Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, 1873; el 1872 no ha arribat)
Òpera solidària
Tornà aquesta iniciativa en el recinte de les coves del Drac amb la representació de ‘Romeo i Julieta’. Durant l’inici de les festes del Carme de Porto Cristo, l’ONG ‘Sempre Endavant’ de la localitat costanera organitzà l’event i reuní un conjunt d’artistes i músics de primer nivell per interpretar, narrar i cantar dins l’interior de les coves l’obra cimera de William Shakespeare. Una obra coneguda de tots que fou narrada per l’actor Antoni Gomila, cantada per la soprano Marga Cloquell i el tenor Albert Casals, mentre tota la composició fou amenitzada pel piano de Noemí Dalmau.
(J.L.Amer Veny, Manacor Comarcal, 1873)
Sempre Endavant
Aquesta ONG, organitzadora de l’Òpera Solidària, és presidida per Bernadí Bou. Aquest explica que «l’organització es conformà jurídicament fa poc més d’un any» amb l’objectiu de poder actuar i treballar en campanyes com aquesta o les recentment compromeses amb l’enviament d’aliments i subministraments a territori ucranià. Les Coves del Drac també col·laboren en campanyes. En concret, la recaptació de l’esmentada Òpera solidària es va destinar íntegrament a l’execució de la tercera fase de les cinc fases necessàries per construir una escola a la localitat de Manchay, Lima (Perú).
(J.L.Amer Veny, Manacor Comarcal, 1873)
Vivenda
Àngela Pons és la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Considera que ni el govern central ni l’autonòmic no són prou valents en relació a la construcció de vivendes socials i no aborden de front el conflicte habitacional.
En opinió seva, la mesura que facilitaria l’accés a la vivenda és «una molt clara i simple. Dur a terme una negociació amb els grans tenidors que es basi en el ‘quid pro quo’, vosaltres ens ajudau a nosaltres i nosaltres vos ajudam a vosaltres. Com es tradueix això? Idò que el Govern proposi als grans tenidors que els deixin les vivendes buides durant set anys i, a canvi, el Govern es comprometi a fer les vivendes socials necessàries perquè així ambdues parts hi surtin guanyant. Aquesta és la principal solució, una solució fàcil, efectiva i bona per a ambdues parts, ja que tots hi sortirien guanyant. Evidentment, llavors hi ha altres mesures adicionals, com el control del preu dels lloguers o la construcció de vivendes socials».
(José María Sánchez, Manacor Comarcal, 1873)
Anècdota borbònica
Arran de la festa de Sant Joan Pelós, el col·laborador felanitxer Salvador Vidal ‘Salvi’ ens recorda l’anècdota de quan la infanta Isabel va anar a Felanitx i trobà Sant Joan Pelós fent bots i cabrioles, com és costum, acompanyat de músics entonant l’antiga música. A la infanta no li va agradar gens aquella bulla i, borbona ella, va exclamar: «Que me quiten este mamarracho». El cronista conclou dient: «Sant Joan des d’aquell temps no ha tornat ballar davant gent important». «Gent important», notau-ho. Idò.
(Manacor Comarcal, 1873, 9 VII ’22)
