(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Pedro Vidal Monserrat (Palma, 1968) es considera artista -especialment relacionat amb el món de les arts visuals-, però darrerament exerceix de polític. I, en concret, és l’actual secretari autonòmic de Cultura i Esports del Govern Balear, càrrec que li encanta perquè coneix bé el camp on es mou i li permet establir contacte amb un caramull de persones que ell considera ben interessants i que li aporten molt a nivell personal; si, a més, els pot donar una mà en els seus projectes, millor que millor. És llicenciat en Dret i va estar habilitat a l’Advocacia de l’Estat.
En aquesta temporada aprofita el TEMPS LLIURE per estar amb la família, i també per a l’esport, a través d’un entrenador personal.
D’altra part, òbviament, li interessen les activitats culturals, sense deixar-ne cap: llegir, escoltar música, veure teatre, anar a exposicions…
Sent ADMIRACIÓ per molta gent. A nivell nacional, per exemple, esmenta en Bernadí Roig com a artista plàstic. I vol deixar clar que no és l’únic referent, sinó simplement un d’ells.
Comenta que el CINEMA no és el seu món directament, però s’hi duu molt bé. Explica que el món dels audiovisuals ha estat un descobriment per a ell, i l’ha trobat molt interessant.
En qüestions de gènere es declara eclèctic.
De tota manera, recorda especialment dues pel·lícules que l’han impressionat: ‘Tras el cristal'(1987) d’Agustí Villaronga i Léolo (1992), d’un cineasta canadenc, Jean-Claude Lauzon, un dels darrers films que va fer, comenta, perquè morí en un accident.
En alguna moment de la vida diu ha estat pendent de les pel·lícules de Woody Allen, però no destaca cap actor ni actriu en concret.
Quant a algun LLOC per néixer, per viure i/o per gaudir té clar que aniria per moments de la seva vida, dependria de l’època, del moment i de l’estat d’ànim. Li hagués agradat, en algun moment, viure a Madrid; ara mateix no s’ho planteja en absolut. La qüestió de néixer troba que és una cosa accidental i no es queixa, creu que hem tengut sort els que hem nascut aquí.
En relació a la MÚSICA també es confessa bastant eclèctic: pop, electrònica, clàssica…
Recorda que els referents de joventut eren Mecano i Alaska-Fangoria.
Parlant de compositors li agrada en Mozart, tot i que en altres moments es decanta per alguns més contemporanis.. Durant aquesta època de polític diu que ha conegut la música del mallorquí Joan Valent, que li agrada i que, ara en concret, el fascina la música del menorquí Marco Mesquida.
Quant a la cançó de la seva vida esmenta que té obsessió per cançons, segons la temporada. Tot i que assegura que en aquest moment no en té cap, però en algun moment li han interessat algunes que han marcat moments de la seva vida .
Si s’hagués de quedar amb alguna PERSONA no dubta que, en aquest moment, seria la seva mare, perquè hi ha una relació molt estreta i de dependència interpersonal.
Li agrada la GASTRONOMIA local, tot el que suposi fet amb materia primera d’aquí… i assegura que no ho diu per quedar bé, sinó perquè ho sent així.
Es declara un devot de la sopa i del bollit, de petit ençà.
No cuina, però creu que té mà per fer-ho… li encanta fer amanides, truites, coses bàsiques…
El seu ESPORT és caminar… considera que camina molt, una mitjana de 10 km diaris… això li va bé per pensar, també per sentir-se millor.
En relació a seguir algun esport diu que li agrada el bàsquet; ara s’hi està aficionant i si pot veure partits d’això gaudeix molt.
Quant a LECTURA li encanta la novel·la negra. Pel demés intenta llegir coses d’escriptors balears.
Amb noms concrets li passa el mateix que en altres temes: depèn del moment. En concret, en Blai Bonet el va impressionar molt en una època.
Li agraden molt els VIATGES. Tot i que li lleva importància dient que no ha anat a cap lloc especial, resulta que li va agradar molt l’Havana i, també d’enfora, Nova York. Durant una època li va interessar París, quan hi coincidia amb altres artistes mallorquins: Pep Llambies, Rafa Forteza, Joan Valent, Patxi Echeverria… feien soparets i comentaven les jugades.
