Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, 1863,1865; el 1862 i el 1864 no han arribat)
Caragols
Entre el diumenge i el dilluns de Sant Marc a la comarca de Manacor es varen preparar i servir més de 7.000 quilos de caragols, dels quals prop de 6.000 varen correspondre al restaurant Es Cruce, on llargues cues, gent i multitud de tota Mallorca s’apropà fins a Vilafranca per gaudir d’un dels plats estrella de la seva carta.
(J.L.Amer Veny, Manacor Comarcal, 1863)
Llegendes manacorines
Aquest és el títol d’una obra de Rafel Ferrer Massanet (1929-2006) publicada l’any 1982. Consta de deu relats que han passat de generació en generació trets de la memòria popular, amb l’objectiu de treure’ls de l’oblit i donar-los una nova vida. Ara, als 40 anys de la seva publicació, la Nova Editorial Moll ha presentat una nova edició.
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1863)
Aigua de pluja
L’articulista Jaume Rigo Matheu ens informa que poca gent sap que el Pla General de Manacor, al seu article 87, aporta aquesta sorpresa: «Totes les construccions de nova planta han de disposar d’un dipòsit (cisterna o aljub) per acumular l’aigua pluvial que prové de les cobertes» i afegeix: «La reserva d’aigua de pluja s’ha de destinar al reg»… «és a dir -segueix Jaume Rigo-, no està permès el consum humà. En definitiva, totes les cases noves que es faran a Manacor estan obligades a fer un dipòsit per guardar aigua per regar les plantes, però no es pot beure.
En quina situació queden els habitatges de Manacor que tenen cisterna, que sempre l’han cuidada correctament, fent-hi entrar l’aigua quan les teulades són netes, derivant-les cap al carrer quan no ho són o estan massa calentes, fent analítiques de tant en tant per garantir la seva qualitat, afegint-hi un poc d’hipoclorit sòdic quan és necessari, el Pla General no ho diu, ni es un sentit ni en l’altre».
(Manacor Comarcal, 1863)
Cançoner Popular
La musicòloga i investigadora manacorina Bàrbara Duran ha rebut a la XVII edició el Premi Castellitx d’Investigació per l’obra «Unes cantades de veus fresques a la plaça. Dones algaidines a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya». Entre d’altres coses, l’autora comenta: «Vull aprofitar per donar les gràcies a tot el que m’ha aportat Josep Massot i Muntaner, que ara ens ha deixat. Ell ens va donar els permisos necessaris per a consultar els documents de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i sempre li estaré agraïda. Això m’ha permès consultar les dades, tenir els documents preciosos que formen part d’aquest corpus cançonístic, i el treball és fantàstic i té moltes portes obertes pel que fa a la investigació».
(Manacor Comarcal, 1865, 14 V ’22)