre d’Arta, presentació de «La pell quan plou» de Damià Huguet (Campos, 1946-1996) i homenatge a la seva obra en el seu any de celebració, quan es compleixen 25 anys de la seva mort.»
«La presentació anirà a càrrec del seu editor, Pau Vadell, i de Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària. A continuació hi haurà un recital de poetes que faran dialogar la seva obra amb la d’Huguet. Acte conduït per M.Antònia Massanet». Com veis, encara hi sou a temps…
(Bellpuig, 1061, 9 VII ’21)
