Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Coanegra, 415, 416, 417)
Orfeó
Mateu Ramis entrevista Daniel Mulet, director de l’Orfeó de Santa Maria. En demanar-li pels objectius, respon: «Que tothom s’ho passi bé amb la música. Públic i cantaires. Els cantaires no s’ho han de passar malament. Ni cantant, ni assajant. Tenim en compte que som una coral d’amateurs. Procuram que la música sigui variada perquè les diferents persones s’hi sentin a gust amb una o altra. De vegades tenim solistes, de vegades tenim percussió. L’objectiu, com he dit, és que la gent s’ho passi bé amb la música».
(Coanegra, 415)
Amulet
Antoni Frontera Tur entrevista el santamarier Antoni Mulet i, entre d’altres coses, li demana què és AMULET: «Doncs tant és tant jo (Antoni Mulet), com tot l’equip de músics (i altres professionals) que hi ha darrere. Al final jo escric les cançons i potser qui té les idees primeres, però llavors hi ha tot l’equip al darrere que s’encarrega de la seva feina en cada un dels àmbits. Òbviament, a l’hora de gravar jo no li diré al guitarrista com ha de tocar la guitarra perquè ell ha estudiat aquest instrument i en sap més. Simplement, postser la idea base la tenc jo, però llavors es desenvolupa gràcies a tot l’equip. El mateix que amb els fotògrafs, els dissenyadors de les portades, etc. Cal aprendre a delegar feines i a entendre com funciona el treball en equip».
També parla de la seva idea de creació: «Crec que en el procés creatiu hi intervenen tres factors: el que l’artista vol transmetre (lletra, melodia, etc), llavors la part d’estudi, on potser pots anar encara més al fons, penetrar més en el significat i pensar cada detall al mil·límetre, donar-li moltíssim de sentit a cada segon de la cançó i, finalment, el directe. En el directe intervenen, com ja he dit abans, uns factors totalment diferents dels de l’hora de gravar. S’ha de saber transmetre energia, tenir un cert magnetisme, arribar a la gent per la posada en escena, a part de per la música, ja que no comptes amb tota la calma i les eines que proporciona un estudi. Són tres fases molt diferents que duen moltíssima de feina».
(Coanegra, 416)
Guerres
Algunes idees extretes de l’article «Una visió marxista de la guerra d’Ucraïna», de Martí Canyelles: «Les guerres són el desastre més gran de la humanitat (…) els qui estam dins la seixantena, som la primera generació que ha viscut sense guerres, fins ara. Els nostres pares varen viure la Guerra Civil i la 2ona Guerra Mundial; els nostres padrins, la 1era Guerra Mundial i la guerra d’Àfrica; els nostres repadrins la guerra de Cuba i Filipines i les guerres carlines… i així successivament (…)
Les guerres es fan sempre per interessos econòmics. Això és una obvietat. Però, qui fa la guerra? Els russos contra els ucraïnesos? De cap manera. No són els pobles i la gent, són els estats els que fan la guerra. Pels interessos econòmics d’uns pocs, les oligarquies estatals envien a matar i morir la seva població: joves en edat d’empunyar les armes, en primer lloc, i després la població civil, els indefensos: dones, ancians… (…)
Aquesta guerra té el resultat ben cantat: l’ocupació militar d’Ucraïna per part de l’Estat rus. Per què allargar aquesta agonia de destrucció i morts de població civil, les fileres de refugiats que deixen els seus pares, fills, germans… a lluitar contra un exèrcit cent vegades superior? Quins interessos hi ha darrere aquesta guerra? En primer lloc, la indústria armamentística mundial, que veu un mercat immillorable per a col·locar els seus productes. I també les multinacionals del petroli i les energètiques amb l’acaparament i l’especulació dels seus productes.
Hi ha també interessos polítics de dominació, tant de l’imperi rus com de l’imperi americà, via OTAN. Quan l’economia de mercat no funciona com els interessa, es recorr a la dominació militar. Recordem que els Estats Units sempre han fet les seves guerres fora del seu territori, preferentment a Europa, per apropiar-se dels productes dels altres.
Els estats europeus, l’Estat espanyol inclòs, han demostrat esser les titelles del gegant americà i estan enviant militars i armes a Ucraïna. Això és una gran irresponsabilitat i, al mateix temps, una imprudència, que podria acabar en una Tercera Guerra Mundial. El boicot econòmic a Rússia està començant a demostrar les conseqüències que tindrà per a nosaltres: especulació i desproveïment del mercat. A Rússia estan acostumats a l’austeritat i a l’economia de guerra. I nosaltres? (…)»
(Coanegra, 417)
Pastissos
Andrea Terrades Massion, francesa filla de mallorquí, és la pastissera del restaurant Sa ‘Sini’ on «segons els dies hi pot haver més o manco varietat. Oferim entre vint-i-cinc i vint-i-nou postres dolços diferents. Els diumenges vint-i-nou. Qualque dia feiner nomes vint-i-tres o vint-i-quatre. La veritat és que arrib a fer fins a cinquanta pastissos diferents!
Algunes de les varietats són gató mallorquí, maduixa i formatge, maduixa i xocolata, gerds i nabius, ‘banofi’ de plàtan i nata, ‘banofi’ de xocolata, pastís de pastanaga, de poma, de formatge amb confitura, merengue de llimona, merengue de xocolata, merengue de dolç de llet, ‘pawlova’ (merengue, nata i cirera), ‘tiramisú’ de ‘Bailys’, músic (pasta de fulls, crema de vainilla i fruits secs), etcètera, etcètera».
La jubilació li arribarà el mes de juliol, però Sa ‘Sini’ no perdrà la tradició de pastissos, Andrea diu:»De cap manera. Tenc un bon successor: un jove de vint-i-sis anys que nom Ralhi, que fa temps que m’està ajudant i que l’estic ensenyant. Li he tramès tota la meva experiència i les meves receptes. Ja està pràcticament llest!
(Mateu Ramis, Coanegra, 417, Santa Maria del Camí, III ’22)
