Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor comarcal, i d’altres)
Banca, sota mínims
«El solleric Alfredo Martín Oliver ha estat guardonat recentment amb el premi d’investigació Antonio Dionís Soler que anualment atorga la Fundació d’Estudis Financers per un treball sobre la repercussió del tancament de sucursals bancàries i el seu efecte sobre el finançament de les petites i mitjanes empreses (PIMES)(…)
Al fet sobre sobre què suposa per a un petit poble o una barriada el tancament d’una sucursal bancària, respon: ‘Es tracta d’una situació que afecta sobretot en dos vessants: d’una banda, a nivell familiar suposa la pèrdua d’atenció financera de proximitat amb tots els inconvenients que això suposa (…) i des d’un punt de vista empresarial té una incidència negativa, ja que es detecten dificultats a l’hora d’assolir crèdits’ (…)
Sobre el motiu d’aquest tancaments, comenta: ‘Bàsicament a la implantació del fenomen conegut com a digitalització -implantació de la banca digital- i als efectes negatius de la crisi del 2008’ (…)
Quant a la deshumanització de la banca, diu: ‘En certa manera podríem dir que és així ja que les antigues sucursals servien per crear relacions, per conèixer els clients; i amb la digitalització aquestes relacions han perdut importància podent-se arribar a produir una situació d’exclusió financera» (…)
(Guillem Puig, Sa Veu, 1763, Sóller, ’23)
Suïcidis juvenils
Javier Torres, degà del COPIB (Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears) comenta sobre les preocupants dades del suïcidi: «De fet, a Balears tenim una tasa de suïcidi un poc superior a la mitjana. Personalment, me preocupa molt aquest tema, sobre tot des del punt de vista dels adolescents. Durant aquests dos darrers anys han augmentat moltíssim les autolesions i els intents de suïcidi, ja sigui en l’àmbit escolar o a l’àmbit familiar, i crec que cal fer una crida d’atenció en relació a aquest problema. Per això, des del COPIB duim molts de mesos insistint en la necessitat urgent que tots els instituts de Balears comptin amb un psicòleg a la seva plantilla».
En relació a les accions possibles, diu: «Sota el meu punt de vista, existeixen tres punts bàsics per millorar el benestar mental dels ciutadans de Balears. En primer lloc, apostar per la prevenció a tots els nivells: escolar, social i familiar. El problema que té la prevenció és que no ven, no dona resultats a curt termini. Dit d’una manera més clara, no dona vots, i això fa que l’administració es mostri més reticent a apostar per ella. Així i tot, pens que la prevenció és molt important. Si hom no aposta per ella des de la infància, difícilment millorarem. En segon lloc, m’agradaria insistir en la importància de reduir la tasa de suïcidis. Això és una cosa que no surt a la premsa, i que hauria d’estar més present en el debat públic. I en tercer i darrer lloc, és indubtable que cal dedicar més recursos a la salut mental. Si no ho feim ja, ens trobarem d’aquí a uns anys amb veritables problemes… No m’agrada ser pessimista, però la realitat és la que és. Ara que finalment ens hem adonat que la salut mental és tan important com la salut física, crec que ha arribat l’hora de demostrar-ho a tots els nivells».
(José María Sánchez, Manacor Comarcal, 1905, ’23)
Música marratxinera
La secció ‘Una volteta per Felanitx’, de Salvador Vidal ‘Salvi’, ens informa que el 5 de febrer l’església parroquial de cas Concos acollí el concert ‘A dues bandes’, a càrrec de la Unió Musical de Marratxí i la Banda de Música de Felanitx.
(Manacor Comarcal, 1905, ’23)
Salut mental
«Les associacions 3 Salut Mental i Afasib (Familiars i Amics Supervivents per suïcidi de les Illes Balears) han posat el marxa el programa (des)Intengrades per a la prevenció de la conducta suïcida des de la vessant sociocomunitària a les Illes Balears. Es tracta, expliquen, d’una iniciativa pionera a l’estat espanyol que compta amb el suport de la conselleria d’Afers Socials i Esports del Govern de les Illes Balears a càrrec del 0’7% de l’IRPF. L’objectiu és posar de manifest la desintegració que sent una persona quan viu un patiment molt intens i no troba el suport de la comunitat, com per exemple en el dol per suïcidi. Recorden que és tracta d’un greu problema global de salut pública i una realitat que s’ha ocultat fins fa molt poc. El 2021 es varen morir per suïcidi a Espanya 4.003 persones, 89 a Balears.
