Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Fent Carrerany, 430)
Manifest
A tall d’Editorial, «l’Associació Cultural Fent Carrerany s’adhereix a la proposta d’ILP -Iniciativa Legislativa Popular- a presentar al Parlament de les Illes Balears, AVUI PER DEMÀ, per tal que el poder polític democràtic, present i futur, es comprometi a tenir present el benestar de les futures generacions a l’hora de prendre determinades iniciatives que puguin comprometre aquest futur en termes de qualitat de vida.»
(Fent Carrerany, 430)
Josep Pons Frau
Aquest artista (1883-1952) va ser multidisciplinari (ceramista, pintor, fotògraf…) Fou professor de ceràmica e l’Escola de Belles Arts de Palma, després d’haver cursat estudis a la «Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando», de Madrid.
Havia nascut a Sineu, on hi desenvolupà una gran part de la seva obra fotogràfica. Enguany, 2022, l’Ajuntament de Sineu ha declarat «l’Any Pons Frau».
El passat maig li dedicaren una exposició al Museu de Mallorca.
(Bartomeu Pastor Sureda, Fent Carrerany, 430)
Vuitantins
«En feim 80, els qui nasquérem l’any 1942. I ho volem celebrar, volem fer festa, bufar espelmes, ballar, sopar junts a la plaça del nostre poble, hi vivim amb joia, ens sentim feliços (…) El que sí hem d’aprendre és a gestionar les forces i deficiències físiques: La salut, l’alimentació, anar a caminar. D’altra banda, és profitós simplificar les coses, fer una vida més senzilla. Hi ha mil maneres d’aprofitar el temps: feinetes per l’hort, lectures, esbarjos, silencis, escoltar música, anar a seure a la plaça, fer visites als amics, fer de «padrins».
Encara podem sominar de desperts? Podem rejovenir l’esperit i llescar-hi un pèl més de felicitat? I tant… La primera cosa és cultivar més i millor el que se’n diu «vida interior»: sentiments, pegàries, estudi, lectura, contemplació. Endinsar-hos a poc a poc en la gratitud i la gratuïtat.
Un altre ambit important de reviscolament és el de les relacions socials que la vida ens depara: visites, trucades, correu, contrades, xerrades».
(Jaume Ribas, Fent Carrerany, 430)
Orquídies
Antoni Gelabert Mas fa referència a aquestes plantes en relació al canvi climàtic. En concret explica que fa unes setmanes «el prestigiós diari anglès ‘The Guardian’ publicava una notícia que per primera vegada a la història dels estudis de Botànica d’aquell país, s’han trobat uns peus de la varietat d’orquídia ‘Hymantoglossum Robertianum’ -també coneguda com orquídia gegant i de nom popular ‘mosques grosses’- típicament mediterrània. Aquesta no s’havia trobat mai a latituds com la del Regne Unit, perquè les condicions climàtiques: temperatura, humitat, vents, pluges, entre d’altres, no permetien el seu arrelament.
És una evidència més que hi ha canvis climàtics arreu, fet que modifica el comportament de plantes i animals».
(Fent Carrerany, 430, Maria de la Salut VI ’22)