Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig, 1067)
De tradicions i d’esperances…
Aquest és el títol de l’Editorial, signada -com sempre- per Fundació Revista Bellpuig. Després de fer la introducció i la part històrica de la festa de Halloween en relació a Tots Sants, acaba dient: «Anem a veure com ho podem fer per salvadguardar la nostra festa, la dels difunts, les flors, els rosaris i els panellets, enfront d’aquesta cosa estranya dita Halloween. La conclusió és senzilla: hem d’aconseguir mantenir la nostra tradició i al mateix temps acceptar que Halloween és aquí. Conjuguem les dues festivitats en una de sola, en què totes i tots ens sentim representats. Tenim l’obligació moral i cultural de transmetre la festivitat de Tots Sants als més joves. La cultura popular es transmet explicant-la i practicant-la de generació en generació. Així s’ha fet durant segles, i així s’ha de seguir fent. Quin és el resultat d’aquesta suma de festes? El temps ho dirà, però en l’originalitat i la perseverança dels que estimam les tradicions antigues i nostres està la resposta. Algunes persones, davant el ‘trick r treat’ regalen caramels, d’altres castanyes torrades, d’altres panellets. I d’altres, poemes. En aquests versos està el futur. El de Tots Sants, és clar».
(Bellpuig, 1067)
Autònoms
Alícia Cantó és la presidenta d’Artà Empresarial, l’associació artanenca que pretén donar veu a tots els sector empresarials del poble. És dissenyadora de moda i també s’encarrega de la part que li toca de l’empresa de construcció que ha heretat del seu pare. Per a ella «avui ser autònom no és el mateix que fa vint anys. Abans l’autònom havia de fer feina de dilluns a dilluns. Avui hem après a ser autònoms. En general els autònoms hem d’aprendre a gestionar l’empresa i sobretot el nostre temps. No es pot esser per tot, però s’ha de tenir control de tot. Això requereix dominar el temps». La conclusió que n’extreu és que «allò important no és ser autònom, funcionari, assalariat… sinó tenir vocació i guanyar doblers fent el que realment ens agrada. A la taula ens hauríem de situar a un costat els que són feliços a la feina i a l’altre costat els que no ho són».
(Antoni Colomer Llobera, Bellpuig, 1067)
Els qui fan Bellpuig
Una trentena de col·laboradors, se varen reunir al voltant d’una paella per després parlar de la revista. Segons explica el cronista: «El director de tota aquesta tramoia ens havia anunciat que aquesta convidada no obeïa a fer una anàlisi o exploració de com la revista Bellpuig trescava i cantussejava pels carrers i avingudes d’Artà. Això de moment, no. L’objectiu de la cridada era molt més senzill i, no per això, menys valuós: Compartir un dinar, punts de vista sobre la revista, fer noves coneixences, atipar-nos d’ànims i pensar entre tots com Artà pot sostenir i difondre Bellpuig i al mateix temps formar, educar, entretenir i fer que el poble creixi en bondat i, com un ventall, doni bon aire a totes les nostres grans avingudes i barriades artanenques, sense oblidar mai els nostres carrerons, que també pul·lulen entre noltros». Després de la paella i els diferents complements «per a reblar la trobada, intercanvi d’opinions, suggeriments, propostes de futur, ganes de seguir fent revista i fent poble. La sobretaula, més curta dels que molts haurien desitjat, serví per encetar un diàleg ben profitós que va moderar na M.Paula Ginard. Les intervencions es succeïen fluides, totes interessants, algunes albirant el futur (…) altres matisant el dit per un o altre dels qui duien la batuta de la conversa».
(En Bernat des Mustir Vell, Bellpuig, 1067)
Vulnerabilitat
Joan Caldentey parla d’aquest tema en relació a «dos pilars importantíssims de la societat: l’econòmic i el de la salut», referint-se a la fallida el 2008 de l’entitat financera ‘Lehman Brothers’ i al Covid-19 de 2020. Però també hi afegeix l’erupció del volcà de Cumbre Vieja com a exemple de la vulnerabilitat del nostre planeta. La seva conclusió és que «l’ésser humà necessita esperança i confiança però sense obviar que els signes que es van donant en el medi ambient conviden a una certa prevenció o precaució (,..) La consciència que som éssers vulnerables en moltíssims aspectes ens pot servir perquè de manera solidària apuntar-nos als canvis que els indicis descrits ens conviden a adoptar, peruè o canviam el nostre mode de vida per preservar la naturalesa o la naturalesa ho farà per noltros cobrant-se un preu incalculable».
(Bellpuig, 1067)
Vòlei
Reproducció de tres cròniques que afecten equips del C.V.Pòrtol (MARRATXÍ) en disputa contra equips artanencs:
-Infantil femení Grup Títol de lliga 06-11-21 – Pòrtol, O – Solartà, 3 (7-25 / 20-25 / 16-25): «Nova victòria de les infantils a Pòrtol en un partit on les nostres començaren molt contrentrades i eficaces en el servei i no donaren cap opció a les locals. La intensitat del joc baixà a partir del segon set, amb més errades per part de les artanenques i també perquè les portolanes augmentafen també el seu nivell de joc i el marcador s’ajustà una mica. Així i tot, les de Sebastià Rebassa tingueren el partit controlat en tot moment».
-Infantil masculí 23-10-21 – EQS CV Pòrtol, 0 – Ses Tres Forquetes Artà, 3 (9-25 / 8-25 / 15-25): «Bon començament de l’infantil masculí amb una victòria còmoda a la pista del Pòrtol. Amb molts nervis, però també amb molta il·lusió afrontaren els nostres el partit, i també amb noves incorporacions, que gaudiren del seu primer partit de vòlei. El somriure a la cara de tots els jugadors i acompanyants resumeixen el partit de Pòrtol. A seguir fent feina».
-Torneig Federació Juvenil masculí 22-10-21 – Pòrtol, 3 – Big Mat Agrupació Artà, 0 (25-15 / 25-15 / 25-15): «Primer partit de l’equip juvenil contra un gran Pòrtol, que imposà un gran ritme de joc que no pogueren aguantar els nostres. Tot i això, els nostres combinaren bones accions de joc i mostraren un alt nivell bastants moments del partit. A l’equip artanenc debutaven jugadors a la categoria i a poc a poc s’aniran adaptant a l’alt ritme de joc juvenil. A seguir fent feina per aconseguir un joc més fluid i millorar totes les accions de joc».
(Bellpuig, 1067, Artà, 12 XI ’21)