Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, i d’altres)
Pobresa
«El 17% de la població de Balears està en risc de pobresa, i el 8’5% ja la pateix. Això vol dir que més de 104 mil persones viuen amb uns ingressos inferiors als 10.000 euros anuals. Són unes dades que milloren en un 0’7% les de fa un any, tal com recull el darrer informe de la Xarxa Europea per a la lluita contra la Pobresa.
Però malgrat la millora en els índexs que mesuren la pobresa a Balears, les administracions i les entitats que perquè les persones que ho han perdut tot puguin refer el seu projecte de vida, continuen desbordades i no noten aquesta millora en el benestar social que descriu l’informe. ‘La pandèmia va trastocar allò que entenem per situacions d’exclusió social, famílies normalitzades que mai havien hagut de tocar la porta dels Serveis Socials va venir a demanar ajuda’ comenten els responsables. ‘Molts han sortit de la crisi amb la reactivació turística que va començar la temporada passada, però els que tornen quedar malparats són els nouvinguts de l’Àfrica i de Llatinoamèrica sense regularitzar i que no tenen accés a les prestacions bàsiques’ acaben dient».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 993, Manacor, 26 V ’23)
Missers
En relació a la vaga de funcionaris de Justícia, Martí Aleñar, degà del ICAIB (Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears) comenta: «Està clar que aquesta vaga acaba per afectar tot el conjunt de l’advocacia, encara que existeix una classe de missers que es veu més afectada per aquest conflicte, aquests són els missers que treballen diàriament en els jutjats. Això succeeix per vàries raons. En primer lloc, per la gran quantitat d’explicacions que aquests missers han de donar als clients, per assegurar-los que el retard o la suspensió de tal judici no és cosa seva, i que és cosa de l’administració. En segon lloc, al no poder fer el seu treball, la facturació d’aquests advocats davalla de manera acusada, al mateix temps que el treball s’acumula. I en tercer i darrer lloc, és l’enorme quantitat de judicis que es suspenen sense a penes antelació. Clar, això provoca que molts de missers treballin i treballin per a no res, quan minuts abans del procés s’assabenten que el judici s’ha suspès».
(José María Sánchez, Manacor Comarcal, 1919, 26 V)
MUCBO
Aquest és l’acrònim que a partir d’ara s’utilitzarà per fer referència a la fusió del Museu Balear de Ciències Naturals i el Jardí Botànic de Sóller.
Fa tres anys les dues entitats varen acordar unir-se sota la Fundació Jardí Botànic de Sóller i durant aquest temps s’ha treballat per crear una nova imatge corporativa.
El MUCBO unificarà ara les seves pàgines web, els perfils de les xarxes socials i tot el material que vagi editant. Aquest acrònim uneix paraules de les dues institucions i presenta una visió de futur per convertir-se, encara més, en un centre de referència en investigació i divulgació científica.
El nou logotip consisteix en l’acrònim en lletres de pal sec, en representació de l’exactitud de la ciència, i la lletra C d’una tipografia romana modificada i amb un tret més manual, simbolitzant el caràcter més orgànic de la natura. A més d’això, l’acompanyen quatre isotips que representen diferents trets de la institució: un brot amb fulles d’una planta, una muntanya i el sol de Sóller, la mar, i un arbre filogenètic en representació de l’evolució dels éssers vius
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1777, Sóller, 26 V).
Arqueotramuntana
Aquest és el nom del projecte educatiu sobre arqueologia del municipi de Sóller que han creat els estudiants del col·legi Sagrats Cors i Es Puig, amb ajuda dels seus professors.
Aquest projecte té com a objectiu fer un passeig prehistòric per la Vall, per tal de conèixer en profunditat el jaciment del puig d’en Canals. Tot i que a Sóller s’hi han comptabilitzat 300 jaciments arqueològics que abastan des de la prehistòria fins a l’època medieval, aquest projecte se centra en el situat enfront d’Es Puig. En aquest indret hi bateguen les arrels més ancestrals i genuïnes del municipi; i la iniciativa implica la protecció, conservació, investigació i difusió del jaciment.
(Paco Grancha, Sóller, 8100, 26 V)
Coques
Sembla que la paraula coca podria provenir de la paraula antiga ‘kok’ (en holandès) i etimològicament tendria els mateixos orígens que les paraules ‘cake’ (en anglès) i ‘kuchen’ (en alemany). La traducció d’aquests tres mots és el mateix: pastís o coca.
