Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, 1694,1695)
«Octubre arribat, bolet nat»
La secció «Parenòstic» del setmanari afirma en relació al titular: «La collita d’esclatasangs als nostres pinars i altres bolets com cames seques, orelles de llebre i peus de rata als nostres boscos d’alzines a hores d’ara es troben a la plena gràcies a les diverses pluges que han regat la geografia de la Serra de Tramuntana».n
(Sa Veu, 1695)
Arxiu
Amb el títol «L’Arxiu Interparroquial, una garantia de perdurabilitat» de la secció «Tres pinzellades», des de Sa Veu consideren que «l’església ha fet un esforç durant els darrers anys, que ara ha vist la llum, per agrupar els diferents arxius parroquials en un de sol i concedir-li l’eixopluc i les garanties necessàries per a la seva perdurabilitat (…) L’arxiu de totes les parròquies de la vall conté nombrosa i valuosa informació que mereix ser conservada i estudiada».
(Sa Veu, 1695)
Més de l’Arxiu Interparroquial
Els voluntaris Alex Bañón, Plàcid Pérez, Antoni Quetglas i Xim Buades, juntament amb Josep A.Morell, que n’ha estat nomenat director, han dedicat mesos de feina per ordenar un important volum de documentació variada, d’entre els que destaquen diversos pergamins dels segles XIII i XIV, partitures musicals, documentació d’obreries i confraries, d’entitats religioses associades a les parròquies i documents relatius a obres, bateigs, matrimonis i defuncions, entre d’altres. Està ubicat a l’edifici annexe a Sant Bartomeu, la Vicaria, i acull els respectius arxius de les parròquies de Fornalutx, Biniaraix, l’Horta, Sant Ramon de Penyafort i Sant Bartomeu, així com també el de sa Capelleta. L’arxiu obrirà al públic i serà consultable.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1695)
Sala d’assaig limitada
La sala destinada a l’assaig de la Banda de Música de Sóller ja està llesta i es posa en marxa després de 19 mesos d’inactivitat. Però la nova sala presenta un problema: els serveis tècnics de l’Ajuntament han fixat l’aforament màxim en les 35 persones, perquè el trispol no aguantaria més pes. Així la Banda no podrà créixer més enllà dels 35 músics. [Inèdit!].
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1694)
Curiositats de canaris
Bernat Estades és el secretari de l’Associació de Canaricultors de Sóller, que fa part de la Federació Orniocultural de les Balears, de la qual també és membre l’Associació de MARRATXÍ.
Parla de l’Exposició Ornitològica que tenen en marxa: «Enguany tenim 793 ocells entre canaris de color i postura, a més d’exòtics, fauna europea i híbrids, que pertanyen a 64 criadors». I segueix explicant: «El concurs i exposició de Sóller està obert a canaris de color (segons la seva pigmentació: lipocroms i melànics) i canaris de postura (segons la forma i mida: rissats, ploma llisa, monyuts, disseny), a més d’exòtics, fauna europea i híbrids. El concurs inclou, a més, el monogràfic de raça espanyola (canari de postura, de mida petita però molt viu) que ens permet obrir un ventall de seccions dins la seva gamma que fa la participació més atractiva. Prova d’això són els 130 ocells presentats».
També es refereix a la història d’aquesta afició: «L’avantpassat de l’actual canari (Serinus canarius) es remunta al segle XIV, quan navegants genovesos van localitzar a les Canàries un petit granívor de color verd que, pel seu color i cant, els va cridar poderosament l’atenció. Aviat es va estendre per tot Europa i es va comercialitzar, preuat principalment pel seu cant, bellesa i fàcil adaptació a la cria en captivitat».
Entre molts d’altres aspectes, parla de les qualitats del canari. Diu que és apreciat «principalment pels colors. Som criadors de canaris de color. Ara bé, tenir a casa un canari que canti és tot un plaer».
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1694)
Residència per a artistes
Les cases de can Junyer es convertiran en el Centre de Creació i Recerca Llucalcari, un espai que serà residència per a artistes i emplaçament per donar a conèixer el llegat dels donants de l’immoble -Joan Junyer i Dolors Canals- a l’entorn de la recerca, l’art, la pedagogia, la tecnologia, la transversalitat cultural i el territori.
