Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sóller, 7055)
Prohibit cremar
La nova llei estatal de residus (la Ley 7/2022 del 8 de Abril de residuos y suelos contaminados para una economía circular), d’acord amb el seu article 27, prohibeix la crema de podes i de tota casta de residus vegetals generats per l’agricultura o la silvicultura. L’entrada en vigor d’aquesta normativa estipula que «amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola». En tot cas deixa la porta oberta tan sols en cas de «risc de plagues i sol·licitant sempre les autoritzacions corresponents».
A causa d’aquesta nova situació legal, el Consell de Mallorca ha instat els municipis a la «conveniència» de disposar de parcel·les dedicades a acumular residus vegetals i restes de poda per part de particulars. En el cas dels horts, la pagesia s’haurà de reinventar. I pel que fa als jardins, el Consell recorda que les deixalleries «estan obligades a admetre tota casta de residus domiciliaris».
(Aina Borràs/Lluc García, Sóller, 7055)
Busseig
Gerard Pedrero Ripoll (Sóller, 1979) és instructor de busseig al Port de Sóller. Segons explica, la seva feina consisteix en fer «des del més bàsic fins al més avançat. Realitzam ‘batejos’ que és quan introduïm els alumnes al món del submarinisme. Llavors tenim cursos per principiants, cursos més avançats, cursos de rescat i ja cursos més professionals, tant per fer de monitor com d’instructor».
Explica què es pot trobar al fons marí solleric: «No essent una reserva marina està bastant bé, però de cada any trobam menys exemplars. Es poden veure anfossos, cap-roigs, llagostes, cigales, pops, ermitans, mantes, dofins, etc».
Considera que el Port de Sóller hauria de ser reserva marina perquè «beneficia a tothom, beneficia al medi ambient, als pescadors i ens beneficia a tots noltros. En tota la costa nord, que és patrimoni de la humanitat per la UNESCO, no tenim una reserva marina i la necessitam perquè s’ha de protegir un poc. Com que no es veu, no es protegeix i costa molt conscienciar d’una cosa que no es veu».
(Maria Bel Rosselló, Sóller, 7055)
Vins i caves (2)
El cuiner Juanan Fernández segueix parlant del tema, i entre d’altres coses, diu: «De forma general, els vins que es comercialitzen joves (vins de l’any o segon any) s’han de consumir en un espai curt de temps. Els blancs i rosats s’han de consumir dins el període d’un any després de la seva collita».
En relació als vins escumosos i caves, comenta: «També s’han de consumir d’immediat. En aquest cas el cava es mira de forma diferent i podem admetre un poc més de conservació; però podem generalitzar que no convé emmagatzemar-lo molt de temps. S’ha d’evitar aquest mal costum de conservar botelles de cava per a dates assenyalades, i que només sigui un producte de celebració. També pot formar part del consum habitual ja que és un bon acompanyament per a plats freds típics d’estiu».
Un altre apartat el dedica a parlar de l’emmagatzematge del vi. A part de dedicar-li el lloc més fresc de la casa (normalment la botiga) tracta de la temperatura, de la llum, de la humitat, de la ventilació i de les vibracions que produeixen els electrodomèstics, que poden perjudicar el vi.
(Sóller, 7055)
Temperatura
Un apartat específic de la secció ‘Parlem de cuina’ és dedicat a parlar de les temperatures de servei de vins i caves, considerades un factor important. La relació és:
Blancs i rosats joves, entre 6ºC i 7ºC
Blancs i rosats amb cos, entre 8 i 9º C
Blancs de llarga criança o fermentats a barrica, entre 10 i 12ºC
Negres joves, entre 13 i 15ºC
Negres de criança, entre 16 i 18ºC
Caves, entre 4 i 6ºC
(Juan A. Fernández, Sóller, 7055, 15 VII ’22)