En tota la Mediterrània i sobretot en les nostres costes el terme ‘coca’ està molt arrelat dins la gastronomia i fa referència a una pasta (tant dolça com salada), estirada, poc tovada i amb un farciment o cobertura. Segurament, la coca va sorgir arran de l’aprofitament de masses de pa que no s’havien tovat bé. En comptes de rebutjar-les, aquestes masses, les mestresses de casa les treballaven amb un poc més de greix (saïm o oli). Les que no es feien ensucrades eren cobertes de les verdures de temporada que tenien en aquell moment i d’aquí esdevingueren les nostres coques de verdura, pebres o trempó.
Supòs que ràpidament les següents en comparèixer foren les ensucrades amb tallades, fruites o carabassats.
També reben el nom de coca les elaboracions de massa tovada (coques de patata, coques de Nadal, coques canari, coques de quarto, gató, coca de tallades o la coca de iogur). Tot aquest reguitzell de receptes són coques i no pastissos perquè no tenen crema de farcit i el bescuit base porta molt de greix que permet el seu consum sense crema o almívar.
Ens centrarem avui en les coques sense tovar; aquestes poden tenir diferents noms i ser de fet iguals o bé poden compartir nom però variar en mida, forma o ingredients. Aquí us deix algunes coques tradicionals:
-Coques destapades: coca de verdures, pebres o trempó, coca de Sant Joan, coca de recapte, coca de llardons, coca de Sant Blai, coca de pinyons, coca de ceba i foie, coca de julivert, i així fins una llarga llista.
-Coques tapades (també anomenades panades): espinagades, empanada gallega, cocarrois, crestes, panades, etc.
-Coques especials: coa nua (sense cap farcit, sols pasta), coca foradada (és una coca amb un forat enmig) o coca de fulls (Menorca).
I si sortim un poc enfora de casa i miram altres receptaris trobarem preparacions que comparteixen història i elaboració.
La coca, especialment en la seva variant salada, es troba a molts llocs del Mediterrani. El més obvi és Itàlia on la pizza és la coca reina…
I aquí faig un parèntesi: molts de visitants que venen a Mallorca en veure les coques de verdura o trampó les anomenen ‘pizzes mallorquines’, com si nosaltres els haguéssim copiat als italians… Ara vull aclarir aquest punt.
La primera coca amb el nom de pizza està documentada en el segle XVII a Itàlia. I la primera pizzeria (Port Alba) és de l’any 1830. Tenint en compte que la coca tapada ja apareix al Sent Soví (al S.XII, la panada d’aucells i panada de llamprea); i que la coca de verdures també apareix a receptaris dels segles XVII i XVIII no m’atreviria a dir qui copia a qui. A més la pizza té com a base la tomàtiga i les coques no. Un fet més a favor nostre. Tanc parèntesi.
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8100, 26 V)
Xuetes
El ple de l’Ajuntament de Manacor va aprovar la moció sobre el llegat xueta i jueu al municipi.
D’acord amb el text aprovat, l’Ajuntament de Manacor insta l’Escola Municipal de Mallorquí que programi cursos monogràfics que permetin la divulgació de la història d’aquest col·lectiu a Mallorca i concretament a Manacor. Així mateix, també s’insta al Museu d’Història de Manacor perquè impulsi la investigació sobre la història del col·lectiu xueta a Manacor, i el disseny d’itineraris urbans pels llocs més significatius del llegat xueta a Manacor amb l’objectiu de contribuir a la divulgació d’aquest llegat.
Finalment, l’Ajuntament de Manacor en ple reconeix públicament la discriminació a què ha estat sotmesa la comunitat xueta a Manacor i Mallorca i s’emplaça a fer feina amb totes les eines que estan a l’abast de la corporació municipal perquè cap altre col·lectiu no torni a ser discriminat a Manacor per qüestió de gènere, procedència, ètnia o pertinença a grup religiós.
Els xuetes són un grup social de Mallorca que es va originar durant l’Edat Mitjana, descendents dels jueus que varen ser obligats a convertir-se al cristianisme durant la Inquisició espanyola. Es tracta d’un col·lectiu històricament marginat i discriminat a causa del seu origen jueu, i els prejudicis i estereotips els han acompanyat al llarg dels segles i fins temps molt recents (…)
A Mallorca, els xuetes han contribuït de manera molt significativa a l’economia, la cultura i la política de l’illa. Amb tot, el llegat xueta i jueu a Manacor és a dia d’avui molt desconegut. L’acord reconeix la importància de conèixer la pròpia història. «La història de la comunitat jueva de Manacor és la d’una comunitat perseguida pels prejudicis, els rumors, l’estigma i la discriminació» especifiquen (…)
(Perlas y Cuevas, Manacor, 1424, 26 V)
Vella cuina
Qui molt viurà, molt veurà, diu el refranyer popular. Els més vells del lloc (…)segur que recordam amb moltíssima estimació aquells plats que ens solien servir als restaurants de les dècades dels seixanta i setanta i que ara molts de nutricionistes no aconsellarien: ¿qui no recorda aquelles gambes amb gabardina, o aquelles creppes suzette, el rellom Wellington, el foie-gras al raïm, el còctel de gambes ben regades de salsa rosa, el pijama, el rap enllangostat, el banana split, l’ànec a la taronja?, en fi… clars exemples del que ja es denomina vella cuina.
