Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Llucmajor de Pinte en Ample, 443)
Quarantè aniversari
La revista de Llucmajor arriba a les quatre dècades. Per aquest motiu l’Editorial és signat pel president de la Premsa Forana, Rafel Puigserver, qui entre d’altres coses, diu: «En el vostre primer editorial ja anunciàveu que creieu en una informació viva i arrelada a la realitat més propera i que això passava (i passa) pel respecte a la llibertat, a recollir totes les opinions i a la defensa de la cultura i la llengua de Mallorca i la nostra terra per no perdre la nostra personalitat com a poble.
I així ha estat. Per aquestes pàgines que teniu a les mans hi hem pogut llegir reportatges sobre diferents temàtiques que encara avui continuen sent d’actualitat: ecologisme, turisme, aigües, transport públic, patrimoni, urbanisme, corrupció o memòria democràtica. També cal destacar que hom passa gust de poder llegir articles de divulgació històrica que, sense cap mena de dubte, han contribuït de manera destacada a conèixer millor la història de Llucmajor i els seus voltants».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 443)
Batedora de 1954
L’antic mecànic i pagès Ventura Homar ha restaurat una màquina batedora que va funcionar per primera vegada l’any 1954 a Randa. A la presentació s’ha fet una demostració de com es batia el gra abans de l’arribada de les grans màquines recol·lectores (les «cossetxadores») que seguen, baten i compacten la palla tot al mateix temps.
La demostració ha consistit en recollir les garbes de gra -fermades a l’antiga amb un vencill- i les han introduïdes a la boca d’aquesta màquina que funciona amb un motor Diter i que destria i expulsa per quatre orificis diferents el gra de la palla, la palla curta i els baleigs o residus.
Segons Homar, en anys vinents organitzarà una festa de batre per no perdre costums antics.
(Llucmajor de Pinte en Ample, 443)
Els batles d’abans
Vicenç Matas Morro, ja jubilat, va ser uns anys secretari de l’Ajuntament de Llucmajor -en època predemocràtica- per després passar a ser secretari del nou Consell General Interinsular, organisme preautonòmic dirigit per Jeroni Albértí, i posteriorment funcionari del govern de la CAIB. El 2005 fou Premi Ramon Llull.
En demanar-li si la figura del batle era més decisiva que no ara, respon: «Crec que els batles d’aleshores tenien un plus d’autoritat derivada del sistema polític imperant». Considera que la qüestió més complicada de gestionar als ajuntaments d’aquell moment era «sobretot l’urbanisme, tant en els aspectes de planificació com en els de dotació de serveis».
(Maties Garcias, Llucmajor de Pinte en Ample, 443)
«El tic-tac de l’iglú»
Aquest és el darrer llibre de poemes de la poetessa llucmajorera Antònia Maria Fiol Cantallops. Pau Tomàs, en aquesta ocasió cronista de la presentació, conta: «La lectura per part de l’autora d’alguns dels poemes que recull ‘El tic-tac de l’iglú’ penetraven a l’oïda dels assistents i se’ls ancoraven a l’esperit. Al·lusions a amics i a familiars… d’això va bona part d’aquest llibre. Un acte d’amistat sincera cap a qui ha acompanyat la poeta en el viatge de la vida. Uns poemes que qualsevol pot sentir seus on es refermen els vincles i llaços vitals, primer des de les dificultats i després des de l’esperança i l’agraïment.»
Aquest és el sisè llibre de la poetessa que -seguint el cronista- «ve a posar una peça més al món poètic, no només de l’obra de la poeta, sinó del món literari llucmajorer. La necessitat d’autores i autors com ella, en la nostra llengua, a la nostra terra, fa que només poguem celebrar l’aparició d’aquest nou llibre i desitjar que en haver-se recuperat d’aquest comenci a treballar en el següent i ens torni a posar la pell de gallina i a omplir els ulls de llàgrimes, tot sentint que el que ens conta a les seves composicions és certament autèntic i vital, tal com ho és, també ella».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 443, IX ’21)
