Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, 1682,1683)
Agroturisme
Can Aí va ser el primer d’aquests establiments de les Balears en donar-se d’alta. Eren els finals dels 80 i Domingo Morell i Sebastià Bonet transformaren una gran finca en un negoci que combinava turisme i gestió agrària. Ara, trenta anys després, Morell reflexiona sobre el model de negoci de turisme rural: «Per jo hi ha tres models a Mallorca i cap d’ells és millor o pitjor que l’altre: el turisme d’interior dins un nucli; el turisme de la Serra que és un món amb els seus avantatges i desavantatges; i el turisme del Pla que és un altre món. Són tres models ben diferenciats. I no n’hi ha cap que sigui millor que els altres, sinó que tots tenen característiques diferents. Per exemple, les finques del Pla encara poden apostar per l’agricultura. Però aquí a Sóller, quina sortida li donam? O quina sortida pot tenir? Sóller amb les marjades que té, on no podem regar els olivars, hem de fer artesania. Al Pla es sembra una finca d’oliveres, es posa regadiu i ara les olives ja les cullen amb màquines. Com pot competir tot això que tenim aquí? Com a usuari estàs disposat a pagar tres o quatre vegades més pel quilògram d’oliva?».
També opina sobre els 10 anys de declaració de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat: «La Serra no està declarada Patrimoni de la Humanitat pel seu paisatge, sinó que hi està com a bé immaterial per l’activitat que va fer l’home dins el medi. I això molta gent no ho sap. No és pel paisatge que s’ha declarat. És pel que va fer l’home. I és una contradicció perquè ara algú vol fer alguna cosa i no li deixen fer res. I clar que hi estic d’acord. Però pens que aquesta figura no ha estat ben interpretada».
(Joan Vicens, Sa Veu, 1682)
D’Es Güell a lluc, canvi
La pujada a peu prevista pel dissabte 7 d’agost no s’ha celebrat degut a l’increment de casos de la Covid19. Els organitzadors resten pendents d’una nova reunió amb la Direcció general de Salut Pública per decidir la nova data. En aquests moments pensen que la marxa es podria dur a terme a mitjans d’agost o ja dins el setembre.
(Joan Vicens, Sa Veu, 1682)
Emigració
L’any 1872 el solleric Bartomeu Fontanet Mayol va emigrar a Puerto Rico, quan encara feia part de les possessions espanyoles d’Ultramar. Aquests dies, un net d’aquest emigrant -Francisco Fontanet Bonilla, de 92 anys- ha estat recepcionat a l’Ajuntament de Sóller pel batle, Carles Simarro, juntament amb els 7 nets que l’han acompanyat. L’objectiu d’aquest viatge transoceànic era conèixer la terra natal dels avantpassats de la família dels actuals Fontanet caribenys. La presència sollerica a Puerto Rico està encara molt present a través de la Casa Balear, una institució que s’ocupa de preservar el llegat de tots els emigrants que de Mallorca i altres punts de l’arxipèlag es varen establir a aquella illa.
(Joan Mora, Sa Veu, 1682)
Superàvit municipal
L’Ajuntament de Sóller va tancar l’exercici de 2020 amb un superàvit de cinc milions d’euros. Segons la responsable d’Hisenda, la regidora Andrea Pomar, l’import del superàvit de l’any de la pandèmia és superior al de 2019, quan aleshores el municipi va tancar l’any amb un excedent de 4’8 milions. Ara, el romanent de tresoreria, que arriba als 11 milions, permetrà afrontar amb solvència les obligacions econòmiques que la Casa de la Vila té contretes. Entre d’altres coses, l’equip de govern podrà afrontar la construcció d’un aparcament públic.
(Joan Mora, Sa Veu, 1683)
Solleric vs Hisenda
L’agència estatal d’administració tributària no podia consentir que Joan Jesús Ensenyat tengués un consum reduït d’energia a ca seva i, com que no el creia, va iniciar un procediment sancionador per reclamar-li deduccions que havia desgravat des del 2016, els interessos de demora i la corresponent sanció administrativa. [Hisenda amb els petits no va de bromes i no s’hi posa per poc; altra cosa són els poderosos]. Joan Jesús va iniciar un llarg periple administratiu i legal per demostrar que, efectivament, vivia a casa seva malgrat que Hisenda digués que no. Certificats d’empreses subministradores de serveis, actes de la Policia, testimonis de veïnats, infinitat de documents que semprre acabaven essent rebutjats per l’agència tributària. Al final, gràcies al ressò mediàtic que el cas va provocar, Hisenda va acabar per donar la raó a l’afectat. Aquest ha declarat que la resolució que posa fi al seu expedient «acaba amb una injustícia que m’han fet» que «sempre acaba per afectar els més dèbils» (…) En la seva opinió, el que ha fet Hisenda no és més que «una argúcia per recaptar més doblers» especialment «entre la gent més pobra».
(Joan Mora, Sa Veu, 1683)
Concentus interruptus
Fa uns dies, el trio de cordes format per Llucia Barrero (violí), Héctor Bujosa (viola i veu) i Jorge Jiménez (violoncel) va haver d’interrompre «abruptament» el concert que oferia a la Parròquia de Sant Bartomeu perquè l’Ajuntament va avançar la revetlla que tenia programada davant les Cases de la Vila. Els músics no varen poder completar el programa que havien previst en solapar-se els dos esdeveniments. [Quantes vegades passen coses així: programar vàries activitats al mateix moment perquè no hi ha un mínim de coordinació, ni -molt sovint- ganes de fer-la!! Curiosament, a la següent plana del Setmanari hi ha una entrevista amb una recent graduada en Protocol i Organització d’Esdeveniments que defensa la seva tasca perquè, precisament, no passin coses d’aquestes]
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1683)
Bunyola amb veu de dona
Aques és el titol del cicle cultural dedicat a la dona que tendrà lloc durant la segona quinzena d’agost, organitzat per l’Ajuntament d’aquest municipi. A partir de dia 20 hi haurà diverses actuacions i recitals. El 27 d’agost serà el torn de «Dones músiques a la Mallorca del segle XVIII i XIX» i dia 28 es clourà el cicle amb el recital «Mestres de la Paraula».
(Sa Veu, 1683)
Futbol amistós
El primer partit que havia de jugar el Port de Sóller era precisament a MARRATXÍ, on tenia lloc un amistós amb el Sant Marçal, al camp d’aquest darrer. [A hores d’ara ja s’ha jugat. Si arribam a saber incidències i/o resultats, els vos comunicarem].
(Joan Vicens, Sa Veu, 1683)
De Tossa a Sóller remant
Foto: Aleix Freixas
Tres dies dura la travessia entre Tossa de Mar (Girona) i el Port de Sóller. En aquest cas són 225 quilòmetres coberts per l’equip de rem català OceanCats. L’objectiu del periple era doble: Commemorar els 700 anys del primer viatge que va realitzar una embarcació de cabotatge entre Tossa i Mallorca per transportar suro i que, en arribar a l’illa, va intercanviar per sal. En segon lloc es tractava de recollir mostres d’aigua marina en diversos punts del recorregut per tal d’estudiar la presència de microplàstics en alta mar.
(Joan Vicens, Sa Veu, Sóller, 1683, 6 VIII ’21)