Des del Govern han explicat que el centre de Llucalcari «esdevindrà un espai acollidor, d’interconnexió i arriscat que, mitjançant la programació de residències de creació temporals, fomentarà l’entrecreuament transdisciplinari i el desplegament de projectes innovadors en relació amb la recerca artística, les pràctiques contextuals, les tecnologies analògiques i digitals, l’educació i les arts en moviment».
Els donants varen unir l’art i la ciència en la seva trajectòria professional. Joan Junyer va procurar donar una expressió de llibertat a les seves pintures, conegudes com a «free standing paintings», mentre Dolors Canals va investigar de quina manera es podia aconseguir el desenvolupament de la màxima llibertat de moviments per als infants».
(Joan Vicens, Sa Veu, 1694)
Pujada a Lluc amb bísties
Torna a tenir lloc després de dos anys aturats, com tot. Va començar a finals dels 80. Segons el seu actual organitzador, Joan Ferragut, la pujada «es divideix en dos recorreguts: el d’aquells que van muntats i el d’aquells que van en carros». Els primers parteixen en dissabte a les vuit del matí i es troben amb els segons a la Font des Noguer, on fan un berenar-dinar tots plegats. Arriben a Lluc devers les quatre o quatre i mitja del capvespre. Deixen els animals, fan un sopar, queden a dormir i el diumenge tornen sortir a les vuit del matí cap a Sóller.
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1695)
Jornades d’Estudis Locals
Enguany comptaran amb un total de 18 comunicacions de 20 autors diferents.
Guillem Mateu farà la conferència inaugural, sobre la contribució científica de Guillem Colom Casasnovas. També Antoni Quetglas i Lluc Garcia parlaran sobre el científic i fill il·lustre de Sóller al qual li dediquen aquesta nova edició de les Jornades.
En la primera tanda es presentaran també les comunicacions de Josep A. Morell sobre la Fundació Antònia Magraner, la de Jaume Deyà sobre l’arqueologia sollerica, les d’Antoni Quetglas, Antoni Reynés, Antoni Josep Sosa i Tomàs Mut sobre la divisió territorial de Sóller amb Deià, Bunyola, Escorca i Fornalutx i les curiositats que l’envolten; mentre que Francesc Lladó parlarà del llibre «Sóller, ciudad ideal» de Federico Díaz.
La segona tanda de comunicacions continuarà amb la de Carys Thomas, Ioanna Stamataki i Joan Rosselló titulada «Reconstrucció de la inundació del torrent Major l’any 1974»; la de Lluc Garcia sobre Guillem Colom, la de Guillem Celià Dasi sobre la compra del camp d’en Maiol, la de Juan A. Fernández sobre els 40 anys de l’Institut Guillem Colom, la de Joan Carles Simó sobre els vint anys dels Xeremiers de Sóller, la de Pere Frontera sobre el carrer del Vent, la de Plàcid Pérez sobre l’Arxiu Interparroquial, la de Paula Nigorra sobre «Sóller on vas?» i les de Julià Joy i Antoni Aulí sobre memòria democràtica.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1695)
Volei cadet masculí
L’Halcón Viajes va iniciar la lliga superant per 3-0 al C.V. Pòrtol (MARRATXÍ). «Amb una gran actuació, els joves jugadors sollerics es feren amb els tres sets en joc (25-16, 25-16 i 25-7)».
(Sa Veu, 1694)
Campions d’Espanya de Petanca
Els sollerics Miquel Darder, Pedro Martínez i Mateu Pérez es varen convertir a mitjans d’octubre en guanyadors de la fase final de la Lliga Nacional de Petanca. Juntament amb la resta de components del Turó, aconseguiren l’objectiu de convertir-se en el millor equip de l’estat espanyol.
(Joan Vicens, Sa Veu, 1694)
Bàsquet Mini Femení
«Magnífica estrena davant un equip novell (60-10). Les solleriques, tot i saber que havien d’ajudar a les de sa Cabaneta (MARRATXÍ) plantejaren una defensa a mitja pista amb intensitat a les línies de passada, i una velocitat ofensiva que poc a poc s’anava fent amb millor criteri en l’ocupació dels espais i als moments oportuns per obtenir quasi sempre avantatge».
(Sa Veu, 1695, Sóller, 29 X ’21)
