Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig, 1079)
Artalaiòtica
La Diada prehistòrica i de l’antiguitat torna a inicis de juny amb activitats per a tots els públics. La quarta edició compta amb tallers, xerrades, visites guiades, paradetes d’artesania i un tast de productes com els que menjaven els foners d’aquell temps. A més els dies 15, 16 i 17 de juliol podreu veure a Ses Païsses l’obra de teatre «Foners, una odissea talaiòtica». Una cita que es du a terme a Artà i la Colònia amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni històric i monumental del municipi. Podeu consultar el programa complet a www.artlaiotica.cat
(Bellpuig, 1079)
Banyarriquer
L’Ajuntament d’Artà ha iniciat una campanya de control de la població d’aquest insecte a l’alzinar situat al pobla talaiòtic de Ses Païsses per evitar que es converteixi en plaga i agreugi els danys que provoca al bosc. L’Àrea de Medi Ambient ha començat la col·locació d’una quarantena de trampes, cedides pel Servei de Sanitat Forestal del Govern, que serviran per capturar els insectes.
(Bellpuig, 1079)
Campions
Pere Ginard Llabrés i Xisco Nicolau Morey aconseguiren proclamar-se campions de Balears absolut de ciclisme de Muntanya.
(Bellpuig, 1079)
Flora Medicinal
El doctor Carles Amengual i Vicens (Selva, 1956) fa poc ha tret la publicació «Flora Medicinal de les Illes Balears», un estudi que contempla que el 33% de les plantes baleàriques estan referenciades com a medicinals i el 82% de les famílies de plantes de les Illes també tenen components medicinals. El llibre, segons explica el mateix autor » és un arxiu en què s’hi troben les plantes medicinals baleàriques referenciades, amb els noms, composició química, descripció botànica, usos medicinals, cultura popular i comparació amb les farmacopees de l’India, Tibet, Xina, Filipines, Marroc, Mèxic i farmacopea homeopàtica». Endemés, el lector hi pot trobar «una informació bàsica de cada planta que ens permet tenir un coneixement de com ha estat usada a les Balears, tant en temps antics com actuals. També he de dir que una part de comparació amb diverses obres de literatura clàssica (grega, romana, temps medievals i moderns), conformarà unes publicacions futures, ja que per incloure-les en l’actual la feia massa extensa. De fet, ja ha sortit la botànica de les rondalles i tenim a punt la botànica d’en Ramon Llull».
Parlant de la distribució d’espècies, comenta: «Les Balears tenen ecosistemes molt diversos, que fa que també les espècies que hi viuen siguin ben diferents. Trobam plantes a les zones de muntanya, a camps i camins, a les voreres i llits de torrent, a la regió costanera, a boscos i garrigues».
En parlar de la millor planta pels seus valors terapèutics indica que «la planta millor del món, el tractament millor del món, és aquell més indicat a la dolència que pugui tenir el pacient en aquell moment determinat. Una de les plantes que més cita la tradició popular, i que efectivament té propietats molt útils, és el romaní».
Quant als valors culinaris, diu: «Hauríem d’emprar més les plantes aromàtiques a la cuina: romaní, sàlvia, senyorida, fonoll, farigola, moraduix, etc. Sempre hi hauria d’haver un pessic de planta a cada plat».
(Gaspar Caballero Femenias, Bellpuig, 1079)
L’escoleta planta i menja
«Els més petits de l’escola es converteixen en agricultors (…) Aquesta vegada va tocar fer un taller sobre la terra i les plantes (…) El primer que varen veure els nins i les nines va ser una gran muntanya de terra de camp. A l’altre costat de la muntanya hi havia gran varietat d’estris de camp, com petites paletes, cossiols… i es posaren a manipular-los i a jugar. Al cap d’una estona, les professores varen dur petites plantes dels jardins perquè els nins i les nines els manipulessin, plantant-les, jugant amb elles o simplement observant-les.
Una de les fruites més bones de temporada són les fraules, i els nins i nines de l’escoleta feren, com cada divendres, un treball manual i aquesta vegada era el torn de les maduixes! L’activitat es va realitzar en el patit petit que tenen a fora, on hi havia xocolata fosa, nata, fraules i un ganivets de plàstic. N’hi havia que untaven la xocolata amb les fruites, d’altres que les sucaven dins la nata i n’hi va haver que varen mesclar els tres sabors. Els nins s’ho passaren molt bé i varen passar molt de gust dels nous sabors i textures».
(CC Sant Salvador, Bellpuig, 1079, Artà, 27 V ’22)
