Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sóller, 7028, 7029)
Arxiu de Deià
El catàleg d’aquest arxiu municipal, consultable a través de la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears, oferirà a partir d’ara la possibilitat d’accedir directament a 25.400 pàgines de nova documentació amb un sol clic, des de casa.
Ente la nova documentació digitalitzada hi ha els expedients econòmics i correspondència del període de la Guerra Civil, els llibres d’actes des de 1822 fins a 1929, i els llibres de Consells del segle XVII.
La feina tècnica ha estat duta a terme per la Universitat de les Illes BAlears arran d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament.
(Aina Borràs, Sóller, 7028)
Museus
La Fundació Jardi Botànic-Museu de Ciències ha obert de nou les portes al públic, després d’una breu aturada al mes de desembre.
L’horari de moment es manté durant els matins per la manca de públic, però a mesura que passin els mesos aquest horari s’anirà ampliant. El Jardí Botànic ha iniciat la seva agenda d’activitats amb uns cursos d’Horticultura i Jardineria realitzats de la mà de Llorenç Payeras.
Al Port, el Museu de la Mar també ofereix visites des de dijous a diumenge i manté l’exposició a l’oratori «De la mar a la taula» fins al 30 de juny.
Mentrestant, la resta de museus de Sóller continuen tancats al públic, alguns d’ells des de l’inici de la pandèmia.
(Irene Cabrer, Sóller, 7028)
Hotels
Maria Frontera Hjorngaard (Sóller, 1969) és la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca. Dóna la seva visió de la situació a la Vall: «Sóller és una destinació pionera dins l’Illa que ja fa més de 30 anys que ofereix un producte relacionat amb la natura que ens permet treballar entre 9-10 mesos de l’any. Els 32 hotels de l’Associació Hotelera de Sóller van ser els primers a activar-se i uns dels darrers a tancar. L’índex d’obertura va ser el més alt de totes les zones turístiques i cinc hotels van optar per mantenir-se oberts tot l’any. A més treballem activament i coordinats amb l’oferta complementària i la resta d’actors de la cadena de valor turístic de la zona, l’aportació de la qual és decisiva (Fet a Sóller, Tren de Sóller, Cooperativa de Sóller, Barcos Azules, oferta museística, etc), per això el nostre client sap que podrà fer des de senderisme a qualsevol tipus de turisme actiu».
(Irene Cabrer, Sóller, 7029)
Ovnis
El guionista i director solleric Guillem Miró arranca un nou projecte audiovisual que tractarà un cop més els albiraments d’ovnis a Sóller.
Es tracta d’un llargmetratge que serà produït al llarg d’aquest 2022 que contarà a través de la veu de molts de testimonis alguns dels fenòmens paranormals ocorreguts als 70 i 80 a Sóller.
Miró, que ja haviat tractat el tema amb el curtmetratge ‘Avistament 1978’, explica que molta gent el va contactar per saber més del tema i també per fer les seves aportacions, fet que el va dur a decidir produir un llargmetratge aprofundint una mica més la qüestió.
(Aina Borràs, Sóller, 7029)
Música prehistòrica
Jeroni Rullan tracta aquest tema a la seva secció «Afinant», en la qual, entre d’altres coses, diu: «Musicòlegs i etnomusicòlegs de tot el món (aquests darrers estudiant i comparant tribus) coincideixen que els humans hagueren d’usar primerament objectes sonors totalment naturals. Ens podem imaginar les eines i recursos del nostre cos: Mamballetes, esclafits amb els dits, copets a la panxa, cops amb el peu (no us recorda la dansa, aquesta idea?): tot això formaria part de la percussió corporal, la qual és molt útil per ensenyar rítmica als infants (…) La música prehistòrica pogué crear-se en un intent d’imitació de la natura (amb el caire sagrat i ritual d’aquesta); com també un llenguatge per apropar-se i contactar amb les divinitats, amb l’inframón i el món dels morts. Creant-se també la dansa».
(Sóller, 7029)
Àguila de Bonelli
També coneguda com àguila coabarrada (científicament ‘Aquila fasciata’) és un rapinyaire en perill d’extinció. Per protegir-la s’han posat en marxa iniciatives de protecció, com ‘Aquila a-Life’ al qual s’hi ha sumat Mallorca, desenvolupat per la Fundació Natura Parc.
L’àguila coabarrada està oficialment catalogada com «en perill d’extinció» essent la mort per electrocució la principal causa de desaparició. A Mallorca, l’espècie es va considerar extingida als anys setanta, però el 2014 va ser reintroduïda a l’Illa, havent-hi actualment una població total de 40 exemplars, 16 del qual estan marcats mitjançant GPS.
(Lluc Garcia, Sóller, 7029, 14 I ’22)
