Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 940,941)
Morlanda
Revista de creació literària i artística que ha vist la llum. Serà una publicació en paper, però ha sortit el número 0 en format digital per tal de donar a conèixer la seva manera de fer, saber «si a la gent li interessa o no i veure si realment estam omplint el buit del mercat que crèiem que hi havia» comenta Margalida Galmés, una de les impulsores del projecte.
Morlanda just acaba de publicar-se i els seus creadors s’han marcat alguns objectius a mig termini. Amb el pas del temps, tenen la idea d’ampliar el contingut i incloure altres formes d’expressió artística. Galmés anomena la glosa, per exemple. I és que , com bé diu, volen «donar importància a tots els vessants artístics per igual, intentarem impulsar les que són més folklòriques o tradicionals perquè són les que tenen menys presència en el món editorial modern».
La revista sortirà cada mig any, per primavera i tardor, en paper. Aquelles persones que siguin subscriptores la rebran a casa seva i les que no, la podran adquirir als diferents punts de venda que habilitaran a Mallorca i Barcelona.
El número 1 serà el primer en format físic i es publicarà a la tardor, però ja el tenen «pràcticament fermat». Margalida Galmés recorda que «no fa falta que siguin artistes consolidats, sinó que pot participar qualsevol persona que estigui interessada».
(Cristina Bauzá, CxC, 940)
Dones i música
La musicòloga i investigadora Bàrbara Duran ha rebut el XXVII Premi Castellitx d’Investigació per l’obra «Unes cantades de veus fresques a la plaça. Dones algaidines a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya».
Explica que es va fixar en l’aportació femenina al cançoner perquè «el pare Josep Massot em va donar accés a materials no publicats com dietaris i apunts que especialistes com Baltasar Samper i Josep Maria Casas ompliren l’estiu del 1925 quan vengueren a Mallorca per recollir cançons. A partir d’aquí he pogut comprovar que a indrets com Maria de la Salut les informants varen ser totes dones».
A d’altres indrets, conta, es repeteix aquesta tendència: «A Calvià només va cantar un home i la cançó li va sortir esguerrada. I el el cas d’Algaida, Pina i Randa, on es varen recollir unes 140 cançons. Tot i que les dones representaren un 46’8% dels informants, cantaren un 69’9% de les cançons que figuren en el cançoner. El gran gruix de les peces mallorquines que recull el Cançoner Popular de Catalunya les cantaren les dones».
En relació a la perduració del tipus de cants, molts d’ells polifònics, apunta: «Són les Sales, els goigs, les serenades i les cançons amb interaccions entre els cantants que normalment cantaven els homes en públic. Pèro les dones també cantaven aquest tipus de cançons i així ho demostren, per exemple, les brodadores del taller de brodats de Petra Gelabert d’Algaida, on es recolliren diverses cançons».
(Joan Sitges, CxC, 940)
Antoni Mas Rexach
L’Associació Cultural s’Agrícola de Manacor té en marxa una exposició commemorativa sobre aquest pintor. Antoni Mas Rexach (1953-2018) fou un gran pintor de pinzellada minuciosa, la seva és una pintura lenta, meticulosa i perfeccionista. La seva lírica emergeix en la línia del matís, cimenta trascendència. El pintor mallorquí ens desvela aquestes inquietuds en exposicions internacionals i nacionals. Els seus paisatges mallorquins l’inspiraven guiant la mà del pintor pels camins del realisme.
L’exposició roman oberta fins dia 25 de maig.
(CxC, 941)
Josep Massot i Muntaner (1)
«Dia 24 d’abril va morir a Montserrat l’historiador i filòleg Josep Massot i Muntaner, un intel·lectual d’un prestigi reservat tan sols a les figures més preeminents (…)
És difícil trobar una figura amb una obra de la dimensió de la seva. De fet, són moltes les persones relacionades amb el món de la Història i la Cultura en general que l’han definit com un dels més grans personatges i intel·lectuals de la cultura catalana dels segles XX i XXI (…)
Tots els que hem tractat Josep Massot érem conscients que es tractava d’una persona especial i única; tímida vista des de la distància, però càlida en el tracte més proper (…)
Admir tota la seva obra, però també la seva lluita en favor del nostre país al llarg de tota la vida. Rere la seva aparent fragilitat hi havia una persona enèrgica, fèrria; capaç d’escriure quasi cent llibres, mentre dirigia des de 1971 les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb milers de títols publicats. També dirigia alhora les revistes Randa, Serra d’Or i Studia Monastica, supervisant i corregint els originals personalment. D’on treia el temps? És un misteri (…)
Potser Manacor, ara que sembla tenir la mà oberta, faria bé atorgant una distinció a qui ha executat una tasca essencial per al recobrament de la història i la cultura del nostre poble i d’aquest país, des d’un compromís innegociable amb la lluita contra l’oblit i la mentida».
(Antoni Tugores, CxC, 941)
Josep Massot i Muntaner (2)
També la musicòloga Bàrbara Duran li dedica un article. Parlant, especialment, de la mútua relació a través de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que ell havia seleccionat, classificat i publicat i ella havia estudiat en alguns aspectes.
El final de l’escrit, emotiu i esperançador alhora, diu així: «Potser, però, no ha marxat del tot. Preferesc pensar que ha partit en una barca, cap a la mar gran, com va fer un dia el rei Artús, i que tornarà un dia amb un grapat de cançons marineres o amb llegendes de l’altra part de l’oceà; i que tots celebrarem una nova renaixença de la nostra història i la nostra llengua, sempre nodrides pel seu immens treball».
(Cent per Cent, 941, Manacor, 29 IV ’22)
