Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 906)
Estràngol/1
Així s’anomena el popular joc de tella que es juga a Son Macià i té característiques pròpies. Li dediquen l’editorial i les primeres planes. «La tella -explica Nofre Fullana, un dels encarregats de servar aquest joc i la seva memòria- es jugava a possessions, damunt terra, emprant una pedra plana, i la fórmula amb les monedes a Son Macià o alguna cosa damunt el rebàtol. Els infants, en comptes de monedes, hi posaven patracos, que eren els cartonets de les capsetes de mistos».
Fullana recorda que «antigament la tella era una pedra plana. Ara s’ha adaptat als nous temps i tot d’una que hi va haver carrers asfaltats, aparegueren les telles de ferro». Aquestes es solen fer de ballesta de camió, que és un material «molt concentrat». «Els jugadors tiren amb l’objectiu de tomar les monedes, però quan les monedes són en terra ja és estratègia pura».
(Antoni Riera, CxC, 906)
Estràngol/2
A partir del 2000 durant les festes de Son Macià es disputa el Campionat del Món d’Estràngol. Francesc Timoner, macianer del 2001 i estudiant de Matemàtiques a Barcelona, és l’actual campió i l’únic que l’ha guanyat dues vegades consecutives. Considera que s’ha de fer alguna cosa perquè el joc es conservi i no desaparegui «perquè és un tret identitari del poble», comenta.
(Antoni Riera, CxC, 906)
Poesia
Mireia Cassanyes (Valls, Alt Camp, 1998) és la guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Poesia amb el poemari «L’obra forana». És graduada en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona i escriu des d’adolescent. Comenta que rebre la distinció «em va fer confiar més en el que faig. Perquè quan comences hi ha com una falta de fe en el que escrius. A més, el fet que es pugui publicar en paper ha estat una gran alegria, ja que ara la poesia circula molt per les xarxes. Així mateix, el premi també m’ha animat a seguir escrivint i treballant, que encara estic al principi». L’obra guanyadora, explica, «més que transmetre un missatge, intenta explorar el tacte del desig, el cos, la natura i l’experiència de viure a la ciutat al llarg de 55 poemes. També el desencaix profund entre el cos i la natura».
(Cristina Bauzá, CxC, 906)
Salina i Garrida
Aquest és el títol del primer còmic del felanitxer Pere Bennàssar on explica «d’una manera surrealista i fictícia» com va entrar la posidònia al mar. L’autor resumeix que «sls dos personatges principals formen part d’un multiunivers: Salina és una posidònia i Garrida, una margalida. I així, tots els personatges principals són plantes o animals». Considera que l’essència de l’obra és «la màgia que té la naturalesa. La comunicació entre els animals i ficar-se dins la seva pell. És un exercici molt emotiu».
(Cristina Bauzá, CxC, 906)
Encontres orquestrals
Són un punt de trobada entre els i les joves músics. Enguany té lloc aquests dies el IV Encontre a Manacor, del qual n’és president el manacorí Lau Puig. Un total de 68 músics de les Illes, de la península i d’Itàlia es concentren a aquest municipi de Llevant per rebre una formació específica en el seu instrument amb professors especialistes. Puig considera que l’orquestra jove que s’arriba a formar «és un lloc de formació com a músic i com a persona. És l’aplicació pràctica del que han après al Conservatori i una preparació pel que els vendrà en un futur. És un pas intermedi entre l’escola i la vida real».
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 906, Manacor, 27 VIII ’21)
