Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 935)
Turisme
La nova llei de turisme sostenible vol interrompre el creixement del número de turistes i també atura la construcció de nous hotels i altres tipus d’allotjaments. Amb aquesta finalitat el Govern ha suspès durant quatre anys la possibilitat que els hotels puguin adquirir noves places turístiques.
(Joan Sitges, CxC, 935)
Agricultura de proximitat
«Fins fa uns mesos només hi havia una llei a l’hora de vendre fruita i verdura als hotels: el preu», assegura el pagès Maties Adrover. Però «començam a detectar un canvi, a partir de les experiències i els tastos que oferim perquè tothom pugui tocar i degustar els productes allà on creixen. Cada vegada hi ha més petits hotels que s’interessen i incorporen menjar local i de temporada» afegeix Adrover, que assegura «estam d’acord amb les demandes de les associacions agràries, és un canvi necessari si volem apostar per la sostenibilitat. També s’haurien de posar en marxa mecanismes per detectar fraus, encara es ven producte importat com si fos d’aquí».
Per la seva part, segons ha avançat a CxC el secretari general d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordines «exigim al Govern un mínim d’un 3% de producte local a tots els establiments hotelers i també proposam posar en marxa un segell de qualitat que reconegui tots aquells hotels que incorporin un 20% o més de productes fets a Balears».
(Joan Sitges, CxC, 935)
Residus
Segons l’ambientòloga, Roser Badia (Camp de Tarragona, 1983) a les Balears «el 2018 es generaven 763 quilos de residus per habitant i any quant a la població empadronada, però si parlem de població de fet, que és la que en aquell moment està dins les Illes, es redueix a 573 (…) Es veu clarament com augmenta a l’època turística (…) Cal afegir que si augmenta el PIB, també augmenta la generació de residus: el creixement econòmic està directament relacionat amb l’increment de residus».
(Cristina Bauzá, CxC, 935)
La destinació dels residus
La mateixa Roser Badia explica: «El 85% dels residus acaben a un abocador o una incineradora, amb tots els impactes que ja han generat al llarg del seu cicle de vida. A part, alguns residus acaben abandonats al medi, especialment durant l’època turística i tenen múltiples impactes quan arriben al mar o interaccions amb la resta d’ecosistemes. També hi ha tots els impactes afegits al transport i fabricació dels productes i serveis vinculats a l’activitat turística. Si ens focalitzem en els residus, hi ha la part visible que queda abandonada en el medi i els impactes que en deriven com el ‘take away’ amb els envasos d’un sol ús en aquestes èpoques. Però podríem parlar d’altres col·lapses que genera el sector, com el tractament de les aigües residuals, les emissions que agreugen el canvi climàtic, el consum d’aigua i energia o el consum de territori, conseqüències d’un model que esprem els recursos naturals per sobre dels seus límits».
Les solucions que proposa són: «Transformar el model en un model local i basat en els circuits curts, escurçant la cadena entre la producció i el consum, amb reutilització d’envasos i minimització de residus. O sistemes com els de retorn d’envasos, que ja existeixen a Alemanya i països d’Europa, poden millorar la recollida selectiva i obren la porta a circuits d’envasos reutilitzables».
(Cristina Bauzá, CxC, 935)
Augment de preus
El catedràtic en Economia Aplicada, Antoni Riera Font, parla de l’actual escalada: «Aquesta escalada de preus o procés inflacionista va començar abans de la guerra d’Ucraïna i arrossega les conseqüències de la pandèmia. Hi ha un desfasament entre la producció i la demanda i això és el que explica l’escalada de preus. Tot apuntava que es moderaria a partir del mes d’abril, però amb la guerra, a aquesta escalada se n’ha afegit una altra i no acabarà a l’abril. Una vegada s’estabilitza, els preus baixaran una altra vegada. Però si ho fa una vegada els efectes de la segona volta s’hagin produït, els preus es mantenen i el mercat haurà d’equilibrar».
(Cristina Bauzá, CxC, 935)
«Putin, un criminal de guerra»
«Putin ha actuat com un cercabregues xulesc, tantes vegades visionat en pel·lícules. O el que es creu l’amo del carrer i atemoreix els altres nins imposant la seva llei, la força. Aquest dictador, aquest egòlatra, personatge sinistre que practica la inhumanitat, que silencia l’oposició, que persegueix fins a l’assassinat els seus opositors (…) sovint amb substàncies radioactives, a la presó, a trets (…) Desenes de milers detenguts per manifestar-se al crit de ‘No a la guerra’, violats els domicilis i detenguts diferents opositors. La vulneració dels drets humans i els més elementals drets democràtics a Rússia. Les presons plenes de presos polítics, els mitjans de comunicació opositors tancats, els periodistes i corresponsals estrangers han hagut de marxar de Rússia després de l’aprovació per la Duma de la llei que castiga amb 15 anys de presó la difusió de notícies crítiques amb l’exèrcit i l’estat (no és una guerra, és una intervenció militar, no hi ha invasió d’Ucraïna). I por, molta por (més de 3 milions de refugiats). Vides truncades, ciutats arrasades, misèria, desesperació, incertesa pel futur. Només per fer possible el seu somni d’una Rússia gran, l’imperi dels Tsars (…)»
(Pep Barrull, Cent per Cent, 935, Manacor, 18 III ’22)
