Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Coanegra, 409)
Carrer Llarg
L’Ajuntament n’ha reformat un tram. Han enllosat part del paviment, canvi de fanals, renglera de pilons dissuasoris d’aparcament i prohibició de circulació de vehicles a motor. Però, ai las!, mai no es fa tot a gust de tothom. «A Coanegra pensam que la creació d’espais adequats per a vianants i ciclistes al poble sempre és un avanç, però sembla que els veïns no estan massa d’acord amb aquesta reforma (…) Les queixes van sobretot per les dificultats d’accés de la gent als seus domicilis i comerços, haver de maniobrar marxa enrere els veïns pel bloqueig de la sortida per Paborde Jaume, la il·luminació excessiva que entra dins ca seva, l’estètica de les faroles que contradiu amb el caràcter arquitectònic de les cases i de la zona, els pilons que dificulten l’accés a les cotxeries,etc.» Allò dit: Mai no plou a gust de tothom.
(Martí Canyelles, Coanegra, 409)
Cicle Germanies
Entre d’altres llibres dedicats al tema, es va presentar la història novel·lada de Joanot Colom, líder de la Germania mallorquina, escrit per Guillem Morro Veny titulat «La diabòlica secta colombina». Va ser presentat i comentat per l’historiador santamarier Mateu Morro. L’autor és porrerenc, doctor en història, i viu devora Ets Antigons, de MARRATXÍ.
(Miquel Frontera, Coanegra, 409)
Matemàtiques i vinyes
Una nova proposta de Josep Lluís Pol al celler Jaume de Puntiró. L’any Llull (2018) creà, expressament, un monòleg sobre la quadratura del cercle. L’estiu de 2019, combinà música clàssica i coneixement cosmològic en una vetlada al Vinyet. Aquest cop ha fet 40 textos sobre el número 40. La dèria d’explorar els nombres fins a exhaurir-los li ve de lluny (…) De 40 en 40 posa en relleu un dels nombres més importants de la nostra cultura. Històries sobre tradició, etnografia, ciència, llengua, llibres, rondalles, paisatge i, sobretot, matemàtiques, vinyes i vins. I tot ben lligat al nombre 40. El celler va presentar un nou vi de de sèrie Amicamat.
(Miquel Frontera, Coanegra, 409)
Arxiu de Santa Maria del Camí
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, Maria del Camí Dolç Martorell va presentar i explicar al públic assistent què és un arxiu, què son les fonts documentals, quants de tipus de fonts documentals existeixen i quantes en podem trobar al nostre arxiu (…) També va fer un «mini curs» de paleografia on va mostrar alguns del documents més antics de l’Arxiu, com un que és de l’any 1462.
(Maria Mei F,Coanegra, 409)
Roba de llengües
Ja havíem comentat que el Consell de Mallorca ha iniciat tràmits per declarar la seva tècnica com a Bé d’Interès cultural Immaterial, amb la idea que pugui ser també declarada Patrimoni de la Humanitat. Avui afegim algunes de les frases que digué Bel Busquets, vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, a la presentació: «La tela de llengües és part de la nostra identitat com a poble, és tradició, és patrimoni i forma part de l’imaginari col·lectiu». Volem reconéixer oficialment tot això per protegir-lo i que les generacions futures també tinguin la referència de la tela de llengües». Endemés cal afegir que, com diu l’autora de l’article, que els telers mallorquins segueixen fabricant aquestes artesanals i acolorides robes de llengües als antics tallers familiars mitjançant la tècnica mil·lenària de l’ikat. El seu nom fa referència als dissenys que s’assemblen a les flames o llengües de foc que tenen el seu origen a l’ikat oriental, una tècnica a la qual el fil es tenyeix abans de ser teixit, i és present a moltes cases mallorquines en les tradicionals cortines, entapissats de parets, portes, cadires, butaques o llits (…)
(Maria-Antònia Ferrer, Coanegra, 409)
Toni Marcé, xeremier i pastor
Aquest home, també conegut com a «Xisples», té 86 anys i «ha concedit moltes entrevistes a diversos mitjans de comunicació especialment per la seva vessant de xeremier i mestre de xeremiers». Ha dedicat més de 70 anys de vida a l’ofici de pastor. «Als 14 anys -conta en Toni- ja vaig començar a estar tot sol (amb la guarda). Record que tota la nit despert -tot sol- era molt llarga. A sa matinada te pegava sa son. Era mal d’aguantar». Per aquest motiu alguns pastors s’entretenien amb les xeremies: «Així va començar aquesta afecció per les xeremies juntament amb n’Andreu Comes «David». N’Andreu pasturava per Son Moragues i com era una finca veïnada amb Son Verdera, agafàrem el costum de trobar-nos devers la partió i començar a tocar plegats. Teníem 16 anys».
Més envant explica: A les ovelles no les agrada jeure a un comellar perquè «se constipen. Les agrada pasturar per un comellar però en estar plenes, si hi ha un turó, pugen per amunt per sestar o jeure. Com per exemple a la pleta d’es Caülls, a MARRATXÍ».