Es considera molt de capitals: Madrid, Lisboa, Londres…
Com a VIRTUT seva destaca, per exemple, l’empatia. Darrerament se m’adona que ara és molt necessària, i veu que la té.
Parlant de DEFECTES reconeix que, tal vegada, és molt autocrític; intenta relativitzar les coses quan hi ha una situació que no li agrada i procura agafar altres punts de vista, no ser visceral.
Troba que cercar una DEFINICIÓ d’ell mateix pot resultar molt complicat.
L’EXPERIÈNCIA que li ha resultat més impactant fou una malaltia que va tenir fa pocs anys, una diverticulitis, que l’any ’21 el va dur a estar entre la vida i la mort. Resultà impactant perquè ho va assumir amb molta tranquil·litat, no per por a morir, sinó pel fet d’assumir que «si havia arribat el moment, idò això». Troba que no és el més desitjable, però ja que t’ha passat, millor si ho positivitzes.
Quan a ESBORRAR algun record diu que és una pregunta que es planteja molt sovint. Considera que estàs a un punt pel bo i pel dolent; cal assumir els errors i va bé si et serveixen per millorar i no cometre-ne més. Creu que l’important és veure tot el que dus de camí vital, que és un aprenentatge que et duu per envant.
Considera que ara està vivint una cosa que mai s’havia imaginat, tot i que li hauria agradat. En acabar aquesta etapa veurà l’important que ha estat i la IL·LUSIÓ que li ha permès viure i complir-la.
Té claríssims els graus més elevats de la seva escala de VALORS: la lleialtat i el compromís.
A les PERSONES que l’envolten els demana sinceritat i també lleialtat. Considera que el seu marge de comprensió i de tolerància és enorme, però si li fallen amb la lleialtat li costa bastant refer-se; reconeix que és una cosa que no arriba a controlar.
Quan li demanen pel seu PARTIT polític ideal contesta que ara està vivint un moment polític ideal, per a ell impressionant. Està vivint un moment, en Cultura, ideal, ja que no ha rebut cap altra directriu excepte complir un programa electoral i això li permet estar fent feina tal i com li ha pogut interessar.
Sobre la NATURA pensa que tenim la responsabilitat de recolzar tot el que té a veure amb el món natural. Creu que no depèn d’un govern si no d’uns convenis i polítiques internacionals. En el nostre dia a dia creu que podem fer moltes coses, com potenciar els productes anomenats de quilòmetre zero, i comenta que amb aquesta potenciació hi ha arribat a gaudir; es tracta d’un mínim d’esforç al qual t’acostumes i t’arriba a agradar.
De la relació que té -o ha tengut- amb MARRATXÍ i/o els marratxiners i les marratxineres, comenta que històricament és molt poca. Tot i que ara resulta més estreta perquè el cap de premsa de Cultura és de Marratxí i diu que també es duu molt bé amb el batle d’aquest municipi i amb la regidora de Cultura. Recorda que fa molts d’anys que és amic de l’artista Teresa Matas i, a més a més, coincidien a la mateixa galeria, Joan Guaita, i varen participar a moltes exposicions col·lectives i fires d’art. El pintor Toni Socias viu a Marratxí, el considera un dels grans de Mallorca i també és molt amic seu.
D’entre les persones que li agradarien per continuar la CADENA de ‘Dinarets amb Personatge’ en la propera ocasió comptarem amb Pablo Mielgo, director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.
La PREGUNTA que resumeix la seva curiositat és:
Què li queda per fer com a professional? o sigui, quina espineta té pendent?
Per la seva part, RESPON així a les preguntes que li va plantejar el cineasta Miki Duran:
-Si no et dedicassis a la política, què t’agradaria fer?
«El que faig és política cultural i me seguiria interessant dedicar-me a la Cultura, sens dubte més intensament que abans».
-Creus que és suficient el recolzament que es dóna a la Cultura a Espanya?
«És una pregunta molt complexa perquè mai no és suficient. Per començar tenim un pressupost limitat i en el pla institucional intentam fer tot el que podem. I consider que és important el recolzament institucional que poguem donar als artistes, encara que ho hi hagi pressupost concret. Fer costat a la gent que crea Cultura és molt important».