Tots aquests plats, avui en desús, i la majoria d’ells políticament incorrectes degut a llurs excessius greixos, sucres o sals, ja formen part de la memòria col·lectiva de tots els que tenim més de seixanta primaveres, o el que és el mateix, més de sis dècades entregats als petits i grans plaers gastronòmics. Ara els nostres soferts metges ens aconsellen que mengem molt de bròquil, alvocats, papaies, fruits vermells i nous, que condimentem amb cúrcuma i que beguem, endemés d’aigua, el Kombucha, la beguda asiàtica a base de tè negre i elaborada amb un cultiu de bactèries i llevats. En resum: tots som producte de l’època que ens ha tocat viure i la vella cuina ja forma part del nostre més esplendorós passat.
(Self, Perlas y Cuevas, Manacor, 1424, 26 V ’23)
(Bàrbara Duran, Cent per Cent, 992, Manacor, 19 V)
(Sa Veu, 1775, Sóller, 12 V ’23)
(Sa Plaça, 433, Inca i comarca, 19 V)
(Jordi Llabrés i Sans, Noticiari parroquial, Sa Sella, Sencelles, 177, IV-V 2023)
( Jaume Deyà, Sa Veu, 1776, Sóller, 19 V)
(Carme Contestí, Sa Plaça, 432, Inca i comarca, 12 V ’23)
(Joan Escanelles Genovart, Paraules poderoses, Bellpuig, 1095, Artà, V ’23)
(Punt Informatiu Pollença, 661, 1-15 V ’23)
(Eva Remolina-AMIC, Punt Informatiu Pollença, 661, 1-15 V ’23)
(Mateu Morro, Coanegra, 430, Santa Maria del Camí, Maig ’23)
(Joan Gelabert Mas, Qui dies passa…, Fent Carrerany, 440, Maria de la Salut, IV ’23)
(Antoni Gelabert Mas, Bon viatge sense fi… bon amic Antoni Serra, Fent Carrerany, 440, Maria de la Salut, IV ’23)
(Sa Plaça, 431, Inca i comarca, 28 IV ’23)
(Clara Ferrer / MAC, Sóller, 8094, 14 IV ’23)
(Rita Shelyakina, Cent per Cent, 986, Manacor, 6 IV ’23)
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 985, Manacor, 31 III ’23)
(Martí Canyelles, Coanegra, 428, Santa Maria del Camí, Març ’23)
(Juan Riera Dalmau, Perlas y Cuevas, 1421, Manacor, 3 II ’23)
========
(Fent Carrerany, 436, Maria de la Salut, XII)
(Punt Informatiu Pollença, 652, 16-31 XII)
portades
314 Manacor Comarcal (5)
313 Sa Sella (4)
312 Bellpuig (4)
311 Sa Veu(4)
310 CxC (5)
309 Coanegra(4)
308 Manacor Comarcal(4.)
307 Sóller (3)
306 Fent Carrerany (3)
305 CxC (4.)
304 Sa Sella (3.)
303 PiP (3)
302 Sa Veu(3.)
301 Manacor Comarcal(3.)
300 Sa Plaça(3)
299 CxC(3.)
298 Bellpuig(3.)
297 Sóller(2.)
296 Fent Carrerany(2.)
295 PyC (3)
294 PiP(2.)
293 Coanegra(3.)
292 Sa Veu(2.)
291 Sa Plaça(2.)
290 Sóller(1.)
289 Sa Sella(2.)
288 Coanegra(2.)
287 Manacor Comarcal(2.)h
286 CxC(2.)
285 CalaMillor7(2-)
284 PyC(2.)
283 PiP(1.)
282 Bellpuig(2.)
281 Sa Sella(1.)
280 CxC(1.)
279 Sa Veu(1.)
278 Manacor Comarcal(1.)
277 Sa Plaça(1.)
276 Coanegra(1.)
275 Fent carrerany(1.)
274 CalaMillor7(1.)
273 PyC (1.)
272 Bellpuig (1.)
Sube tu maleta contigo!
