Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig, i d’altres)
TÀPERES
Llubí tornarà acollir una vetllada gastronòmica i reivindicativa del seu producte mare, la tàpera. Aquesta es servirà dins els diferents plats i tapes que oferiran vuit establiments del poble, cada un al seu portal comercial(…)
De les diferents tapes que s’oferiran almenys una ha de portar tàperes. Aquestes tapes, que cada any resulten més innovadores i acurades, seran les que participaran del concurs que de la mà d’un jurat de cuiners i professionals dirimiran quines són les mereixedores d’un premi (…)
Les elevades temperatures van fer avançar en gairebé un mes la collita de les primeres tàperes. Collites casolanes, ja que les tàperes com a rendiment agrícola s’ha deixat perdre. De la mitja dotzena de portals que els anys 90 encara es dedicaven a la compra d’aquest fruit d’estiu, la collita s’encetava el juny i es perllongava fins a finals d’agost, ja no en queda cap. Fins i tot l’empresa conservera del poble, assegura que s’abasteix de tàperes d’altres indrets. El d’hàbits i sistemes de treball nous i també de comercialització, va propiciar que les tàperes romanguin a la planta i floreixin setmana rere setmana tot l’estiu.
(Antònia Coll, Sa Plaça, 435, Inca i comarca, 2 VI ’23)
DONES CINEASTES
Maria Estelrich Riera (Manacor, 2001) és estudiant de cinema i respon així a la pregunta sobre quan es decideix a dedicar-s’hi: «Tothom que em coneix sap que des de ben petita he volgut ser actriu, però aquesta idea va canviar en el moment que vaig començar a escriure. Paraula rere paraula, em sentia més lliure a l’hora d’expressar la meva visió del món, i al llarg del temps, aquesta passió es va convertir en necessitat. El motiu d’escollir el cinema com a mitjà per donar veu a les meves històries ve influït pel meu padrí jove, un altre apassionat del cinema a qui sempre estaré agraïda. He tengut molta sort amb la meva família, ja que de tot d’una em van apuntar a una escola d’audiovisuals i des de llavors no he aturat de formar-me i de tirar projectes endavant».
Sobre el fet que fins ara el cinema era masculí, comenta: «Si miram enrere, en la història del cinema només apareixien noms de directors. Per tant, no sorprén que moltes de les pel·lícules antigues siguin misògines. A poc a poc, les dones hem anat aconseguint un espai al sector i em pogut mostrar la nostra visió, que generalment és més íntima, realista i reivindicativa. Crec que és molt fàcil identificar si una pel·lícula està escrita i dirigida per una dona o per un home, i això no sé fins a quin punt m’alegra, ja que me fa veure que encara tenim visions molt diferents del món i dels temes d’interès».
(Josep Ramon Santiago, Cent per Cent, 994, Manacor, 2 VI)
FERRER MASSANET
«Al llarg dels propers quatre anys una dotzena de llibres de l’escriptor, periodista i historiador Rafel Ferrer Massanet (1929-2006) tornaran a ser reeditats en un ambición projecte editorial. Part d’ells en un format facsímil. L’objectiu és donar una nova vida a aquestes obres, ja que la majoria daten de les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta del segle passat i actualment es troben descatalogades. Alguna d’aquestes reedicions veuran la llum gràcies a una nova editorial manacorina: ‘Es Cau edicions’.
Rafel Ferrer Massanet publicà més de mig centenar de llibres, la majoria de narrativa i d’investigació històrica. Endemés foren milers els seus treballs periodístics que varen veure la llum majoritàriament a la revista ‘Perlas y Cuevas’, revista que va dirigir fins que es jubilà el 1996. Va destacar, també, com lletrista de cançons que foren molt populars a la dècada dels setanta i que feien part del repertori de ‘Los 5 del Este’. Ferrer Massanet fou, endemés, conferenciant, pregoner, prologuista i un dels pioners a abordar el tema de la guerra civil en el Llevant mallorquí, en un anys (decàda dels 80), quan aquest tema encara era tabú. En aquest camp va escriure per a ‘Perlas y Cuevas’ els serials sobre el capità Alberto Bayo i el comte Rossi, treballs que han servit de base de partida per a altres historiadors.
