Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
( Cent per Cent, 909 )
Les botigues de sempre
L’editorial i les primeres planes són dedicades a les botigues de proximitat i al perill que tenen de desaparéixer engolides per les grans superfícies. Aquesta visió del petit comerç inclou una sèrie de comentaris i opinions de persones que se’n viuen. En destacam alguns fragments:
«Quan demanam a Miquel Llull com s’explica que qui dugui aquesta casta de negocis siguin majoritàriament dones, Miquel Llull afirma que ‘tenen més paciència que els homes en l’atenció al client’ «.
«Tenim clientela de barriada, venen a comprar un poc de tot, tant per fer el dinar, com per dur-se’n un descuit que hagin fet en la compra grossa a una altra banda» (Bel Sansó, ca na Rovellona).
«El gran secret és el tracte de tu a tu, aquí no frisam» (Rosa Sureda, sa Botigueta).
Per Maria Riera, de ca Na Juanita, el secret de la seva pervivència és oferir «qualitat i molta varietat» alhora que reconeix que «jo tenc una tenda de descuits. Ve gent a comprar un paquet de sal, o de sucre, o un bastó de granera que s’ha espenyat al moment…»
(Antoni Riera, CxC, 909)
Botigues/2
Seguint la mateixa tònica, la periodista Cristina Bauzá és l’encarregada de captar l’opinió d’un altre grup de comerciants. Diuen així:
«Els pagesos ens duen fruita a l’estiu i molta verdura a l’hivern, també el pa és de forners d’aquí» i això és el que cerca una gran part de la societat. (Àngela Llabrés, ca na Bernadina)
Antònia Llodrà i Maria Font, de can Rimillo, asseguren que el bon servei, la confiança amb els clients i que faci bon aparcar són els factors que faciliten que el negoci vagi bé. «La gent és molt propera i els hi encanta que els facis cas, els demanam com estan o els hi anam a cercar els productes que necessiten si no es poden moure» explica Font. També destaca que venen premsa i que «quan venen a cercar el diari se’n duen qualque cosa més».
Cati Galmés, del Colmado Mallorquí diu que sobreviuen «molt malament perquè la gent jove només va de grans supermercats, els vellets es van morint i no hi ha relleu generacional». I en aquests moments, els clients de les botigues «són gent d’edat que encara fa dinar pels nets i joves de manera molt esporàdica». Galmés també posa en valor el tracte personalitzat que defineix l’essència de les botigues: «Aquí ve gent que li agrada molt xerrar i jo els escolt; una cosa que no troben al supermercat que només els despatxen i ja està».
(CxC, 909)
La visió d’un economista
Joan Llull (Manacor, 1982) és professor d’Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dona la clau de l’èxit del petit comerç en aquests termes: «En l’economia, la llei de l’oferta i la demanda no deixa lloc als sentimentalismes. Una empresa, gran o petita, només pot sobreviure de dues maneres: competir en preus o diferenciar-se. Per la seva estructura de costs, el petit comerç no pot competir en preus amb les grans superfícies, així que el seu principal recurs ha de ser diferenciar-se. Aquesta diferenciació l’ha de cercar en dos punts. El primer és la possibilitat d’oferir productes de proximitat i fabricats en petita escala, que no surten rentables a les grans superfícies. La conscienciació social sobre temes com el medi ambient o l’explotació infantil també fa que molts consumidors estiguin disposats a pagar més per aquests productes. El segon és l’experiència de compra: a la gent li agrada passejar i ‘anar de tendes’, l’atenció personalitzada, i que el comerciant conegui l’entorn en el que es mou».
Més envant, encara afegeix: «Els comerciants ha de saber innovar i reinventar-se. Aquell petit comerç que sàpiga diferenciar-se de la gran superfície, proporcioni una experiència de compra agradable, i vengui un producte diferent al que es pot trobar a les grans superfícies serà perfectament rendible. És molt important cuidar els detalls: producte de qualitat, establiment vistós i agradable, i bona atenció personal».
(Antoni Riera, CxC, 909)
Institució Antoni M.Alcover
Acaba d’estrenar nova gerent. Es tracta de la llicenciada en Història de l’Art, Cristina Duran (Manacor, 1988). Ella parla de la seva línia al front de la institució: «No serà una línia massa rupturista, sinó més aviat conservadora. Les coses que s’han fet s’han fet molt bé. Hi ha un espai museogràfic molt ben fet, molt ben elaborat i molt ben pensat, però no està de més complementar-lo amb altres feines, i trobar noves maneres d’acostar-nos al públic i a les noves realitats que sorgeixen (…) Cercam un públic més familiar, amb visites obertes a tothom i també amb la idea d’acostar-nos a un altre tipus de gent que no és el de sempre».
(Antoni Riera, CxC, 909)
Taller de rap
Serà una de les innovacions de l’oferta que enguany presenta l’Escola Municipal de Mallorquí. Anirà a càrrec de Rafel Sastre, també conegut com a Swing, de Rap Rural. L’objectiu de l’activitat és arribar als joves d’entre 10 i 14 anys, una franja d’edat que, sovint, queda oblidada. Els participants aprendran a rapejar en català amb un alt grau de qualitat lingüística. Per finalitzar el taller, enregistraran un vídeo amb la cançó que hauran treballat.
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 909, Manacor 17 IX ’21)
