Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, 1853, 1855. Els 1852 i 1854 no han arribat)
Rafel Nadal
Segons el director del Setmanari, Gabriel Veny, a la seva secció ‘Sin Rodeos’, que fa les vegades d’Editorial, «Encara que Rafel Nadal va manifestar públicament la seva satisfacció davant la possibilitat que l’aeroport de Mallorca fos retolat amb el seu nom (…) podria haver canviat de positura, degut a la polèmica que s’ha produït al respecte. I Nadal no vol ser el centre de polèmiques ni de controvèrsies de cap classe (…) no vol cap guardó, de qualsevol tipus, que no s’hagi decidit per unanimitat».
Després de mencionar les diverses distincions rebudes pel tennista, el periodista repeteix i acaba: «Amb tants de guardons a les seves farcides vitrines del Museu, no és estrany que l’avui millor tennista de la història, accepti únicament els que es decideixin per unanimitat. Nadal no vol ser motiu de polèmiques ni lios absurds. I bé que fa».
(Manacor Comarcal, 1853)
Sa Marjal
Revista editada a sa Pobla pel vicari manacorí Joan Parera Sansó. Segons Bartomeu Torres Gost -biògraf de Costa i Llobera- Sa Marjal «materialment és una revista popular redactada en mallorquí corrent, igual que el parlat a sa Pobla, i amb influències dialectals de Manacor, que va sortir tots els mesos, en número de 16 planes des de 1909 a 1927. En conjunt, 228 números distribuïts en 19 volums, corresponents als 19 anys de la seva existència».
El contingut de la publicació abastava articles, versos populars, crònica, necrologia i altres temes relacionats amb sa Pobla i la seva història i de la regió.
En el seu repàs per les planes de Sa Marjal, Torres Gost resumeix la vastetat de temes d’investigació en quatre grans seccions: Temes locals, Història, Arqueologia i Crònica.
(Joan Payeras, Manacor Comarcal, 1853)
Putin
«Vladimir Putin, que enguany, si segueix viu, cumplirà 70 anys, s’ha destapat com el vell i desalmat guerrer que molts presumien, al qual se li ha anat l’olla. Però ell, per suposat, no va a la guerra a pegar tirs, i no sols per qüestió d’edat, sinó perquè és un covard que ordena al seu exèrcit bombardejar i sembrar el pànic a Ucraïna, destruint i matant tots els ucraïnesos i ucraïneses que amb summa valentia i escasos recursos fan front al potent exèrcit rus i al seu sofisticat i poderós armament, amb l’únic i legal objectiu de defensar la independència del llur país, de llurs cases, de llur poble en definitiva, alhora que reclamen ajut als països de la Comunitat Europea, que si bé inicialment es pronunciaren i recolzaren la via diplomàtica, la del sempre important diàleg, per evitar la invasió russa, no hi hagué manera que el sanguinari Putin reculàs en les seves ànsies invasores que s’han traduït en una guerra sense quarter a Ucraïna, matant a diari persones innocents que l’únic que pretenien de la vida era seguir-la vivint en pau». [No de bades, la secció es diu «Sin rodeos». Fantàstic resum, amb el qual ens mostram totalment d’acord].
(Gabriel Veny, Manacor Comarcal, 1855, 5 III ’22)
