Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig, 1068)
Violència masclista
Com moltes d’altres revistes, l’editorial és dedicat a aquest tema amb motiu del 25 N. Després de parlar de la Diada i del que suposa, el Patronat de la Fundació Revista Bellpuig, responsable de la secció, conclou: «El que està clar és que les denúncies no basten. S’ha d’educar la població i fer-ho a les escoles, a les famílies… en igualtat de gènere. Ningú és més que ningú i cap persona té més força contra l’altra. Ensenyem als nins i nines que ningú ha de cridar més fort i que el maltractament és història (…) No necessitem camisetes liles que recordin que la violència de gènere existeix. Necessitem recursos contra els processos ja oberts i, sobretot, conscienciar els nins i nines que el món no és una qüestió d’homes, sinó de persones… i avançar en igualtat»
(Bellpuig, 1068)
Ens agrada…
Aquesta secció també està dedicada al mateix tema. En concret, diu: «Ens agrada… Veure que Artà es rebel·la a favor de l’educació i de l’eliminació de la violència contra les dones. És important que d’una vegada per totes es treballi el problema des de l’arrel i erradiquem la xacra de la violència masclista».
(Bellpuig, 1068)
Guanyar i perdre
Joan Martí Munar (Colònia de Sant Pere, 1970) és llicenciat en INEF. I es dedica a l’esport com a professor i entrenador. Com a valor educatiu, diu que intenta ensenyar a perdre: «no és fàcil, però si no donam tant de valor al fet de guanyar, els ensenyam a perdre. Si aconseguim que no ens afectin les victòries, aconseguirem que no ens afectin les derrotes». Considera que el fet de perdre és educatiu: «Possiblement és quan més profit podem treure dels nostres esportistes, però això implica motivar-los i a vegades aplaudir-los els errors. Cada un d’ells és diferent, no tots tenen les mateixes condicions físiques ni psicològiques, i s’ha de treballar molt perquè tots siguem capaços d’aportar alguna cosa a l’equip, perquè tothom és important al grup». En aquest cas refereix als esports col·lectius «on un individu no és res sense la resta».
(Antoni Colomer Llobera, Bellpuig, 1068)
Pervivència
Al final del col·loqui que va tenir lloc entre els que fan la revista Bellpuig, com a conlusió, «coincidírem que la revista Bellpuig ha de seguir endavant, amb força, i en aquest sentit seguirem treballant tots quants érem allà, i molts d’altres que a poc a poc s’hi anirant incorporant».
(Bellpuig, 1068)
Temps
Pep Cabrer -que es declara «veí vostro i botigueret retirat»- fa venir bé les dues castes de temps -atmosfèric i horari- en parlar del temps d’ara i dels seus records, de ja fa temps i entranyables, en relació al tema: «Quan sent xerrar per les xarxes o pel carrer del temps que fa me resulta xocant que gent com jo o de la nostra edat digui ‘quin temps, ja estic cansat de veure ploure’ i jo els dic ‘meam, no te’n recordes de quan anàvem a escola?’ Els meus pares, lo primer en arribar la tardor mos tenien preparades les ‘catiuscas’ i el ‘xubasquero’ i també les ‘gorilas’. Jo crec que ningú de la nostra edat no tengui aquest record i fins i tot anàvem amb calçons curts i les dones o nines amb falda i calcetins llargs, i no passava res. La climatologia ha canviat molt, però el nostro cervell més».
(Bellpuig, 1068)
Torneig de Vòlei
És el de la Federació, en categoria juvenil masculí, i s’enfrontaren el Big Mat Agrupació Artà -0 i el Pòrtol [MARRATXÍ] – 3 (13-25/18-25/22-25).
Conta la crònica: «Derrota clara dels artanencs davant un gran Pòrtol, que controlà el ritme de joc en tot moment. Els nostres ho intentaren, però la qualitat del rival, amb un joc molt ràpid i les errades en alguns dels aspectes del joc va fer que les costàs als artanencs entrar al partit. A seguir treballant per conjuntar aquest equip en formació».
(Bellpuig, 1068, Artà, 26 XI ’21)
