Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Ll.de P.en A, 442, 1/2)
Arxiu municipal
Maria Magdalena Nieto Cerdà (Llucmajor, 1977) és la nova responsable de l’Arxiu de l’Ajuntament de Llucmajor. Maties Garcias l’entrevista i, entre moltes d’altres coses sempre relacionades amb la seva tasca, parla de l’estat de conservació de l’arxiu municipal: «Llevat d’algunes excepcions puntuals, com una sèrie de documents traslladats des de la sala del Rellotge de la Casa de la Vila l’any 2017 i que varen quedar exclosos per motius de conservació, el fons està en condicions òptimes. Pel que fa a la col·lecció factícia de pergamins, és urgent el canvi de contenidors pel tipus de suport i per la seva vàlua i antiguitat. Per aixó una de les primeres accions que he emprès just arribar és l’adquisició d’una calaixera-planera horitzontal». En relació als documents més interessants, respon: «El fons documental de l’Arxiu de l’Ajuntament de Llucmajor és una vertadera joia. El document més antic és de l’any 1303, però hi ha també llibres de clavaria, talles, cadastres i censos de la Cúria Reial i de la Universitat amb cobertes de pergamí reutilitzades de documents anteriors que també són espectaculars». Ben interessant resulta l’explicació que dóna de la funció i la utilitat d’un arxiu: «Gestiona, descriu, difon, conserva i posa a l’abast els documents i la informació que proven d’on venim, que testimonien el nostre passat i justifiquen el nostre present. Distingiria entre els documents que contenen valors primaris, que encara aporten prova documental dels drets i deures dels administrats i els que tenen valors secundaris, amb valors històrics, estadístics, etc.
Colònies escolars
La secció «Espipellades d’Arxiu» ens acosta al document d’unes colònies escolars que tengueren lloc l’any 1935 per a nins i nines de Llucmajor. Aquest document justifica apropar-nos a la definició i funció d’aquestes colònies «es tractaven d’unes escoles d’estiu a temps complet amb infants de diferents localitats que, sota la direcció d’un mestre o d’una mestra, tot dependent de si eren de nins o de nines, es portaven a terme durant els mesos que el curs escolar agafava el seu període de vacances. Segons es deia en un plenari de l’Ajuntament de Palma de 1931, aquest tipus de centres i d’activitats eren ‘en pro de la cultura general y mejora física de les que asisten, todos ellos pertenecientes a familias necesitadas’, mostrant així el caràcter higienista basat en un corrent biologista. Es tractava de crear per als escolars una atmosfera adequada per mantenir i fer créixer el seu potencial respectant la seva naturalesa i atenent les exigències de desenvolupament que aquesta reclamava. Donava una importància primordial al desenvolupament tant físic com intel·lectual. Volia aconseguir una profunda i harmònica relació entre l’escola i els mètodes pedagògics d’una banda i els estats i les capacitats de desenvolupament físic i cognitiu per l’altra.
Es pretenia així formar una joventut sana i vigorosa per a la vida social futura fent també una política d’intervenció preventiva per lluitar contra malalties infeccioses, com la tuberculosi o la sífilis, sobretot la branca de la malaltia heretada, que eren causa de durs estralls entre els infants».
D’aquesta manera, el 1931, primer any de la República, «a s’Arenal, a partir de dia 17 de juliol, s’hi establiren dues tandes de 24 nins cada una dirigida pel mestre Josep de Pano Socies. Se’n feu una altra, també a s’Arenal, dirigida per la mestra Celestina Caballero, directora de l’escola de Santa Catalina. Les nines les realitzarien al local que havia ocupat l’Hotel Therminus».
Es dona la circumstància que el mestre Josep de Pano, entre l’any 1915 i 1921, havia estat mestre de MARRATXÍ, en concret al Pla de na Tesa.
(Pau Tomàs Ramis, Ll.de P.en A, 442)
UD Son Verí, a Tercera Divisió Nacional
No té encara ni vint anys d’existència, va començar a Futbol d’Empreses per passar després a futbol federatiu i en els darrers 15 anys ha anat pujant des de Tercera Regional a Tercera Divisió Nacional.
Ens referim a la «Unión Deportiva Son Verí», equip de la urbanització llucmajorera que el passat juny pujà a Tercera Nacional de la mà de l’entrenador Sergio Tiscar Ronda. Com diu l’autor de l’escrit: «això es diu: fer les coses bé!».
(Joan Quintana, Ll.de P.en A, 442)
El passat juliol
Antònia Font, que cuida la secció «El temps» ens ofereix una acurada descripció dels fets corresponents al mes de juliol: «quan, encara que no ho sembli, el dia ha començat a escurçar-se i els sopars tornen a començar a una hora més raonable; la mar ja no és tan freda, tot i la impressió d’aquells que no hi posen un peu fins a la Mare de Déu d’Agost; els astres tornen a ser més visibles al cel nocturn i les pells ja han perdut la blancor hivernenca; toca tancar de dia i obrir al vespre, mentre la gent espera a veure com serà la nova factura de llum amb els canvis de franges horàries i els ventilados i aires condicionats ja en ple funcionament veient a les notícies les onades de calor que freguen els 50º C a punts del continent nord-americà i anuncis de detergent de rentaplats que ens avisen de la desertificació de part de la península ibèrica en menys anys del que sembla…»
(Llucmajor de Pinte en Ample, 442, VII-VIII ’21)