Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig, 1073)
Honor i gratitud
Aquest és el títol de l’editorial, signat per la Fundació Revista Bellpuig. Es refereix al conjunt de col·laboradors, lectors i subscriptors. Extrem que ben bé es podria fer extrapolable a les demés publicacions de Premsa Forana. Parlant del conjunt de persones que propicien la revista, entre d’altres coses, diuen: «El Patronat de la Revista vos vol retre aquest senzill homenatge per la feina feta, sempre elaborada amb cura i respecte, amb amor i agraïment, amb curiositat i intuïció informatives, amb bellesa en la redacció i narració dels fets.
Sense vosaltres, res no seria igual. Fa anys que l’ajut voluntari, la col·laboració generosa i la tasca discreta vesteixen els escrits i les imatges de la revista. Però amb un èmfasi especial, en el decurs d’aquests darrers quinze dies, hem tornat a constatar la bondadosa contribució del conjunt que ens aplegam a l’entorn d’aquest recer artanenc».
(Bellpuig, 1073)
Cultura popular
Jaume Cabrer Fito (Artà, 1950) és mestre de professió, jubilat, folklorista i etnòleg. A la qüestió si encara hi ha transmissió natural de la cultura popular, respon: «Evidentment, avui tot ha canviat molt, i la televisió, sèries, telèfons i internet no fan cap bé en aquest aspecte, perquè perdem massa temps davant dels aparells sens treure res de profit. Però precisament per això els més grans tenim la responsabilitat de donar a conèixer allò que és del poble, perquè no es mori. Els joves d’avui no viuen el present, només pensen en el futur, en allò que vendrà. (…) Allò que realment ens emociona és allò que duim a la nostra sang, allò que és nostre. El que passa és que no tothom n’és conscient. Els aparells absorbeixen i no deixen veure el present, allò que hi ha al carrer en cada moment, en cada minut que passa».
(Antoni Colomer i Llobera, Bellpuig, 1073)
Aportació i transmissió
El mateix Jaume Cabrer aporta una sèrie d’idees sobre l’aprofitament de l’experiència de les persones. Ell es declara així: «Mestre jubilat des de fa dotze anys, però amb moltes coses encara per explicar. Pens que els professors, igual que els mestres artesans, metges… totes les professions, tenen un punt d’experiència que només els que som més grans podem transmetre. Als llibres hi ha la teoria, però no els anys de pràctica.
Enyor l’escola. He estat mestre tota la vida. Ja no podria dur el ritme que duen avui a l’escola, però encara podria transmetre coses importants als infants. Si tenim en compte que l’esperança de vida d’avui és més gran que fa trenta anys, quasibé ens passam tants anys de feina com de jubilats… això és insostenible. Encara podríem aportar molt, i no esperar només la pensió de final de mes».
(Antoni Colomer i Llobera, Bellpuig, 1073)
Fora Vila
Nova secció del quinzenal, basada en la publicació digital d’aquest mateix nom cedida pels sollerics Jaume Casasnovas i Gabriel Mercè.
La secció «es fa ressò de les feines del camp i les de la mar, els boscos i les garrigues, les excursions i la política de les institucions que afecten els municipis de les Illes Balears». Endemés, des del mateix Bellpuig promouran els continguts que provenen de la Cooperativá d’Artà.
En conjunt «el patrimoni natural i l’etnològic, els productes agroalimentaris, els debats sobre el futur de l’agricultura, del turisme o de les vies de transport, la gastronomia, la història, les llegendes, l’artesania… tot això i més és el Fora Vila que, a partir d’ara, també tendrà un lloc destacat a les pàgines del Bellpuig».
(Joan Oliver, Bellpuig, 1073)
Sanitat d’època
A les Memòries de Magdalena Amorós Ginard (Artà, 1921) explica com la vacunaren de pigota: «A ses Eres, a nes Pelleters, quan jo tenia set anys, les empeltaren sa pigota i quan la tengueren madura, mu mare amb una agulla cremada a nes foc me va fer com una esquerrinxada petita a nes braç i m’hi va fregar un poc des líquid que supurava d’un gra d’en Miquel, i ja vaig tenir sa pigota empeltada. I bé que em va quedar sa marca, ja veis, sense guants ni res d’higiene, no sé si se va rentar ses mans. Ses coses, de vegades, tot són manies i de no res en feim un castell».
(Bellpuig, 1073)
Viure a foravila
Avantatges: «De quan t’aixeques fins que et colgues tens un contacte directe amb éssers vius com l’herba, plantes, arbres que en totes les estacions de l’any ens alegren amb els seus colors, les seves flors, els seus fruits, les seves olors (…) El mateix passa amb molts altres éssers vis que viuen tot l’any en la nostra proximitat, ovelles, conills de camp, gallines, gavines, tudons, mèrleres, puputs i perdius i, per descomptat, animals de companyia com cans i moixos».
Desavantatges: «El principal: pèrdua de contacte amb la gent del poble, encontres habituals que engendren amistats, el bon dia del veí o veïna, informacions de carrer compartides sobre els assumptes més variats: d’una persona que està molt greu o han operat, del bon o mal temps que està fent; petites coses que passen en el dia a dia d’una localitat com la nostra i que poc a poc teixeixen relacions i van construint la societat civil en què estan immerses».
(Joan Caldentey, Bellpuig, 1073)
Campiona d’atletisme
L’atleta artanenca Maria Servera ha assolit el Campionat de Balears de les categories superiors. Endemés, va aconseguir l’or en la categoria sub14, fent així doblet amb el títol de Campiona de Mallorca.
(Bellpuig, 1073, 25 II ’22)
