Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Fent Carrerany, 426)
Violència
Arran d’una notícia referida a la violència domèstica al poble mateix, l’Editorial reflexiona: «Que una dona, pel fet de ser dona, hagi d’estar exposada a una possible violència, en formes i maneres ben diferents: verbal, física, psicològica, econòmica, etc, és inacceptable de totes totes. I no estam parlant dels àmbits privats, sinó que moltes vegades aquests actes es donen a l’esfera pública i fins i tot institucional. Encara avui són massa els estereotips vigents a la nostra societat que marquen la dona com a objecte, més que com a subjecte. Són manifestacions de discriminació i de desigualtat que causen danys en tots el sentits i que poc o gens ni mica ajuden a canviar la nostra mirada sobre aquest greu problema».
(Fent Carrerany, 426)
Violència-2
L’Editorial, després d’exposar els problemes de la violència domèstica, acaba suggerint l’actitud adequada: «Si en el nostre dia a dia som conscients que s’està produint una d’aquestes situacions absolutament reprovables, cal denunciar-ho. Cal ser empàtic amb el sofriment, a vegades massa silenciós, d’unes víctimes que haurien de deixar de ser-ho, només pel pel fet de ser dones».
(Fent Carrerany, 426)
Talaies
Joan Gelabert Mas, a la seva secció «Qui dies passa…» dóna compte de la gènesi de l’encesa simbòlica de talaies i torres de defensa: «Fa sis anys, en un institut de secundària de Mallorca, l’IES de Marratxí, sorgí la iniciativa d’una part del seu professorat, sobretot del departament de matemàtiques que havia agafat el sistema de torres de defensa de Mallorca amb la doble finalitat de fer conèixer al seu alumnat aquest ric patrimoni material i històric i alhora treballar-ho acadèmicament des de la seva assignatura. I de la inquietud i sentit vital, ètic i de compromís de part d’un professorat inquiet, es capgirà el sentit originari d’aquestes construccions que servien en principi com a guaites per indicar el perill que en una illa com la nostra havia de venir necessàriament de mar enllà, per canviar el missatge i oferir-les com a talaies visibles, far i guia de benvinguda a tantes i tantes persones que enmig de la Mediterrània fugint de la guerra i de la misèria cerquen refugi i futur a les seves vides. Una bona manera de fer veure als joves una realitat a la qual difícilment els seus canals d’informació els en donaran clarícies més enllà d’estadístiques i xifres de morts o arribats i tancats immediatament».
(Fent Carrerany, 426, Maria de la Salut, II ’22)
