Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(De Sa Plaça -Inca i comarca-, 398)
Llum d’Oli
Es tracta de l’Agrupació Cultural de Porreres, que edita la revista homònima. La secció «Àgora» destaca que fa poc ha celebrat el cinquantenari amb diversos actes commemoratius. El comentari que hi afegeix resulta més que encertat: «En el temps que corren és difícil mantenir viva una associació als pobles»
(Sa Plaça, 398)
Festival de Pollença
Ja és tradició que Sa Plaça gratifiqui als seus subscriptors amb entrades al famós Festival de Música. Molt més quan enguany s’acompleix el 60è aniversari d’aquest esdeveniment anual. Per aquest motiu, els subscriptors poden sol·licitar alguna de les 22 entrades que el quinzenal posa a llur disposició, atorgades «per estricte ordre de sol·licitud». Vius, idò, i ungles…
(Sa Plaça, 398)
Crestatx poètic
Fa dues dècades que l’activista Antoni Gost «Curro» organitza aquest esdeveniment cultural. Enguany, però, tendrà tres il·lustres poblers com a cap de cartell. «Tres poblers de pel·licula», que en diuen. Un serà Simó Andreu, en testimoni al seu cinema. D’altra part s’hi compta el dramaturg Alexandre Ballester, del qual enguany es commemora el seu any, coincidint amb el desè aniversari de la seva desaparició. I, finalment, també es retrà un homenatge al desaparegut enguany mateix, Rafel Socias i Company, escriptor i poeta.
(Antònia Coll, Sa Plaça, 398)
No tot el món judicial és igual…
Maria Àngels Hernández entrevista Margalida Victòria Crespí, jutgessa poblera que fa feina íntegrament en català i és la representat del Tribunal Superior de Justícia en la campanya per fomentar l’ús de la nostra llengua. La jutgessa ho té molt clar: «La justícia és un àmbit totalment castellanitzat i el català hi juga un paper residual. Partim de zero. Per tant, per poc que facem, serà un èxit (…) Volem llibertat lingüística, tant per als que servim en l’Administració de justícia com per als ciutadans». Més envant explicita: «La gran majoria dels judicis es fan en castellà. Un dels pilars de la campanya és que els ciutadans sàpiguen que tenen dret a expressar-se en català». Per a poder fer una feina correcta, indica que «necessitam més recursos en traducció, assessorament lingüístic, un diccionari català-castellà jurídic, cursos… I la implicació de la UIB perquè el català deixi de tenir-hi un paper residual». La campanya, en general, ha estat ben acollida, tot i que «hi ha molt de camí per fer, però ja donam les primeres passes. És una injustícia històrica que volem esmenar». Amèn.
(Sa Plaça, 398)
Amplien l’hotel Formentor
L’Ajuntament de Pollença ha concedit llicència d’obra al grup inversor Emin Capital per tal que puguin iniciar les obres d’ampliació de l’hotel més internacional de la costa Nord mallorquina. Quan acabin, l’hotel disposarà de més de cent habitacions més. I l’Ajuntament haurà ingressat uns 700.000 euros. Segons «Junt avançam» aquesta ampliació suposarà incrementar en gairebé 1.000 m. quadrats l’edificació. Des d'»Alternativa» demanen que l’Ajuntament no cedeixi a les pretensions hoteleres de créixer encara més i tengui en compte que en un espai com Formentor és essencial mantenir els valors ambientals.
(Sa Plaça, 398)
La piscina de Pedro J.
L’Audiència Nacional obliga a enderrocar diverses instal·lacions -piscina, embarcador, terrassa- de la casa que fou del periodista P.J.Ramírez, avui propietat de la seva ex, Agata Ruiz de la Prada. La Sala creu que no es justifica que els esmentats elements no puguin estar a un altre lloc, per tant s’han de desmantellar. Tanmateix, encara hi ha possibilitat de recórrer la sentència.
(Sa Plaça, 398)
Lònia Guiu, detectiva
Catalina Mir és poblera, investigadora de la Literatura, graduada en Periodisme i Humanitats, i Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Ara ha presentat «Vint-i-dues aproximacions a la traïció com a tema literari. Per a una anàlisi global de vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda». L’ha entrevistada Àngels Hernàndez i, entre d’altres coses, li diu que «Al meu llibre defineixo la traïció com a una asimetria que impera en la informació que disposen dos agents en una relació. Descobrir una traïció és descobrir que no coneixes aquell o allò que pensaves conèixer». Actualment està elaborant una tesi sobre l’obra d’escriptores catalanes de novel·la criminal de finals del segle XX. I aclareix: «Són cinc i una mallorquina, Maria Antònia Oliver. Les altres són una ploma veterana, Maria Aurèlia Capmany, Margarida Aritzeta, Assumpció Maresma i Assumpta Margenat». Considera que el cas més clar de feminisme a l’hora d’escriure és «Maria Antònia Oliver amb la creació de Lònia Guiu, la primera detectiva de la literatura catalana».
(Sa Plaça, 398)
Poemari
El mirador Ramon Llull de la Fundació ACA de Búger va acollir la presentació musicada del poemari «Animals a la carretera» del poeta pobler Francesc Company. Aquest llibre va ser el guanyador del Premi Mallorca de Poesia l’any 2018.
«Animals a la carretera» és un viatge pels camins de la joventut i del passat. Un elogi al ressentiment com a forma de memòria, a través del qual es tracten temes com el de la mort, els fracassos, els sentiments humans i les pèrdues d’amistats durant el llarg i dur camí de la vida.
[L’acompanyament musical va anar a càrrec del grup Orquídea, el bateria del qual és Ginés Fernàndez, integrant de grups com Neotokyo o Los Bélmez. L’amic Ginés durant una llarga temporada va ser tècnic de so de Ràdio MARRATXÍ, cuidant de l’espai «Amb P de Pòrtula», entre d’altres. Una forta abraçada].
(Miquel Junk, Sa Plaça, 398)
Medalla d’or d’Europa de piragüisme
El pollencí Joan Antoni Moreno Bennàssar la va assolir en la modalitat C1-200. Fou rebut, juntament amb el seu entrenador Kiko Martín, per l’Ajuntament de Pollença. Tots dos varen rebre una placa com a reconeixement.
(Sa Plaça, 398)
Campionat del món de recollida de tàperes
[Podeu pensar, efectivament, que aquest comentari té relació amb Llubí]. L’Ajuntament d’aquest poble n’ha organitzat la IV edició durant el mes de juliol, quan la collita està a la plena. A la finca de ses Coves s’hi concentraren uns 25 llubiners, des del 4 fins als 78 anys per a demostrar la destresa en la tasca de collir tàperes. Hi va haver tota una sèrie de primers classificats i premiats perquè es feren diferents categories, segons grups d’edat.
Enguany, un grup de jovençanes va optar per vestir-se a l’antiga usança, amb el capell i manegots, perquè del que es tractava era precisament d’abrigar-se del sol.
(Antònia Coll, Sa Plaça, 398, 9 VII ’21)
