Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Llucmajor de Pinte en Ample, 449)
Antoni Vadell Ferrer
L’Editorial i la majoria de planes estan dedicades -en pla ‘especial’ o ‘dossier’- a ‘l’amic i bisbe’, la malaltia i la mort del qual, el passat febrer, ‘ha impactat amples capes de la societat’ precisament perquè ‘Antoni Vadell ha estat una personalitat rica en matisos humans i intel·lectuals, i al llarg de la seva vida ha estat proper a la gent, dialogant, afable, atent, servicial, encoratjador, alegre’.
(Llucmajor de Pinte en Ample, 449)
Contingut del ‘dossier’
Aquest és l’índex dels diferents treballs que integren les planes dedicades al bisbe Vadell: El perquè del dossier (Coloma Julià i Maties Garcies), Enterrat a Gràcia, Homilia del cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona; Homilia de Mons.Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca; Bisbe Toni, gràcies per tant! (Ramon Ollé, diaca permanent), Un gran regal de Déu (Miquel A.Frontera Portas, rector de Sant Miquel de Llucmajor), Una vida marcada per l’esperit franciscà (La fraternitat de Sant Bonaventura), Aprendre a ben morir (Jaume Alemany Pascual), Evocació del bisbe Toni (Fra Climent Garau de Llucmajor), Una porta a la terra i una finestra al cel (Miquel Font Rosselló), A l’estimat bisbe Antoni Vadell i Ferrer (Éric Jareño Cifuentes, batle), En la mort del bisbe Toni Vadell (Sebastia Alzamora), Textos que parlen d’Antoni Vadell (Llisterri, Díez, Gasch, Oriolot, Vera, Puigverd), Records i vivències d’amics i coneguts, 12 imatges de Mn. Antoni Vadell, En Toni Vadell volia conèixer el nostre Llucmajor (Tomeu Mir), La vocació periodística del jove Toni Vadell (Maties Garcias).
(Llucmajor de Pinte en Ample, 449)
Llucmajor i els bisbes
«Llucmajor és bressol de bisbes: els Taxaquets, Roig, Jaume i Toni. Els primers la història els recorda com a fills il·lustres i personatges eminents de la nostra Església. El bisbe Toni Vadell serà el qui, tot i ser mort, restarà dins el record del nostre poble com a home de pau i be».
(Fraterninat franciscana de Sant Bonaventura, Llucmajor de Pinte en Ample, 449)
Fragment de l’evocació
«És ben cert que ens deixa molt orfes i així ens sentim, perquè malgrat des del món, un món secularitzat, puguem pensar que és una tragèdia el fet que un home de 49 anys, brillant, amb èxit a la seva carrera eclesiàstica, estimat, reconegut es mori així de sobte i pocs mesos després de saber d’una malaltia traïdorenca, cruel i que no perdona a ningú».
(Fra Climent Garau de Llucmajor, Llucmajor de Pinte en Ample, 449)
Connexió Vadell
«El que més cridava l’atenció d’aquest jove bisbe mallorquí era la seva capacitat d’agrair. Tot el dia et donava les gràcies per tot, i durant la malaltia ho ha multiplicat per cent. La seva manera de viure, però sobretot la seva manera de morir, seran sens dubte una connexió, no digital, però perenne, eterna, inesborrable. Ha estat un ministeri curt, però d’impacte sideral».
(Miriam Díez (El Nacional), Llucmajor de Pinte en Ample, 449)
Dons naturals
«No és que hi hagi pocs sacerdots amb les seves qualitats, és que, directament, molt poques persones caminen per aquest món vessant alegria com ell ho feia. Fins el més descregut dels ateus no podia evitar quedar bocabadat amb les seves homilies. Sense moralitzar ni asseure càtedra, sense fer política, simplement amb aquest accent balear que tant agrada en aquestes terres, Vadell te feia entendre el sentit de la Fe, aquesta cosa etèrea i incomprensible en temps d’estímuls i recompenses immediates».
(Miquel Vera (ABC), Llucmajor de Pinte en Ample, 449)
Estudis Locals
Al marge de les planes dedicades al bisbe Vadell, podem llegir: «Les VI Jornades estaran centrades prioritàriament en el patrimoni industrial de Llucmajor. Això vol dir estudiar no tan sols les fàbriques de calçat, sinó també les de licors, les de teixits, les de gas i electricitat, el ferrocarril i l’automoció, etc. També són una crida a investigar sobre tallers i instal·lacions, maquinària i maneres de fer feina, hàbits i costums dels treballadors, incorporació de la dona en les tasques fabrils, lluites i conflictes pels drets laborals, fortunes i bancarrotes que se’n derivaren, expressions culturals del món del treball, i tot quan hi tengui a veure».
(Maties Garcias, Llucmajor de Pinte en Ample, 449, III ’22)
