Per Biel Massot i Muntaner.-
Marratxí, V ’18
Ja estàvem acostumats a la Carme Hermoso ceramista (Palma, 1955). No de bades també la coneixem com «Carme Ocarina». Precisament aquest instrument de fang, recuperat fa anys per Benet Mas, ha estat el seu gran identificatiu. N’ha fabricades, les ha mostrades arreu del món, n’ha impulsat bandes… Carme és una bona amiga de la Fira del Fang des dels seus inicis.
Però ara ens sorprèn amb una altra faceta artística: la pintura. Tot havia començat als seus 18 anys, quan ja pintava per a una galeria, a Palma. Llavors ho va aparcar perquè li deien com havia de pintar. Era un tema comercial i no li agradava. Des d’aquell moment ha fet diversitat de coses, sempre relacionades amb la creació i/o l’art: guitarra classica, fotografia, serralleria artística, modelat, ceràmica amb Victor Andreu. Tambe escultura; tot aixo abans de conèixer Benet Mas. «Sempre -assegura- m’ha tirat la part artística i la Música…»
Als 30 anys va fer disseny gràfic, però al cap de dos anys varen llevar aquests estudis de Mallorca. I això li va produir una depressió. Va ser quan va conèixer Benet, al qual va acudir per si la podia ajudar. «Amb ell -afirma- va ser quan vaig trobar la llum».
Amb Benet aprèn a fer ocarines, base de la seva futura activitat. Santa Maria del Camí el 87, el 88 passa a Algaida, on encara viu i treballa. El 90 forma un grup artístic femení que es deia Espais Aulica. Tot i així, hi va haver homes a qualque moment, com Pere Ignasi que fa coses en vidre, o un ferrer de Pollença. La idea era crear obres per a espais específics: Santa Clara, la punta dels Magins al Molinar, el tren de Sóller i els Calderers. Aquí s’aturen; la idea inicial s’havia fet malbé i no varen continuar.
Darrerament ha participal al vídeo «Sincronías» (2016), una mostra de diverses artesanies, relacionada amb allò que l’autor considera sincronia social, política, cultural… L’ocarina -feta per Carme- està relaciona amb la sincronia de l’Univers. Fou filmada un dia d’agost que -precisament- hi havia l’aliniació Jupiter – Venus – Terra. Impactant.
Carme és conscient que no només és Carme i ocarinera, «sinó que som -diu- Carme/Amor, Carme/Pau. I sobre tot, creativa». Segueix explicant que «amb això no xerr de cap religió, perquè jo no som de cap religió que hi pugui haver a la terra, sinó que faig part d’una consciència universal, on sé que tota la humanitat formam aquesta consciència i, en el fons, per dir un símil conegut, diríem que hi ha un Déu pare, que està dins la ment, dins el cor, a la natura -arbres, plantes i ocells-… Per tot». «Tot això -continua- ho relacion amb la pintura i m’impulsa a transmetre-ho a través dels meus quadres. Els quadres respresenten somnis, una cosa abstracta, no definida. També hi ha llum i hi ha colors; hi ha gent que és optimista per natura i té un somni bo a la seva vida. En canvi, els més foscos representen la foscor interna on, a poc a poc, hi arriba la llum i, per això, hi ha fragments més lluminosos».
L’exposició de s’Escorxador es diu «Viatge des del somni fins al despertar». Consta de 32 quadres de somnis i 1 de despertar que va pintar devers l’any 2000. «El despertar -comenta Carme- és quan et dones compte a la vida que tu ets més que una ment, que una consciència. El despertar és pura energia, la salut total, la llum total, l’amor total. Qui viu aquí, a la terra, amb l’esperit està amb molta pau interior, amb un coneixement interior del que és la humanitat».
La idea d’aquesta exposició sorgeix quan parla amb Rafel Sunyer -el nostre artista de L’Albelló-, «amb el qual -assegura- tenim moltes coses en comú, com la manera de veure la vida». La data inicial era el proper novembre, però algú que havia d’exposar el mes de maig es va donar de baixa i els varen donar a triar. «A mi -conta Carme- m’interessava pel maig, perquè és la primavera i és com un despertar de la Natura. En Rafel, però, no podia, i em va animar a fer-ho ara i decidírem fer una altra cosa més envant». És la seva primera exposició individual, sempre les havia fet col·lectives.
Carme comenta que va gaudir fent cada quadre i veure el ben col·locats que han quedat, l’omple de joia i d’orgull. Agraeix molt la feina feta a Ana, l’encarregada de l’Escorxador. A partir d’ara, la pintora voldria que esdevingués una exposició itinerant i si s’han venut uns quadres aquí o allà, en pintarà d’altres per substituir-los i mantenir la sèrie completa.
Malgrat tot, no resta quieta. El projecte que du ara entre mans és «Els sons de la Terra», que estava adormit des de 2012 quan en varen fer la presentacio a Algaida el 12 d’agost. En aquell moment feia 25 anys de la mort de Benet Mas i ella en feia 25 d’ocarinera. Varen muntar una banda d’ocarines, però va fallar el suport econòmic, perquè va coincidir amb la crisi i les possibles entitats patrocinadores o els ajuntaments no els varen cridar. Ara ho recupera i els músics ja estan assajant. Devers el setembre hi haurà un concert a les coves del Drac. I tot li ve, detalla, «del fet de posar en pràctica els pensaments del llibre de Raimon Sanso «El codi de la manifestació», que vaig trobar que eren la continuació de les idees de Benet». Molt recent. El 2017 descubreix el llibre i el passat 31 de desembre va fer la seva «manifestació vital» a partir del que havia llegit: «Vaig manifestar el meu desig, entre cervell i cor, i a partir d’aquell moment l’Univers va començar a treballar per a mi, com ho fa per les persones que fan la manifestació».
Entre la multiplicitat d’activitats que du a terme: fer classes de guitarra i de ceràmica, dur la casa, construir ocarines, fer mercats… em va cridar l’atenció que també és «coach» de persones que volen canviar la seva vida. Atractiu. Però d’això en parlarem un altre dia…
(fotos, BMM)
Galeria d’imatges