-Com milloraries els audiovisuals a Balears?
«Realment hi ha molt que millorar, i aquest marge de millora el procuram reduir posant al davant d’aquesta àrea una persona que provengui del sector; i la millor professional que hem trobat dins el sector és Diana de la Cuadra. Només en un any ha duit a terme una feina impressionant. I encara esperam que les coses puguin millorar més».
Si voleu veure aquest mateix perfil/entrevista amb els corresponents enllaços directes, anau a:https://www.marratxipedia.com/aproximacio-a-04-pedro-vidal-artista-i-politic/
La crònica…
Dinaret amb… PEDRO VIDAL
M.D.R.-
«Tenc molta feina però som feliç». No, no és ni un lema, ni el nostre lema. És l’afirmació que
tot just començar la trobada va pronunciar en Pedro. És l’energia que traspua la trobada:
som feliç. «Tenc molta feina, però amb oportunitats, per exemple, de conèixer molta de gent
interessant».
Sí, es nota, és feliç.
Amb l’Art de transfons, amb les audiovisuals en tot temps presents, quasi sortim de la
trobada amb diferents propostes de participació per a algun dels presents. De fet, sonava
engrescador. Feia ganes, que diríem.
En Pedro somriu. Somriu quan parla. Somriu quan escolta. Somriu quan el mires
comunicar-se en petit grup. Somriu quan participa del gran grup. Somriu quan es
comparteixen records. Somriu quan parla del present i somriu quan parla de projectes.
En Pedro parla pausat, parla tranquil, sense estridència, sense grans discursos, parla clar i
senzill.
No ens coneixem tots però gairebé no es nota, malgrat que la lluentor dels ulls d’en Pedro
es reservi, quasi en exclusiva, pel reencontre que tots percebem que celebra. I és que en
Pedro també parla amb els ulls. No sé si ho sap.
Per a en Pedro ni vermut, ni palo, ni cervesa, sols aigua per acompanyar a les olives coentes
i els snacks. A mi em resulta una mica estranya la combinació. Tal vegada un dia em vaig
fer meu el discurs que per afeblir la coentor no va bé beure aigua. Seguim amb un variat
d’ibèrics i coca de ceba, regat amb un vi negre bo, un Frank Coppola, aportació del
cineasta del grup, -de qui, si no?-, ell mateix sentencia. I té tota la raó, «de qui, si no?». Per a la
resta tota una divertida curiositat, per a ell, de ben segur, un fet ple d’intenció que agraïm.
És una trobada d’esbarjo amb petites interrupcions de feina, no debades és dia feiner.
Encara queda gaudir de l’arròs del dia, arròs sec de bacallà. Bo, al seu punt, com sempre.
La trobada conclou amb pastes dolces: doblegats de crema, de cabell d’àngel i de xocolata
i pasta de crespells en forma de cor. Tot petit, tot mengívol, tot esplèndid. I per acabar i com
a anècdota, quasi bé mai present, una petita sorpresa: cafè, descafeïnat -petit disgust per a en
Pedro, que reclama la cafeïna-, i ‘tissana magic Africa’.
Així acabà, per quasibé tots, aquesta trobada.
«Volem repetir». No deixa de ser curiós, és un clam que es manifesta trobada a trobada.
Les opinions dels assistents:
«Estimat, no has deixat de sorprendre’m des del teu primer contacte… és més, surto de ca teva més sorprés, si és possible.
Trobada amb una bona i antiga amiga… trobada amb un jove talent… i dues persones desconegudes, i resulta que una d’elles és la mare d’una altra talent.
En fi, un plaer!!! Espero que, a poc a poc, aquesta petita ‘locura’ vagi prenint sentit…
No en tinc cap dubte!!!
Gràcies !!!» (Pedro V, PM)
«Com sempre una trobada ben agradable. Per moltes més!» (Miki D, SC)
«Un dinar bo i una companyia millor» (Miquel D, Consell)
«Continuam amb l’aventura, personatges, i acompanyats de bon dinar» (Maria D, Consell)
«Un dinaret deliciós, amb el ‘personatge’ i bon amic Pedro Vidal.
Gràcies per convidar-me!» (Teresa M, PI)