Per cada suïcidi s’estima que almanco sis persones del seu entorn queden profundament afectades. A les morts per suïcidi cal afegir els intents i la ideació suïcida: segons càlculs de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), existeixen uns 20 intents per cada suïcidi».
(Miscel·lania, Cent per Cent, 979, Manacor, ’23)
Tipus de carns
«Pel que respecta a fer una bona compra, hem de tenir present que la carn és un producte natural i per tant no uniforme. La textura, sabor i l’aspecte els determinen el tipus d’animal i la seva alimentació. En principi, no hi ha cap raó per pensar que com més cara sigui la carn, més bona serà. Cada peça té una aplicació determinada i així com compram carn de primera per a torrar no usarem aquest tipus de carn per a fer un aguiat.
D’altra banda, per exemple, el color del greix pot variar del quasi blanc en la carn de xot al groc fosc a la vaca. Aquest color depèn de l’alimentació, varietat i fins i tot l’època de l’any. La guia més útil per a la la carn és el coneixement de les seves peces, la seva ubicació en l’animal i l’aplicació més convenient dins la cuina. Així trobam:
-Carns de primera o extra, per a torrar o per elaboracions de cocció curta: llomillo o filet i llom baix.
-Carns de segona, amb més contingut muscular i greix que fa que precisin coccions més llargues o intenses (fregir, rostir, aguiar, per a fer carn picada), com poden ser: cadera, llom alt, cuixes davanteres, contra o la culata.
-Carns de tercera, amb un alt contingut amb fibra muscular o greix i que a més poden portar os. Ideals per a brous, aguiats, estofats, escaldums. Trobam dins aquest grup, falda, ratolí, panxeta, coll, ossobuco, cua, etc.
Per establir unes normes ràpides de qualitat de la carn podem indicar que:
1) Per a la vedella, com més blanca és més probable que sigui més tendra i de sabor més delicat. La vedella adulta és de color rosa i el greix de color crema.
2) Per al xot convé comprovar que tengui la carn rosada quan està recent tallada i que tengui el greix fi i blanc. Com totes les classes de carn, com més jove és l’animal, més tendra és la carn. Un bon índex d’edat és el pes: el xot de més qualitat sol tenir les cuixes de 2 o 2’5 kg i mai de més de 4 kg.
3) Per al porc, si és de bona qualitat ha de ser de color rosat clar amb el greix ferm i blanc» (…)
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 7087, ’23)
Immobles caríssims
A Santa Maria del Camí hi ha set immobiliàries. A Marratxí n’hi deu haver altre tant.
«Aquest allau d’immobiliàries no respon sempre a la recerca de segones residències, amb baixes rendabilitats i interessos bancaris, el millor refugi pel capital és invertir en béns immobles, que sempre es revaloren per la demanda creixent. Veient els preus exorbitants que ens paguen per les nostres terres i cases, els mallorquins ens creim rics, però ja diuen que ‘qui no estoja no té’. Mallorca es caracteritzava fins ara per una economia de petits propietaris. Qui més qui manco tenia el seu trosset de terra o solar per a fer-se una casa, la majoria de vegades herència de generacions enrere.
Els nostres padrins compraven quarterades. Els nostres paren pogueren comprar solar per a fer-se una casa. Tot això s’acaba. ‘Ja no serem mai més «amos» ‘. Els nous propietaris tanquen les finques i els boscos, s’apropien de camins públics i llocs de pas i substitueixen els camps d’ametllers i les pastures per jardins, piscines i zones residencials (…)
Des de la revista Coanegra volem encoratjar les entitats que com Terraferida, la Plataforma Pro-camins públics oberts, el GOB, Amics de la Vall de Coanegra, GADMA… i totes aquelles entitats que estan lluitant, de manera valenta i altruista per la defensa del territori» (…)
(Martí Canyelles, Coanegra, 427, Santa Maria del Camí, ’23)
