Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor comarcal i d’altres)
Fotos antigues
«Jesús Viñuela (Sóller, 1940) és un dels membres del grup ‘Fotos antiguas de Mallorca’, format per persones amb un interès comú: la fotografia antiga i la divulgació històrica de l’illa. Va començar com un blog d’internet, per després convertir-se en un grup de Facebook i altres xarxes socials amb un fons de més de 12.000 imatges procedents de col·leccions pròpies, publicacions, arxius particulars, fotògrafs internacionals, col·leccionistes, etc.»
El mateix Viñuela ens aclareix i convida: «Cada setmana ens reunim al bar Mavi del carrer 31 de desembre, a Palma. És cada divendres horabaixa, per si a algú li interessa venir i saber qui som i allò que feim. En aquesta reunió xerram de tot, no només de fotografia. Xerram de coses que preocupen al país i a nosaltres. Parlam de les nostres famílies. De fet, de tant en tant ens reunim amb les famílies per anar a fer un bon dinar tots junts».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1748, Sóller, 4 XI ’22)
Evolució o involució?
L’editorial del setmanari, que dedica les seves primeres planes al tema de l’aigua, raona entre d’altres coses: «L’espècie humana ha volgut viure sempre en comunitat. Cert és que quan érem una espècie més en el món i a més habitàvem en forma nòmada, ens en podíem aprofitar com volíem. Bevíem aigua quan en trobàvem, menjàvem els fruits dels arbres que topàvem pel camí, matàvem qualque animal per menjar-ne la carn. Recollíem només amb l’esforç que reclamava la necessitat peremptòria de menjar. Amb el temps volguérem dominar la terra, i ens inventàrem la propietat privada. Pot ser de qualcú la terra? Es veu que sí: hi ha títols de propietat. Després ens inventàrem que l’aigua, per tenir-ne a bastament i bona, també havia de tenir un preu. L’hi posàrem. I avui, per beure aigua sense moure’ns de ca nostra, hem de pagar un preu. Sort en tenim si no l’hem de comprar més cara i embotellada. I encara més recentment podríem dir que també hem posat preu al foc, a l’energia, per escalfar-nos, i es veu que la pagam a preu d’or. Hem anomenat tres dels quatre elements que conformen l’univers. Arribarà el dia que haguem de pagar per respirar, també?»
(Cent per Cent, 965, Manacor, 11 xI)
Potabilització
Catalina Pasqual, tècnica que se’n cuida de la potabilitzadora d’aigua de Manacor ens explica el procés: «Agafam l’aigua que extreim dels aqüífers i la feim passar primer per un prefiltre que elimina els sòlids en suspensió que pugui contenir l’aigua. Després la passam per una ultrafiltració més fina, i finalment se’n va a l’osmosi, que lleva mol·lècules i altres elements dissolts dins l’aigua, fins a la mida dels nitrats i altres substàncies com els carbonats i els sulfats (…) Després mesclam aquesta aigua obtinguda amb una part de l’aigua que havíem passat per la ultrafiltració i no per l’osmosi. Així l’aigua torna agafar part del carbonat que havia perdut i queda equilibrada. L’aigua que surt de l’osmosi no és potable. L’aigua que surt d’aquest darrer procés sí que ja ho és».
(Antoni Riera, Cent per Cent, 965, Manacor, 11 xI)
Nova orquestra
«Neix a Manacor l’Orquestra Pla i Llevant, la qual està dirigida a aquells nins i nines majors de 10 anys que toquen el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. L’objectiu, diu el seu president, Pere Serra, ‘és crear l’ambient perquè surti més gent que faci música de corda’.
El funcionament no serà el d’una orquestra tradicional. La idea inicial, explica Serra, és que el grup es trobi els dissabtes i durant la primera hora, cada instrument assagi per separat amb un professor especialitzat i, a la segona hora, assajar tots junts. També tenen planificat que cada mes un professional del conservatori faci una classe magistral.
El que durà la batuta i serà el professor de contrabaix, Xavi Juan, detalla que en aquestes trobades intentaran que les partitures que toquin siguin les ‘que els hi agradi a ells’. Entre altres, cita les bandes sonores de pel·lícules. A més d’això, també faran música clàssica».
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 965, Manacor, 11 XI)
Felip Bauçà
Deià l’ha fet fill predilecte. Pau Pagès, batle de Sant Quintí de Mediona -municipi agermanat amb Deià- «va ser l’encarregat de donar lectura a la biografia de Felip Bauçà, fill del deianenc Tomeu Bauçà, que el 1764 fou batiat a Llucalcari. Pagès va relatar la trajectòria de Bauçà com a polític liberal i maçó, geògraf, cartògraf, astrònom, corsari i capita de navili. Va enumerar els treballs i projectes cartogràfics en els que va participar Bauçà, i la seva participació en el disseny territorial d’Espanya després de l’aprovació de la constitució de 1812, la seva elecció com a diputat de les Corts per Mallorca durant el Trienni Liberal o com el 1823 va votar l’impediment moral del rei que li va suposar una condemna a mort. Precisament per aquest fet es va exiliar a Londres on es va relacionar amb el món cultural i científic per avançar en els seus projectes de cartografia. El 1834 va morir a la capital britànica. En aquesta ciutat s’hi conserva la col·lecció dels seus mapes. Poc després de la seva mort, l’ajuntament de Palma el va declarar Fill Il·lustre».
