Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per cent, 903)
Mendèmic
És la unió de la M. de Mallorca i la paraula endèmic, un adjectiu que serveix per anomenar l’espècie o altre taxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada. Amb aquesta filosofia va néixer fa poc aquesta pàgina web: un projecte de venda de producte mallorquí, fet per persones que viuen a Mallorca i sobretot enfocat a la venda exterior. A aquesta plataforma hi tenen cabuda els productes artesans de l’illa, però no estan tancats a res. Així, inclou ceràmica, bijuteria, accessoris, treballs de llatra, pintura o fotografia, entre d’altres. Aquest projecte ha sorgit de la mà del dissenyador gràfic Miquel Ferrer.
(Anna de la Salud, CxC, 891)
Biblioteca de Manacor
Antoni Ferrer Ferrer presenta aquesta comunicació a les XI Jornades d’Estudis Locals. Dins del context del desenvolupament social de la Caixa es proposa, juntament al naixement d’una sucursal, la creació d’una biblioteca. Entre 1923 i 1936 es creen 13 biblioteques a les Balears. Les primeres són a Sóller i Inca; cap al 1930 es creen a Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa. La de Manacor s’inaugura el juny de 1930 i dura fins al 1994, moment en el qual la biblioteca de la Caixa acaba essent absorbida per la Biblioteca Municipal que s’havia iniciat el 1971 amb l’aportació de 700 volums provinents del col·legi Ramon Llull, que havia tancat.
(CxC, 898)
Balèria
Els «Apunts de patrimoni» d’Antoni Puig ens parlen del mosaic de Balèria i del seu descobriment pel Mn.Joan Aguiló a la basílica paleocristiana de Son Pereto l’any 1912. La interessant introducció de l’article diu: «La història humana la fan les persones, en plural, i no els personatges singulars. Tanmateix, a vegades, surten del grup persones concretes que ens ajuden a posar cara i ulls, i nom, als nostres avantpassats. És el cas de Balèria, una dona que va viure a Mallorca fa quasi mil cinc-cents anys i de la qual coneixem el nom pel mosaic que decora la seva tomba. Es tracta d’una de les primeres dones de les quals coneixem el nom en tota la història de les nostres Illes. A més, sabem que na Balèria era cristiana i que va viure i morir al Llevant de Mallorca al tombant dels segles V i VI de la nostra Era».
(CxC, 898)
Llorer, clau i canyella
Aquest és el títol del primer disc en solitari de Sebastià Gris (Manacor, 1994) que, segons explica, «d’ença que vaig fer la primera classe de guitarra ho tenia entre cella i cella». Ens conta, també, perquè es decidí a emprendre l’aventura d’un disc només amb música de guitarra, sense lletra: «M’agrada molt el meu instrument. Em dona moltes alegries i maldecaps. És amb el que més desconnect. Agafar la guitarra al final del dia, cura. Estic bé, però no vol dir que en el meu món interior es puguin crear mals hàbits i fantasmes que s’han de curar». En relació al títol del disc, diu: «Al meu pare, que cuinava a ca meva, li agrada molt la cuina marroquina i les espícies, i per això sempre hi ha hagut olors i experiments. Llorer, clau i canyella sona molt bé i són tres espícies que, juntes, em representa. M’agraden amb l’arròs blanc, una recepta que també et permet posar l’aigua al foc i retirarte a filar i filar».
(Cristina Bauzà, CxC, 903)
Premis Buero
L’actriu manacorina Francesca Duran Suñer rep la menció especial del jurat als premis Buero de teatre jove a escala estatal per la seva interpretació de Lourdes a l’obra de Red Pontiac «Patates». Aquesta obra, interpretada per Maria Nadal i Francesca Duran, i dirigida pel també manacorí Moli Quetglas participava en la categoria de teatre escolar, ja que el mes de maig va obtenir el premi a millor obra de teatre escola de les Illes Balears. Cal destacar que en aquests premis hi participen més de 6000 joes actors de l’àmbit de tot l’estat espanyol i es presenten obres en les quatre llengües oficials.
(Julià Duran, CxC, 903)
Joan Parets, encara
Amb el títol «Passió per la investigació musical», Bàrbara Duran ens acosta a la figura de l’estudiós musical recentment desaparegut. Juntament amb coses que ja havíem llegit, tracta una faceta molt concreta del mossèn santamarier: «Si una qualitat definia a Parets és la seva generositat. Poques vegades es troba, en el món de la investigació, una persona disposada a ajudar-te en la teva recerca, a deixar consultar documents valuosos que comparteix; a dirigir-te cap als racons dels textos que tu oblidaves enmig de l’allau de papers. Mossèn Parets telefonava algun vespre, per dir-te que convenia que recordessis aquella dada, o que anessis a veure’l perquè t’havia de contar detalls importants. Potser aquesta generositat venia dels seus anys de missioner a Lima (…) No era cap ingenu ni cap il·luminat, però va conèixer de prop la realitat de la injustícia social al llarg de la seva estada al Perú (…) Ara, Joan Parets descansa. Potser ha robat un lloc (document en mà) enmig dels músics que acompanyen la Mare de Déu dels Àngels, al retaule de l’ermita de Pollença».
(CxC, 903)
Campions de Judo-Kata
Els professors del Dojo Muratore, Joana Maria Puigserver i Llorenç Gayà van aconseguir proclamar-se, per segon any consecutiu, campions d’Europa de Judo-Kata en la modalitat Kodokan Goshin Jutsu dels campionats d’Europa disputats a Polònia. Aquesta medalla d’Or té un mèrit enorme, ja que els durs entrenaments han hagut de realitzar-se en condicions difícils a causa de la COVID.
(Cent per cent, 903, 16 VII ’21)