Algunes de les obres de Ferrer Massanet que seran reeditades en aquests propers quatre anys seran, entre d’altres ‘Buenas noches, amor’ (1965), ‘La tia Antònia i la mar gran’ (1973), ‘Síndrome de Capricorni’ (1975), ‘Plagueta de pèrdues’ (1977), ‘Saluet: petita història d’un home vell’ (1978), ‘Manacor, de la pedra a la paraula’ (1980), etc.»
(Perlas y Cuevas, 1425, Manacor, 6 VI)
GARROVES
«El garrover és un dels arbres més comns a tota la Mediterrània i algunes regions d’Amèrica Llatina. Aquest fruit s’ha utilitzat tradicionalment a la cuina i rebosteria de moltes regions, sobretot per les seves característiques nutricionals i el sabor dolç i suau. No obstant això, no s’ha arribat a establir com a producte habitual perquè el seu ús està molt vinculat als períodes de carestia d’altres aliments. Sobretot a la nostra terra es relaciona la garrova amb la guerra i la fam.
Darrerament, això va canviant a poc a poc. En rebosteria, la farina de garrova es fa servir com un substitut del cacau o caom a enriquidor de farines. La farina de garrova és naturalment dolça i rica en fibra, i té un sabor similar a la xocolata, encara que més suau i acaramel·lat. A més, la farina de garrova no conté al·lèrgens comuns, com la lactosa o el gluten, cosa que la converteix en una alternativa interessant per a aquells amb dietes especials o intoleràncies alimentàries.
La farina de garrova es pot utilitzar en la preparació d’una gran varietat de postres i dolços, com pa de pessic, galetes, brownies, gelats i cremes. També es pot combinar amb altres ingredients, com fruits secs, espècies o vainilla, per realçar-ne el sabor i la textura. És important tenir en compte que la farina de garrova té un menor contingut de greix que el cacau en pols, cosa que pot afectar la textura i la humitat de la massa en certes receptes. Per tant, pot ser necessari ajustar-ne les quantitats i equilibrar amb altres ingredients.
La garrova tambçé s’utilitza en forma de xarop o melassa de garrova, que s’obté a partir de la cocció i la reducció del fruit. Aquest xarop es fa servir com a endolcidor natural en diverses preparacions, per exemple en salses, en alguns postres i fins i tot en begudes.
La salsa de garrova també es pot utilitzar per a potenciar plats salats, sobretot salses de carn.
Un altre derivat de la garrova és la goma de garrofí, elaborada a partir de les llavors i que s’utilitza també a la indústria alimentària com a additiu autoritzat sota el codi E410. Es fa servir com a espessidor i gelificant, molt habitual en salses, en cremes i en l’elaboració de gelats i postres similars, ja que evita l’aparició de vidres i proporciona una textura homogènia més estable i cremosa».
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8102, 9 VI)
PRIORAT DE BELLPUIG
«Fent història, direm que allà pels anys 1240-1425 els monjos premostratencs de les Avellanes romangueren en el monestir dedicant-se a l’oració, el treball i control de les terres cedides pel rei Jaume després de la Conquesta. L’any 1441 permutaren terres amb la família Dameto, la qual es va quedar amb el monestir dedicant-lo al conreu i a la ramaderia, convertint així l’església en una casa de pagesos. Després de més de 500 anys, el 1998, la família Truyols i Rovira donà el priorat al Consell de Mallorca, que agafà el compromís de la seva recuperació i consolidació. Recordem que el conjunt del monestir consisteix en l’església, unes dependències laterals i una sala polivalent que està en ruïnes i que és un dels conjunts més ben conservarts d’arquitectura de repoblament. En el 2000 s’enderrocà l’interior de l’església per recuperar l’edificació del segle XIII. El 2004 es declarà BIC.
