Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sóller, 7027)
Hotels de locals
Dels 32 socis amb els quals compta l’Associació Hotelera, tan sols 6 establiments amb categoria d’hotel resten en mans de famílies solleriques. L’hotel Marina, el Miramar, l’Hotel es Port, El Guia, Los Geranios i Ca’l Bisbe són negocis que a dia d’avui els regenten nissagues locals. D’aquests, 4 s’ubiquen al Port i 2 a Sóller.
El relleu generacional pel que fa a les propietats dels hotels es donà de manera progressiva entre finals del XX i principis del XXI. Alhora, també es va donant una substitució de les famílies tradicionals que gestionaven els establiments per companyies foranes; si bé, com a la resta de municipis turístics de la Serra de Tramuntana amb presència de cadenes hoteleres, aquestes presentaven un percentatge inferior a la mitjana mallorquina. Aquesta situació es va ampliar a partir de l’any 2015, quan bona part dels establiments hotelers estaven en mans de cadenes foranes.
(Irene Cabrer, Sóller, 7027)
Música austríaca
El nou capítol de melòmans viatgers, presentat per Jeroni Rullan, ens duu a Austria. Allà hi trobam dos nivells: El primer seria Mozart, els Nens Cantors de Viena i el Concert d’Any Nou des de la sala ‘Musikverein’. El segon nivell serien les seves orquestres vieneses i els seus festivals, principalment el de Salzburg.
A partir del XVIII Viena es converteix en el punt neuràlgic de la música europea i acollirà nombrosos músics forans. Amb Haydn i Mozart aribarà el Clasicisme musical al seu punt àlgid.
Beethoven, Schubert (ambdós ponts entre el Clasicisme i el Romanticisme), l’operista Giacomo Rossini i el pianista i pedagog Karl Czerny es mouran per la capital austríaca. Durant el segle XIX, Dvorak, Brahms, Wagner i el gran simfonista Anton Bruckner s’acostaran també a Viena. La dansa -principalment el vals vienès- i l’opereta, gràcies a la família Strauss, donaran fama mundial al país. A principis del segle XX, Arnold Schöenberg, un compositor revolucionari farà explotar des de dintre el sistema musical vigent des de l’època barroca. Juntament amb els seus dos principals deixebles (Alban Berg i Anton Webern, cada un amb estil diferenciat i personal) seran reconeguts com la Segona Escola de Viena.
Altres austríacs il·lustres són també Gustav Mahler (compositor i director), Erich Kleiber, Karkl Böhm (directors), Paul Badura Skoda, Ingrid Haebler, Alfred Brendel, Friedrich Gulda, Rudolf Serkin (pianistes), Gundula Janowitz, Anna Netrebko (cantants d’òpera), Fritz Kreisler (violoncel·lista), Heinrich Schiff (cello).
(Sóller, 7027)
Cuinar bé
Aquest és el títol d’aquesta setmana de la secció del cuiner Juanan Fernández. Se considera que un aliment està cuinat si sobrepassa els 60ºC. Els sistemes de cocció es poden agrupar en tres tipus diferents: concentració (cuinar els gèneres a partir d’un líquid), expansió (cuinar els gèneres a partir de líquids en fred) i mixte (la unió dels anteriors; és a dir la concentració, a partir d’un saltejat, i l’expansió, mitjantçant l’acció de banyar o aportar un fons). Cada un d’ells es poden classificar en diverses subtècniques:
-Cuinar en sec: Planxa, forn, gratinats, bany maria, parrilla, brassa, escalivar, papillote, a la sal, espet.
-Cuinar en mitjà humid: Bullir (en fred o en calent), blanquejar (+gel), escladar (+gel), escalfar (menys de 100ºC), vapor, infusió.
-Tècniques de cuinat mixtes: Brassejar, estofar, guisar.
-Cuinar amb greixos: Daurar, fregir poc oli, fregir gran fritura (130 a 200ºC) (amb o sense protecció: enfarinat, arrebossat, a la romana, empanat), sofregir (90 a 100ºC i poc oli), saltejar (foc viu poc temps), ofegar (foc fluix molt temps), «pochar» (oli fred molt temps).
(Sóller, 7027)
Film
El solleric Martí Morell roda un llargmetratge sobre la vida d’un músic i el retrobament amb el seu fill que viu a Bulgària. Morell estudia Comunicació Audiovisual a Barcelona i ha enllestit aquest film anomenat ‘Melodías del Silencio’ com a treball de fi de grau.
L’estudiant de director explica que «aquest projecte surt de la passió i les ganes de retratar una història aparentment ordinària amb la finalitat de reflectir el seu costat més extraordinari, el qual ens ha interpel·lat profundament».
(Aina Borràs, Sóller, 7027, 31 XII ’21)
