Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
( Fent Carrerany, 421 )
Jordi Álvarez
Mariando des de fa un bon grapat d’anys i instal·lat a sa Grava amb la seva família, ara s’ha traslladat a viure fora de Maria, però mantenint la casa i l’estudi de gravació que muntà davant l’habitatge. Ell és creador i component del grup musical Big Yuyu.
Resumit, Jordi explica: «Som originari de Reus. Vaig néixer l’any 1975 (…) Vaig estudiar cuina, perquè els estudis regulars no m’interessaven massa (…) amb 17 anys em vaig plantar i vaig dir que no volia estudiar més, que volia ser músic, ser guitarrista (…) Vaig estudiar una FP de cuina de segon grau i vaig treballar molts d’anys de cuiner (…) Al final vaig triar la música».
La relació amb Mallorca «en principi només era per una setmana. D’això fa vint anys… i encara no he usat el bitllet de tornada».
Al llarg de l’entrevista -de la qual no consta l’autor- conta la història de Big Yuyu i la seva relació amb el blues. En relació a l’estudi de gravació sa Grava diu: «Sempre m’ha agradat molt gravar (…) L’estudi, així com el veis, és del 2008. A poc a poc hem anat millorant el material (…) A poc a poc hem aconseguit un nivell del qual n’estic ben satisfet(…) És una feina dura però m’apassiona, tot i que de moment m’agrada més anar a tocar en directe».
(Fent Carrerany, 421)
Tomàtigues «Cherry»
La seva història no deixa de ser curiosa: «Encara que n’hi ha que diuen que aquestes petites tomàtigues podrien ser el veritable ancestre centreamericà de les diverses varietats de tomàtigues cultivades que avui es poden trobar als mercats, és cert que els anomenats genèricament «cirerols», les «cherry», varen ser el fruit de dotze anys d’investigació de dos científics de la Universitat de Jerusalem, i una de les troballes més rendibles de la moderna hortofruticultura».
Aquesta història és la introducció per donar la recepta d’aquest vegetal confitat en conserva. Recalquen que «son ideals per fer un vermutet, acompanyades d’un vi blanc o per acompanyar qualsevol ensalada».
(Fent Carrerany, 421)
Trobades gastronomiques d’estiu
La secció de Joan Gelabert Mas «Qui dies passa…» és dedicada al mes d’agost. Un dels apartats es subtitula «Entre poc i massa la mesura passa» i aclareix: «Per afinar encara més la cosa hauríem de dir entre ‘menjar més que un trabuc’ i ‘menjar com un ocellet’, la mesura hauria de passar, per anar més d’acord amb el tema i el problema és que es genera estiu sí i estiu també. I és que l’estiu s’hi dona, i molt, a les trobades gastronòmiques amicals, familiars, de solució de conflictes, etc… I la gastronomia es mou entre tot aquest bé de Déu del més senzill (però de primera), com pot ser un bon trempó, un pa amb oli i coses (formatge, cuixot salat…), amb una tomàtiga fregada o tallada, i amb unes llesques de pebre, d’olives, de tàperes, de fonoll marí… fins als plats ja més elaborats de la temporada estiuenca: una coca de trempó, o de ceba confitada amb figues i sobrassada i mel, o un tumbet de verdures, amb carn, o amb peix, o amb ous… fins a l’infinit i més enllà. I sense oblidar, en aquest més enllà, el pa amb sobrassada d’aquell bisbe o culana que hem deixat per a l’estiu. Menjar dels déus. Però a més de la manduca, hi ha la beguda que, solidàriament, sol acompanyar aquests àpats ja per ells sols tan generosos i contundents. I el vi, i la cervesa, i qualque copa de cava que pot arribar a arrodonir el final. Pecat rere pecat.
I també saps que en acabar la temporada t’hauràs de plantejar, una altra vegada, temperar la gola i tornar a ritmes més pausats perquè tot torni a una certa normalitat. Perquè els dies s’escurcen i les dinàmiques canvien, i el temps meteorològic es modifica substancialment. I les trobades i els menjars.
Ja se sap ‘A beure i a menjar, mesura hi has de posar’.
(Fent Carrerany, 421)
Calor atmosfèrica que puja al cap
Antoni Gelabert Mas fa referència a la calor mental «que fa un temps s’ha instal·lat en els caps d’alguns individus i indivídues que ostenten comandaments importants al nostre país, el País gran». En concret es refereix a Pedro Sánchez, arran de l’exili de Valtonyc, dient que «en defensava la seva llibertat d’expressió en campanya electoral i una vegada arribat al poder, l’amnèsia se li ha instal·lat al cap, segurament per la calor». També Ada Colau «que no ha suportat que l’escridassassin (…) No ha suportat els crits ni les crítiques, i ha romput a plorar. Que no sap que acceptar les protestes és obligació democràtica? (…) O és que no recorda quan ella feia ‘escraches’ al poder (…)?» També es queixa de Jordi Cuixart «que ha volgut fer callar la gent amb arguments no gens convincents» i del ministre Marlaska «per haver dictat sentències en contra dels drets fonamentals i ara torna fregar la il·legalitat retornant els menors al Marroc». I segur que no esmenta tothom…
(Fent Carrerany, 421, Maria de la Salut, IX ’21)