Així ho explicà en la seva intervenció el sr. Cesc Busquets, director i supervisor de les obres, citant com a fonts d’investigació els historiadors locals Mn. Llorenç Lliteres i Mn. Antoni Gili i donant clara exposició del procés de les obres avui dia».
(Noticiari, Bellpuig, 1096, Artà, VI ’23)
(Joan Gelabert Mas, Qui dies passa…, Fent Carrerany, 441, Maria de la Salut, V ’23)
(Mateu Vila Cerdà, Percussionista-professor, Punt Informatiu Pollença, 663, 1-15 VI ’23)
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1778, Sóller, 2 VI)
(Joan Sitges, Cent per Cent, 993, Manacor, 2 VI ’23)
(José María Sánchez, Manacor Comarcal, 1919, 26 V)
(Paco Grancha, Sóller, 8100, 26 V)
(Perlas y Cuevas, Manacor, 1424, 26 V)
(Self, Perlas y Cuevas, Manacor, 1424, 26 V ’23)
(Sa Veu, 1775, Sóller, 12 V ’23)
(Sa Plaça, 433, Inca i comarca, 19 V)
(Jordi Llabrés i Sans, Noticiari parroquial, Sa Sella, Sencelles, 177, IV-V 2023)
( Jaume Deyà, Sa Veu, 1776, Sóller, 19 V)
(Carme Contestí, Sa Plaça, 432, Inca i comarca, 12 V ’23)
(Eva Remolina-AMIC, Punt Informatiu Pollença, 661, 1-15 V ’23)
(Mateu Morro, Coanegra, 430, Santa Maria del Camí, Maig ’23)
(Antoni Gelabert Mas, Bon viatge sense fi… bon amic Antoni Serra, Fent Carrerany, 440, Maria de la Salut, IV ’23)
(Clara Ferrer / MAC, Sóller, 8094, 14 IV ’23)
(Rita Shelyakina, Cent per Cent, 986, Manacor, 6 IV ’23)
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 985, Manacor, 31 III ’23)
(Martí Canyelles, Coanegra, 428, Santa Maria del Camí, Març ’23)
========
(Fent Carrerany, 436, Maria de la Salut, XII)
(Punt Informatiu Pollença, 652, 16-31 XII)
portades
316 Bellpuig (5)
315 Sa Plaça (4)
314 Manacor Comarcal (5)
313 Sa Sella (4)
312 Bellpuig (4.)
311 Sa Veu(4)
310 CxC (5)
309 Coanegra(4)
308 Manacor Comarcal(4.)
307 Sóller (3)
306 Fent Carrerany (3)
305 CxC (4.)
304 Sa Sella (3.)
303 PiP (3)
302 Sa Veu(3.)
301 Manacor Comarcal(3.)
300 Sa Plaça(3.)
299 CxC(3.)
298 Bellpuig(3.)
297 Sóller(2.)
296 Fent Carrerany(2.)
295 PyC (3)
294 PiP(2.)
293 Coanegra(3.)
292 Sa Veu(2.)
291 Sa Plaça(2.)
290 Sóller(1.)
289 Sa Sella(2.)
288 Coanegra(2.)
287 Manacor Comarcal(2.)h
286 CxC(2.)
285 CalaMillor7(2-)
284 PyC(2.)
283 PiP(1.)
282 Bellpuig(2.)
281 Sa Sella(1.)
280 CxC(1.)
279 Sa Veu(1.)
278 Manacor Comarcal(1.)
277 Sa Plaça(1.)
276 Coanegra(1.)
275 Fent carrerany(1.)
274 CalaMillor7(1.)
273 PyC (1.)
272 Bellpuig (1.)
Sube tu maleta contigo!
