Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 929)
Música
El setmanari dedica el reportatge central a l’Escola de Música i Conservatori de Manacor, destacant el seu creixement exponencial dels darrers anys. Parla de la Banda de Musica, a la qual s’han afegit la Banda Jove i la Banda Infantil. El fet musical -exposa l’Editorial- «converteix la nostra societat en una comunitat sensible, crítica i emocionalment madura, i per tant, l’accés al món de les idees, de la participació i dels canvis socials està més que garantit». Amb tot, avisa del possible perill de la mort per èxit de l’entitat i aporta algunes idees per aconseguir que això no passi.
(CxC, 929)
Instruments
Jaume Tomàs (Felanitx, 1980) és el director de l’Escola Municipal de Música i Dansa i del Conservatori professional de Música de Manacor. En parlar dels estudis instrumentals, explica: «Sempre ha estat igual, és curiós. El que més demanda té, són el piano i el violí. I els instruments minoritaris serien el fagot, la trompa, l’oboè, el violoncel, la tuba o la viola, entre d’altres. Als alumnes d’aquestes especialitats els intentam facilitar les coses i la banda també els deixa els instruments, ja que ens agradaria que hi hagués més persones que els toquen. No sé per quin motiu, però aquests instruments sempre han tengut menys demanda i diria que és perquè són menys coneguts».
(CxC, 929)
Fira de les Dones
Serà l’acte central de les activitats amb motiu del Dia Internacional de la Dona i se celebrarà al Claustre de Sant Vicenç Ferrer, a la plaça del Convent i a la plaça dels Pares Creus i Font i Roig el dia 5 de març. Calculen que hi haurà espai per uns 80 estands i per habilitar un lloc per instal·lar una petita exposició artística. El centre del Claustre, però, quedarà reservat per activitats més dinàmiques, tal com poden ser contacontes i concerts. Hi participaran artistes, artesanes i emprenedores que vulguin exposar. També hi tendran cabuda aquelles entitats que treballin en clau de gènere i està previst que hi participin els col·lectius feministes del municipi. Les organitzadores municipals comenten que aquest esdeveniment permet «aglutinar tot aquest talent femení i mostrar-lo amb orgull» perquè al municipi hi ha «dones molt potents i aquesta és una manera de visibilitzar-les i que siguin el mirall de les generacions futures».
(Cristina Bauzá, CxC, 929)
Bartomeu Pou
Durant cinquanta-dos anys va ser el propietari i director del setmanari Felanitx, convertint-se en un històric del periodisme illenc. Fa una desena d’anys que va deixar el càrrec, i la capçalera fou assumida per la delegació felanitxera de l’Obra Cultural Balear. En Tomeu ens va deixar fa uns dies a l’edat de vuitanta anys. Descansi en pau.
(CxC, 929)
Ràbia
Aquest és el títol de la darrera novel·la de Sebastià Alzamora. «Una història que parteix d’un episodi de la vida personal de l’autor, l’enverinament del seu ca Cooper, però amb el qual aprofita per reflexionar sobre emocions i sentiments i també per retratar un tipus de llocs i un tipus de societat que de ben segur ressonaran al lector».
(CxC, 929)
Nadal
L’esportista manacorí aixeca passions… de tot tipus. Un comentari publicat a xarxes per part del fotògraf Lloren Gris, deia: «És molt manacorí passar una penada i també morir-se d’enveja. Tots els que ara criticau en Rafa sou uns envejosos que no podeu consentir que una persona tengui èxit si no sou vosaltres. Tots i totes les que deis que hi ha tres dones amb més palmarès que ell teniu raó, però no n’havíeu xerrat mai i ho feis ara per llevar-li mèrit. Els polítics que governen ara a Manacor es posen de perfil perquè no saben què han de dir davant l’evidència. No poden consentir que un manacorí que no pensa com ells sigui tan gran i no saben com dissimular per no fer més el ridícul. Els manacorins sabem que els Nadal són més forts que nosaltres, són d’una altra pasta. En Rafa és un bon tipus, bona persona i moooooolt bon esportista».
El setmanari comenta que «no cal dir que el comentari del fotògraf ha estat objecte de polèmica i ha merescut més de vuitanta comentaris a la xarxa, tant a favor com en contra de la seva afirmació».
(CxC, 929)
Dona i Música
Músiques d’elles és un projecte que neix amb la intenció de reivindicar l’espai de la dona dins la música clàssica, interpretant i compartint música escrita per elles. Tres joves amb àmplia formació en l’àmbit de la música clàssica: la flautista Mercè Medina, la pianista Laura Serra i la cellista Paula Martos.
Amb el seu treball -plasmat al disc homònim el passat desembre- pretenen «acostar sonoritats i melodies que les han captivat i que cobren vida només si són interpretades i escoltades». Les franceses Louise Farrenc, Lili Boulanger o Mel Bonis, totes elles de finals del segle XIX, però també d’altres més actuals com Amanda Jane Fox, Amanda Harberg o la compositora mallorquina Mercè Pons, qui va compondre la peça ‘Transformacions’ a propòsit per al disc.
Però més enllà de la interpretació, la tasca de recerca i la visibilització de la música feta per dones és un dels pilars fonamentals d’aquesta formació. De fet, a la seva pàgina web musiquesdelles.com hi trobam un apartat on totes aquelles dones que vulguin es poden posar en contacte amb elles per col·laborar. «Treballam amb compositores actuals per donar a conèixer i estrenar les seves obres» expliquen a la web.
(Anna de la Salud, CxC, 929)
Teatre romà
«La illeta del teatre romà de Palma la limiten, per un costat, la plaça de les Tortugues (ja ens hauríem d’acostumar a denominar-la així sempre), per l’altre els carrers de can Brondo i dels Paraires i, finalment, la tanca el carrer de Jovellanos». Aquest descobriment fou fet per l’arquitecte Lluís Moranta a finals dels anys 90 del segle XX. «Gràcies a la seva feina, l’arquitecte Moranta va entrar en contacte amb una illeta de cases on les parets mitgeres no eren paral·leles sinó que convergien a un punt, on també de manera molt singular, hi havia un pati comú de forma semi-circular. A partir d’aquí, i gràcies als exemples de Lucca, però també de Roma, de Vicenza, de Tarragona i de moltes altres ciutats que tenen orígens romans, va poder estirar el fil i aplegar tota una sèrie d’evidències que fan que avui estigui acceptada l’existència d’un teatre romà al centre de Ciutat».
(Antoni Puig, Cent per Cent, 929, Manacor 4 II ’22)