Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Punt Informatiu Pollença, 620)
Carrers de dones
El passat març al ple municipal de Pollença es va aprovar la creació d’una comissió per fomentar l’ús dels noms de dona a l’espai públic, tant carrers, com places o edificis… Quatre mesos després ni tansevulla han creat la comissió. Entre Pollença, el Moll i Sant Vicenç hi ha uns 160 carrers i entre tots ells només se n’hi han trobat 10 amb nom de dona, la majoria dels quals fan referència a monges i han estat posats recentment: Sor Flor Ricomana, Mare Alberta, Sor Cifre de Colonya, Dones de can Sales, Margalida Comas Camps, Reina Maria Cristina, Camila Peers, plaça de ca les Munnares, carrer de les Pageses i carrer de les Monges.
«En definitiva -comenta la Redacció- els noms de dones no superen el 7% del total dels noms dels carrers i places del municipi de Pollença. Cal que Pollença reconegui el valor passat i present de les dones i l’espai públic és un bon lloc per fer-ho, tant a través del nomenclator com explicant el paper de les dones en la història i en la construcció de la societat». Eterna lluita per a la igualtat…
(PiP, 620)
Dornier
A inicis d’agost va tenir lloc a l’aeròdrom militar del Port de Pollença una jornada commemorativa del darrer vol que va fer l’hidroavió Dornier Do-24 al Port de Pollença, per volar vers Alemanya.
Enguany s’han complit els 50 anys d’aquest darrer vol, i per aquest motiu la Fundació Aeronàutica Mallorquina ha organitzat una jornada amb una sèrie d’actes celabrats entre la Base militar i el Reial Club Nàutic del Port de Pollença.
(PiP, 620)
Exposició musical
El Festival de Música de Pollença va néixer fa 60 anys. Ara s’ha obert una web/exposició per commemorar aquesta efermèride que suposa un viatge per la història de la música clàssica contemporània. En un primer apartat podem trobar fotografies d’alguns dels noms i grups més mítics del segle XX que han passat pel Claustre: Montserrat Caballé, Rostropovitx, Alfredo Kraus, Joaquín Rodrigo… Sense deixar de banda el fundador del Festival, Philip Newman, i el seu continuador, Eugen Prokop. Dins aquesta primera part també s’hi troben fotos d’altres músics, que sense esser del circuit de música clàssica, són igualment mítics: Enrique Morente, Joan Manuel Serrat, Noa, Michael Nyman…
En un segon apartat de l’exposició virtual es poden trobar gairebé la totalitat dels 60 cartells impresos amb motiu del Festival. A la web tampoc no hi falten les signatures de molts d’aquests grans noms de la música i les felicitacions dels directors d’altres festivals de la geografia peninsular.
(PiP, 620)
Club Nàutic
També cumpleix 60 anys des de la seva fundació. Entre d’altres activitats hi ha una exposició fotogràfica que durarà fins el 14 de setembre. Es tracta de la mostra titulada «Les muntanyes i la mar» d’Helena Bellini, qualificada com «una de les persones més inquietes del Port de Pollença». Cada dia recorre les muntanyes d’aquesta part de la serra de Tramuntana i precisament una selecció de les fotos que fa diàriament són les que es poden veure a la sala d’actes del Port.
(PiP, 620)
Campiona de la cursa de muntanya
La pollencina Àngels Llobera, corredora de l’equip Inverse Team i del Club Món d’Aventura, va guanyar la cursa de muntanya Trsil Frison Riche duita a terme als Alps francesos. La cursa constava de 42 quilòmetres amb 2.500 metres de desnivell positiu. Agnès arribà en primera posició del grup de dones, amb un temps de 5 hores i 28 minuts. Va treure 7 minuts a la corredora que arribà en segon lloc. Tota una proesa.
(PiP, 620)
Balanocultura
Paraula que prové del grec «balanos» -aglà- i del llatí «cultura» -cultiu, forma de vida-. És a dir, societat en què el consum humà d’aglà té un rol important. Es tracta d’una teoria que aboga per promocionar aquest fruit com a alternativa. L’article acaba amb paraules de «Balanotrees», viver dedicat a l’empelt d’alzines i aglans dolços que sintetitzen l’escrit: «Creiem que el cultiu d’alzines d’aglans dolços és una oportunitat de fer una agricultura més sostenible, dinamitzar el territori rural i recuperar un fruit tan present en el nostre paisatge i a la vegada tan desaprofitat. L’alzina és un arbre autòcton adaptat al clima mediterrani. Per això, en un context d’emergència climàtica i ecològica, el seu cultiu pot jugar un paper important en la necessària reconversió de l’agricultura cap a models menys dependents del petroli i més respectuosa amb el medi ambient».
(Revista Cap de Fibló, PiP, 620)
Ressaca
La secció «Salut i Nutrició» dona una sèrie de consells per a netejar el cos després d’una ingesta excessiva d’alcohol. Alguns remeis són: Hidratar-se molt, beure molta aigua natural, però també begudes isotòniques o suc de taronja. Evitar el cafè i el te. Donar-se una dutxa amb aigua temperada. Consumir molta fruita, la fructosa ajuda a depurar el cos. Descansar molt.
(Eva Remolina, Punt Informatiu Pollença, 620, 16-31 VIII ’21)