(Joan Vicens, Sa Veu, 1749, Sóller, 11 XI)
Pobresa
Andreu Grimalt és el director tècnic de la ‘Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa’ de les Balears. Així analitza el moment actual de pobresa i desigualtat, agreujat per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna: «Aquesta situació tan delicada que estam travessant depèn de múltiples factors. Que la pobresa hagi augmentat a Balears i a tot el conjunt del país depén de més aspectes. Parl de l’estancament dels salaris, del complicat que resulta l’accés a la vivenda o la manca d’una reforma fiscal profunda. Al final, tot aixo també influeix en el panorama actual. És cert que les persones en situació de vulnerabilitat són les que pateixen abans els efectes de les crisis i les que més tarn se’n recuperen, però també ho és que ningú no està vacunat contra situacions d’empobriment o exclusió. Per exemple, tenir un treball remunerat ja no és garantia d’inclusió plena (els tristament famosos treballadors pobres) i l’educació superior ha perdut en part el seu paper de força motriu en un ascensor social que mostra preocupants símptomes d’avaria».
(José María Sánchez, Manacor Comarcal, 1891, 12 XI)
Llinatges
El marratxiner doctor en Filologia Catalana Gabriel Bibiloni va presentar a Pollença el llibre ‘Els cognoms de les Illes Balears’.
«En el transcurs de la preseentació, el professor Bibiloni anà desgranant els objectius de l’obra, que s’inicien amb la intenció d’oferir als lectors una relació de tots els cognoms tradicionals de les Illes Balears amb la grafia normalitzada i amb l’etimologia de cada cognom. Constituí un interès particularment remarcable les variants geogràfiques que han estat utilitzades en cada cognom al llarg de la història i les dades sobre la procedència i l’antiguitat a les nostres illes. Cal remarcar que alguns d’aquests cognoms han esdevingut composts amb l’afegiment d’un topònim, fet que l’autor destacà per tal de fer veure l’íntima relació que s’estableix entre cognoms i topònims, entre toponímia i antroponímia.
No dubtem a remarcar que aquesta obra, agosarada en el seu plantejament i molt reeixida per la valuosa aportació que ofereix en relació als cognoms tradicionals de les Illes Balears, entenent per tals que hi han existit entre les conquestes catalanes del segle XIII i l’arribada de la immigració massiva a mitjan segle XX, constituirà un referent important per a futurs treballs i estudis d’onomàstica catalana».
(Andreu Salom i Mir, Punt Informatiu Pollença, 650, 16-30 XI)
Inquisició
Al bar del Teatre d’Artà va tenir lloc la presentació del llibre de l’historiador i professor de la UIB, Antoni Picazo, intitulat «Heretges i pecadors. Història de la Inquisició a Mallorca».
«L’acte es va iniciar amb una breu exposició de Miquel Pastor sobre la trajectòria de l’autor de l’obra i els vincles que els varen fer convergir al llarg dels anys. Seguidament Antoni Picazo va resumir les parts del llibre, com ara la fundació del tribunal inquisitorial per Roma, i les seves motivacions; la inquisició espanyola i els seus mecanismes jurídics, la seva dinàmica econòmica i els distints procediments legals contra els acusats com per exemple actes contra la moral, blasfèmies, pràctiques islàmiques, judaitzants, pertinença de llibres prohibits…
Al final de l’acte la paraula va ser del públic, amb nombroses intervencions fruit de la curiositat del tema del llibre».
(Bellpuig, 1089, Artà, 25 XI)
Placebo i ment
«L’efecte placebo és fascinant (…) Definirem exactament què és: ‘tots aquells tractaments, parts d’un tractament o elements associats a un tractament capaços de produir efectes terapèutics en el pacient sense posseir, intrínsecament, capacitat específica per a fer-ho’.
Així, i segons diversos experiments científics realitzats, les persones a les quals se’ls administra placebo no saben el que estan prenent, i poden arribar a experimentar efectes similars a les persones que sí que estan prenent un medicament amb propietats. Per tant, si el tractament no és el responsable dels resultats, només podem atribuir a la ment la capacitat de fer-ho. Això implicaria que l’efecte placebo existeix.
Fins a quin punt és capaç la ment de modular la nostra percepció del dolor i el curs de les nostres malalties? Certament, aquí hi ha un camí molt interessant a seguir per a la psicologia».
(Júlia Riera Soley, Bellpuig, 1089, Artà, 25 XI ’22)
