Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sóller, 7035)
Ruta de Pedra
El Consell incorporarà amb més de 70 quilòmetres de noves variants de la Ruta de la Pedra en Sec, ampliant una xarxa de camins que connectaran entre sí tots els pobles de la Serra de Tramuntana.
El pla persegueix un doble objectiu: fer la Serra més accessible a la ciutadania per promoure un lleure saludable i contribuir a la reactivació econòmica dels municipis d’aquesta comarca. «Aquesta modificació contribuirà a què la gent que faci la Ruta pugui gaudir de la gastronomia i dels comerços d’aquests pobles», apuntà la consellera insular de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot.
(L.O., Sóller, 7035)
Himne
Antoni Riutort Mercant (Sóller, 1964) és el guanyador del concurs per a dotar d’un himne Deià. La seva composició ha estat elegida pel jurat i serà un dels símbols que representarà el municipi. Riutort, que és un aficionat a la música des que va néixer, és llicenciat en Dret i actualment treballa com funcionari de justícia.
L’himne dura devers un minut i mig i el concurs tractava de posar música a un poema de Joan Alcover que es diu ‘Notes de Deià’.
Tanmateix, l’autor es mostra caut: «Som conscient que pel fet que s’aprovi la meva composició això no vol dir que necessàriament arreli com a símbol. Hi ha una possibilitat que no agradi, o que quedi dins un calaix. El meu desig evidentment seria que no fos així, sinó que jo voldria que tira a tira es cantàs, i que bons músics en fessin versions elaborades. El temps ho dirà».
En relació a la cultura musical de Sóller considera que «és una planta que s’ha de regar. Des del meu punt de vista, si es vol créixer en cultura musical, el secret està en mantenir una escola de música. Si hi ha una escola i els nins i joves aprenen a estimar i comprendre la música, maldament més endavant ho deixin, sempre els quedarà una base i una inquietud en aquest sentit; i a partir de l’ensenyança poden desenvolupar-se moltes alres oportunitats per fer música».
(Aina Borràs, Sóller, 7035)
Wok
El cuiner Juan A. Fernández a la secció ‘Parlem de cuina’ tracta en aquesta ocasió de cuina xinesa i, com un dels seus estris més importants, explica: «el wok és una pella grossa, de fons esbombat i anses de fusta o refractàries (els més moderns), que s’empra sobre un punt de calor, i al ésser de xapa molt fina s’encalenteix la part central del fons i segons ens allunyam el calor es va dissipant i perdent intensitat.
En el wok es van posant els aliments al centre i es van repartint cap als costats (que són estriats) a mesura que ja estan cuits, per a mantenir-los calents; però que no es segueixin fent; per acabar amb la mescla de tots els ingredients.
Si no teniu wok, es pot emprar una pella grossa damunt el cremador més petit. Amb el wok s’usa poc oli, sols el necessari perquè els ingredients no s’aferrin.
Aquest tipus de cocció consumeix poc temps i menys energia que altres tipus, i gràcies a aquesta rapidesa es poden fer varis plats seguits dins el mateix recipient.
Amb aquest tipus de cuina també economitzam els aliments, ja que podem emprar molts d’aliments que ens quedaren d’altres elaboracions, i que per la seva quantitat no ens bastarien per fer-ne una ració.
La cuina del wok ofereix un gran ventall de possibilitats: vegetals, carn i peix, fruites, fruits secs. Sempre amb la mateix característica: cuina a foc viu, fresca i quasi feta al moment».
(Sóller, 7035, 25 II ’22)
