Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 415)
Sabates
La producció de sabates de muntanya i de senderisme ha incrementat la demanda arran de la pandèmia, on l’única activitat permesa era fer excursionisme, apunten els fabricants. Le dues indústries sabateres llosetines mantenen botiga al poble, però el gruix de la producció, igual que l’empresa mancorina, es destina a la península, Portugal i part a l’estranger.
Les indústries sabateres d’aquests pobles han anat minvant i a l’edició d’enguany de la Fira de la Sabata de Lloseta sols hi participaran tres indústries sabateres, dues afincades a Lloseta, Calçats Bestard i Cabrit, i una tercera convidada del poble veí de Mancor, Tiamer.
En total les tres fàbriques sabateres que resten a la contrada seran presents a la que fora ‘innovadora fira del calçat’ passant per davant a Inca, que era la ciutat de la sabata per excel·lència.
Actualment les tres fàbriques mantenen actius 48 treballadors especialitzats, amb una llarga trajectòria professional.
(Antònia Coll, Sa Plaça, 415)
Arqueologia
L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de sa Pobla ha organitzat una visita guiada al puig den Font. Aquesa visita ens descobrirà una mirada nova a l’època megalítica i la possibilitat de gaudir de les navetes d’aquest lloc. Com eren les seves cases? Qui hi vivia?
Ja fa uns 1650 anys abans de Crist que hi havia un poblat en aquest puig. La visita permetrà saber i descobrir un dels enclavaments més importants de sa Pobla Megalítica situada a la serra de Gaieta. La visita serà guiada per estudiosos i arqueòles.
Als propers mesos es prepararan dues visites més complementades amb tallers i altres activitats relacionades amb el llegat arqueològic que té sa Pobla per descobrir i restaurar.
(Pere Perelló, Sa Plaça, 415)
Biblioteca
Entre els contenidors de deixalles i reciclatge del Parc Verd d’Alaró es troba un raconet molt especial i valorat pels visitants: la biblioteca de ‘Llibres lliures’, que consisteix en unes estanteries per dipositar i agafar llibres. Els usuaris de la instal·lació poden acostar-se a aquesta curiosa llibreria per posar els volums que ja no volen, però també per agafar-ne qualsevol que sigui del seu interès.
Des de 2017 s’ha consolidat el projecte i la resposta de la gent és molt positiva. Entre els llibres ‘alliberats’ s’han pogut trobar joies de col·leccionisme, i per aquesta raó també hi ha visitants que tenen bon ull i solen fer passades pel punt de reciclatge.
(Bartomeu Noguera, Sa Plaça, 415)
Cellers, abans i ara
Un article agafat de Cristina Ros a l’Ara Balears parla de vinyes i plagues turístiques. De les construccions de «cellers i tafones immensos, uns edificis al mig del camp tan grans com per acolllir unes noces, una comunió o una festa de centenars de persones i deu autocars de turistes alhora. I aquesta construcció, que no es permetria que la fes una família foravilera per viure-hi, no té data de caducitat. Vull dir que si a l’estranger -la major part del capital ho és- d’aquí a un parell llarg d’anys el negoci del vi ja no li surt a compte o se li acaba el capritx, l’edificació colossal continuarà al mig del camp, envoltada d’aparcaments encimentats perquè, és clar, els assistents a les noves sales de festes de foravila no es poden embrutar les sabates de terra.
Sí, molts dels cellers al mig de les vinyes que s’han implantat en els darrers anys a Mallorca són excuses per a un negoci turístic d’esbarjo al qual, pel fet que és al mig del camp, no se li controlen els horaris ni la limitació de renou, ni si la festa que s’hi organitza -previ pagament d’entrada- és legal o no ho és. És una excusa i és un frau del concepte d’ecologia al qual s’acullen i de l’activitat agrícola (…)»
(Sa Plaça, 415)
Vinyes a domicili
«Tenir vinya pròpia i viure d’aprop el procés d’elaboració del vi de la teva terra ja és possible sense gaires maldecaps si es poden contractar els serveis de l’empresa Wein Wert, que començà fa cinc anys a una finca de Binissalem i recentment s’han traslladat al castell de l’antiga fàbrica Alorda d’Algaida. En aquests primers anys de funcionament ja han aconseguit gestionar cent finques petites de tota l’illa que sumen prop de 90 hectàrees».
Una vinya de 5.000 m2, per exemple, pot obtenir unes 2.000 botelles, i d’elles una part poden ser pel propietari: per ell, per regalar, per fer un producte exclusiu de la seva empresa, i moltes vegades les botelles restants les pot comercialitzar la pròpia Wein Wert.
(Bartomeu Noguera, Sa Plaça, 415)
Pesca
La Llotja des Peix de Palma acollí l’acte fundacional del Grup d’Acció Local de Pesca (GALP) de Mallorca, constituït per una setantena d’entitats, entre Consell, ajuntaments, confraries, pescadors, federacions de comerç i associacions. L’objectiu d’aquesta unió és impulsar i col·laborar en la governança de les zones costaneres de l’illa de Mallorca, participar activament en la dinamització local, la creació d’ocupació, la diversificació econòmica i el benestar social, principalment en l’àmbit pesquer i local.
(Sa Plaça, 415, Inca i comarca, 3 VI ’22)
