Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 406)
Joc de l’oca
Arriba aquest joc dedicat al món de Sant Antoni a sa Pobla de la mà de l’Associació Albopàs. «La idea -explica Toni Torrens, ànima d’Albopàs- va sorgir després de participar un any a les festes de Sant Antoni d’Ascó a Catalunya (…) Allà van fer un joc de l’Oca però amb els elements de la festa i vaig pensar que seria bo també fer un joc adaptat al sant Antoni de sa Pobla».
L’artista pobler Andreu Company ha estat l’encarregat de fer els més de 50 dibuixos representatius de la festa i dels diferents indrets del municipi per on trascorre el joc. «Així, -explica Torrens-, hi ha deu caselles amb 10 Sant Antonis i els ponts del tradicional joc en aquest cas són representats pel pont de Ferro de l’Albufera o pel pont de Son Carbonell. No hi manca la presó on fou empresonat el Grouxo de la història de Ferran Pizà, així com tampoc hi manquen el Grif, en Janot, la ximbomba, la batucada o les espinagades, o fins i tot, hi són presents la Fonda de can Patena i els dimonis de l’Obreria».
El taulell de joc santantonià contempla al seu revés el reglament del joc, la seva història, a més d’una explicació del que és i que li correspon dir al Clamater. Finalment el joc es completa amb unes fitxes molt especials amb imatges dels dimonis i d’en Grouxo.
(Antònia Coll, Sa Plaça, 406)
Un altre joc més
També un joc de tauler ambientat en la festa de Sant Antoni a Lloseta és la novetat que ha presentat l’associació cultural Sa Capsaneta.
Tolo Bennàssar, de l’associació, explica que segueixen volent impulsar la festa de Sant Antoni a Lloseta i, si els darrers anys varen fer un joc de cartes amb els seus dimonis, i varen publicar la rondalla i un quadern per colorejar, aquesta vegada es varen decidir a ambientar el típic joc de tauler de l’oca, amb il·lustracions locals.
La creació artística ha estat a càrrec de Miquel Àngel Villalonga, que amb els seus dibuixos ha plasmat al tauler moltes imatges del Sant Antoni llosetí i del mateix poble. Estan presents els dimonis Carbonissos, en Caliu i la resta de personatges de la rondalla, però guaiten curiositats, com el plat dolç del poble, el cardenal, el torrent d’Almadrà o el Teatre.
Es tracta d’anar avançant caselles per arribar al fogueró central on hi trobam el gran dimoni, en Caliu. Si tenim sort i pegam a una casella «pont» podrem dir: qui no plora riu, i torn tirar perquè m’ho diu en Caliu. Però si per mala sort ens topam amb la casella de la mort en pebres, la nostra trajectòria patirà una aturada.
(Sa Plaça, 406)
Els noms del Sant
Gabriel Bibiloni, marratxiner doctor en filologia catalana i professor de la UIB, té un bloc amb diverses opinions sobre l’ús de la llengua. En aquet bloc, hi té un lloc destacat la LLEGENDA ÀURIA referida als sants nostrats, amb un article dedicat a Sant Antoni. Entre d’altres coses, escriu: «Per a filar prim, Sant Antoni Abat (malgrat que mai no va ser abat ni va fundar cap monestir), Sant Antoni d’Egipte, Sant Antoni l’Ermità, Sant Antoni del Foc, Sant Antoni del Desert, Sant Antoni dels Ases, Sant Antoni del Porquet o Sant Antoni el Gran, segons els usos dels diversos països. Tots aquests noms són per a diferenciar-lo d’un altre Sant Antoni, el de Pàdua o dels albercocs, que té la festa el 13 de juny».
(Sa Plaça, 406)
Serra destrossada
Trobam un escrit d’opinió del col·laborador Joan Pons que fa encendre els llums d’alarma: «Fa 10 anys que la Serra de Tramuntana fou declarada Patrimoni Mundial. La veritat és que no ho sembla quan un, a peu, decideix trescar els seus camins i caminois i veu com estan destrossats per la invasió de ciclistes que amb les seves bicicletes practiquen el seu esport.
Marges protegits dins la Serra destrossats, pedres mogudes, nous caminois per poder passar i un llarg etcètera de desperfectes que es poden contemplar a molts dels paratges naturals de l’illa. La Serra de Tramuntana es sols un exemple de les destrosses que un observa.
Davant aquesta situació que un pot veure arreu, és hora que les institucions corresponents (Govern, Consell, ajuntaments) prenguin mesures amb la finalitat de fer un millor ús tant de la Serra com dels boscos de Mallorca tant públics com privats.
Tot per donar una millor protecció a aquests espais que són destrossats pel pas de ciclistes, vehicles a motor o, inclús, cavallistes que es sumen a aquests recorreguts».
(Sa Plaça, 406)
Jaume Santandreu
La Generalitat de Catalunya li ha concedit el Premi de Civisme a la Ciutadania i Virtut Cívica, en el marc dels Premis Civisme 2021, convocats amb l’objectiu de destacar accions, entitats i persones que, des d’àmbits professionals, aborden el civisme o proposen reflexions i millores socials.
El president de can Gazà, Jaume Mateu, i el director de Política Lingüística del Consell de Mallorca, Lluís Segura, recolliren el guardó en nom de Jaume Santandreu. Aquest és el text que va escriure el premiat i que es llegí a l’acte de lliurament:
«Honorable Consellera i estimats assistents que us sent, però no us veig
Moltes gràcies per la vostra equivocació. Heu premiat un sense mèrits. Als meu 83 anys de plaent existència dels quals al llarg de 60 he gaudit el privilegi de sentir-me ciutadà lliure al País de Marginàlia, no em reconec més virtuts ni trajectòries que les que es poden atorgar a un arbre. He xuclat la meva essència vegetal a la saba del nostre patriarca Joan Alcover: ‘Jo som l’esqueix d’un arbre esponerós ahir, que als segadors -bon cop de falç, bon cop de falç- feia ombra a l’hora de la sesta’. Us ho confés amb la proclama de Guillem d’Efak: ‘Aquest som jo, l’arbre net i retallat contra l’alba’. Tanmateix, mon cor no pot estimar el pi de Costa i Llobera fins que li cresquin les tres branques.
Som un vell ametller al coster de la utopia.
Els arbres com jo no precisam reconeixements. Necessitam terra. Terra fonda. Terra lliure. Terra bona. Terra nostra. Terra neta. Terra catalana.
Gràcies amics, per la immerescuda lliurança de força i coratge. Vosaltres, agermanats, sou la meva llecor. No oblideu mai de per mai la nostra Catalunya enmig del mar».
(Sa Plaça, 406, Inca i comarca, 14 I ’22)
