Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent 938, 939)
Setmana Santa
Editorial i primeres planes parlen del fet de Setmana Santa destriant la vivència religiosa de l’activitat purament popular i folklòrica, i mostrant la participació de molta gent en aquest darrer aspecte en molts casos. En relació a les processons, Antoni Riera afirma al seu article que «antigament, semblava que no bastaven els dies per a les processons proposades», mentre que actualment «l’activitat no sols ha davallat quant a participació individual sinó també quant a confraries actives i processons».
(CxC, 938)
Gastronomia pasqual
L’investigador i gastrònom manacorí Antoni Tugores explica que hi ha dues festes religioses que atresoren part important del receptari mallorquí, que són Nadal i Pasqua. Aquesta darrera es celebra amb l’arribada de la Primavera i va precedida de la Setmana Santa, moment en què es prepara tota la matèria primera del Diumenge de Resurrecció. El Dissabte Sant es preparen les panades, si no s’han fet abans, amb carn de xot i xítxeros, tot i que ara se’n preparen de tota casta. Així mateix és costum qeu es preparin crespells, flaons o duquesses farcides de brossat i rubiols farcits de brossat i confitures com les d’albercoc i codony. Ara, però, també se’n fan de ‘dulce de leche’, xocolata, crema pastissera o llet condensada, entre d’altres.
El gastrònom explica que l’anyell pasqual és el principal protagonista de la festa per dues raons. Una, perquè se celebra la resurrecció de l’Anyell de Déu. I, l’altra, perquè la carn d’anyell és bàsica per a l’elaboració de les panades tradicionals. També ho és per als plats principals del dia de la festa, que són els rostits de xot secs o humits, el xot al forn amb romaní, magranes, arrebossat, cuixa d’anyell farcida amb sobrassada o fruites seques, caldera o aguiat d’anyell, entre d’altres.
Ara bé, no tothom podia menjar-se les cuixes i les costelles de l’anyell i sobraven vísceres, el que no suposava cap problema. Aquestes són la matèria primera de la freixura, una autèntica simfonia de sabors i colors on es combinen les vísceres de l’anyell -fins fa no gaire s’hi mesclava la butza i els budells, les lleteroles i altres peces que avui es tuden- amb la sang i les verdures de primavera. A una freixura com pertoca no hi poden mancar el fonoll tendre, canonets de faves tendres, xítxeros, grells, carxofes i patates, tot ben assaonat amb sal, pebre bo, alls i un pebret coent.
(Cristina Bauzà, CxC, 938)
Miquel Rosselló
Aquest marratxiner del Pont d’Inca acaba de publicar un segon llibre de memòries intitulat «Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia». L’historiador David Ginard el presenta axí al pròleg de l’obra: «Fa ja gairebé deu anys que Miquel Rosselló del Rosal va publicar amb el títol ‘De la foscor a l’esperança. Memòries d’un estudiant antifranquista (1968-1973) (2011) el primer volum del seu aplec de records de joventut. Ara l’autor ha tingut l’encert de proporcionar un nou tast de la seva excel·lent memòria, amb un segon lliurament que abasta el període comprès entre l’atemptat contra Luis Carrero Blanco, el desembre de 1973, i les eleccions del 15 de juny del 1977. A diferència de l’anterior, els esdeveniments narrats en aquest volum se situen fonamentalment a Mallorca».
(CxC, 938)
LOMLOE
Editorial i primeres planes d’aquest número estan dedicades a la nova llei educativa -LOMLOE- que du implícita la derogació de la llei fins ara vigent. La nova llei actualitza currículums i metodologia pedagògica, a partir de situacions reals d’aprenentatge. Però la llei surt amb el mateix handicap que les anteriors: els nous textos normatius no van acompanyats d’una dotació pressupostària suficient per garantir-ne l’aplicació.
(CxC, 939)
S’Altra Música
Títol d’una revista que està d’aniversari. Compleixen un any de vida havent publicat sis números en paper, als quals s’hi ha de sumar l’edició 0 en versió digital. Toni Jaume, cocreador de la publicació, fa un balanç positiu del projecte i assegura que han aconseguit l’objectiu de «fer la revista cada tres mesos» i puntualitza que ho han fet amb «pocs recursos». Entén que «s’ha fet evident que el projecte era necessari», el que es demostra amb «la quantitat de contingut i la resposta que hem tingut dels col·laboradors, que és important». A més a més, recorda Jaume, que en aquests moments la revista compta amb uns 300 abonats.
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 939, 14 IV ’22)
