Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Coanegra, 420)
L’era post-covid?
Aquesta és la pregunta que serveix de títol a l’Editorial. Passa revista a l’evolució de la pandèmia i al seu estat actual… Entre d’altres coses, diu: «Els ciutadans, en general, hem respost a l’estat d’alerta de manera exemplar. Hem aguantat el confinament, hem seguit les mesures restrictives de seguretat, hem patit junts incerteses i hem aguantat restriccions a fi d’aconseguir un bé comú: superar la pandèmia i evitar el col·lapse. Els joves s’han vist privats dels seus espais de convivència i de festa i els vells que han sobreviscut han vist morir molts d’amics i companys de generació en la més trista soledat.
I els polítics? Com sempre, hi ha hagut de tot. Al començament de la pandèmia alguns entonaren el ‘mea culpa’ pel model econòmic de monocultiu turístic. Sorgiren propostes molt interessants per canviar el sistema: foment de l’agricultura, de la petita empresa, del comerç de proximitat, de protecció del medi ambient… Si alguna cosa bona va dur la covid va ser la disminució temporal de la pressió humana sobre els espais naturals. Les platges i els camps han pogut gaudir d’una treva de la nostra dèria contemporània de passejar com a ramats o de concentrar-nos tots a les mateixes platges».
Segueix dient que això s’ha oblidat i que hom torna veure el turisme «com al l’unica sortida i salvació possible». Vol dir que no aprenem res. És una pandèmia que «viatja en avió, i els cels mallorquins n’estan sobresaturats, d’aquests». Acaba dient que «ara mateix hauríem d’evitar la que vendrà. El foment de l’agricultura, la petita empresa, el consum de proximitat, la protecció del medi ambient, el turisme sostenible i la inversió en sanitat són algunes de les propostes clau que no hauríem d’oblidar».
(Coanegra, 420)
Cans renouers
El títol de l’escrit és ‘Tu saps on has vingut a viure?’ i el signa el seudònim ‘Mosca Collonera’. Tracta de les persones que defensen que sempre hi ha hagut cans al poble i, per tant, no poden entendre «el ‘nouvingut’ que s’atreveix a qüestionar la manca de civisme d’alguns con-ciutadans» per mor del renou dels cans. Entre d’altres coses, l’escrit exposa: «No és cert que als pobles sempre hi hagi hagut cans, 40-30-20 anys enrere els cans els podíem trobar a les possessions i cases de fora vila, i això amb una comesa ben clara, de de guardians de les cases.
A les cases dels pobles hi podíem trobar gallines, coloms, i fins i tot porcs. Bestioles que es criaven com a complements de la dieta dels habitants, tan minvada aleshores. Aquesta pràctica ja fa anys que es va prohibir per qüestions de salubritat i higiene» (…)
«Quan un veïnat es queixa, amb caràcter general, dels renous d’un ca o d’altre animaló, és perquè ja no pot aguantar més les molèsties d’aquests animals, i s’atreveixen a fer una passa endavant i denunciar-ho d’una manera o altra, davant la deixadesa o el ‘menfotisme’ de les persones ‘responsables’ d’aquests animals.
Queda bastant clar que les queixes no ho són directament pel fet que l’animal s’expressi així com sols sap, és el seu instint, el seu caràcter. La queixa és generalment per ‘l’humà’ que té el ca, o els demés animals»(…)
(Coanegra, 420)
Comiat
Francisca Coll Roca (Santa Maria, 1935) ens va deixar dia 19 de juny als 87 anys. «Una dona -diu el text de la Redacció- que deixa un buit ben sensible dins el nostre poble, ja que ha estat una dona ben present i activa dins la vida social, cultural i política de Santa Maria durant més de cinquanta anys». Als marratxiners ens interessa especialment perquè «l’any 1957 Francesca es casa amb Bernat Vich, de Pòrtol [-gerrer, de la teulera de can Vich, germà d’Antoni i ambdós fills de Joan Vich, que fou batle de Marratxí-]. Neixen successivament els fills Joan, Catina, Mateu, Bernat i Maria del Camí. Ella manifestà: «Cinc fills omplen ben de veres una casa i no deixen temps per res més». Durant una sèrie d’anys deixà de costat el teatre i molta activitat pública».
(Mateu Ramis, Coanegra, 420, Santa Maria del Camí, VI ’22)