En relació a la transhumància, del Pla cap a la Serra de Tramuntana, diu: «Això ho feien guardes grosses de les grans possessions. Per tot Mallorca hi havia aquests camins d’ovelles cap a la muntanya. Mon pare va fer de pastor 20 anys a Son Sales de MARRATXÍ, que tenia una pleta, i pel mes d’abril les ovelles de sa Torre de Llucmajor, pujaven i s’aturaven un vespre a dormir a sa pleta i l’on demà partien cap a sa Serra».
Quant al futur de la professió de pastor conta dues experiències/coverbos: «És difícil que els joves d’avui se vulguin sacrificar com ho fèim noltros. Fa un parell d’anys me proposaren ensenyar l’ofici a un grup de joves(…) Jo vaig esser molt clar: a sol post, que vengui el grup amb una flassada damunt el coll i partirem cap a la muntanya i passarem tota sa nit guardant ses ovelles i allà els ensenyaré. Me respongueren que això no podia ser, que havia de ser a una sala i els alumnes asseguts. -Sí, vaig dir, i amb una cervesa a sa mà!
Un altre pastor que conec volia ensenyar a un jove i el se’n dugué amb ell a passar la nit amb ses ovelles. Quan sortia el sol el jove li va fugir sense dir res!».
De les dades biogràfiques de Toni Marcé Bestard destacam:
-«Començà a tocar les xeremies amb n’Andreu «David». Varen ser molt amics tota la vida (…) Eren com a germans».
-«L’any 1951 el cèlebre glossador Calafat pel carrer del Sindicat se topà casualment amb ell i n’Andreu Comes «David», que duien les xeremies, el fobiol i el tamborino. En Calafat les llogà per anar a tocar les xeremies 3 dies a les festes patronals de Son Servera. Guanyaren 30 duros: moltíssim, a aquell temps».
-Fent de pastor per Es Pont d’Inca -MARRATXÍ-, descobrí casualment el cos del cèlebre arquitecte Josep Ferragut, amb la cara destrossada i va avisar a la policia. Sobre aquest crim hi hagué molta desinformació. S’atribuí a mòbils d’homosexualitat, quan ara es pensa que pogué ser un crim polític, perquè Ferragut s’oposava a l’urbanisme descontrolat del litoral de Pollença».
-«Amb n’Andreu varen fer el Passacarrers de la Patrona Santa Margalida i la capta per a les joies més de 50 anys».
-«Es jubilà als 65 anys, justament l’any 2000. Li feren un homenatge a Santa Maria, com a xeremier, juntament amb n’Andreu Comes «David». Vengueren 50 xeremiers de tot Mallorca. Dugueren els Gegants de Cort -els més antics de Mallorca- que precisament són figures de xeremiers».
(Mateu Ramis, Coanegra, 409)
Ball de línia terapèutic
Miquel Crespí entrevista Catalina Martorell, veïna santamariera, que fa deu anys començà a ballar «Linedance» de manera professional i avui dia també n’és instructora. Després de tractar diverses facetes d’aquesta modalitat, entre les quals els seus premis i campionats, comenta: «El ball és terapèutic. Vaig tenir un alumne que sofria depressions, i arran de ballar m’agraïa constantment que per unes hores el seu cap no estés bloquejat. Segregues serotonina, el moviment és fonamental, et posa de bon humor i t’enganxa. He comprovat que la gent que escolta música i que balla és més alegre». Idò.
(Coanegra, 409)
Cooperativa de cohabitatge
La cooperativa la Balanguera es va constituir a finals del 2019 amb la finalitat de promoure la construcció d’uns habitatges socials a Santa Maria. La junta directiva està formada per en Mateu Sureda, com a president, na Teresa Noguera com a vicepresidenta, na Clara Márquez com a tresorera i na Carla com a secretària. Es produeix la circumstància que en Mateu és fill de portolà, i per tant, és MARRATXINER d’arrels.
L’autor de l’entrevista té un apartat intitulat «Comentari personal», Entre d’altres coses, diu:
«Santa Maria és un dels pobles més cars, juntament amb MARRATXÍ. La proximitat i bona comunicació amb Palma, a més de la qualitat de vida de poble són un factor d’atracció massa fort».
En relació a la Cooperativa, diu que la pàgina de l’IBAVI posa: «És una fórmula de gestió col·lectiva que administra i conserva l’edifici i decideix el model de convivència que vol impulsar. D’aquesta manera es posa fre a l’especulació immobiliària».
(Martí Canyelles, Coanegra, 409)
Club d’atletisme Siurell-Sa Sini
Aquest club, amb seu al celler sa Sini, es va proclamar guanyador absolut del campionat de Balears Absolut, en la categoria femenina i masculina, en el transcurs de la vuitantena edició d’aquesa competició celebrada el passat maig al Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears, a les pistes de Son Castelló, a Palma.
(MAF, Coanegra, 409, VI ’21)
