Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Perlas y Cuevas, i d’altres)
Teatre actualitzat
Miquel Socias (Sa Pobla, 1975) reprèn l’Adoració dels Reis per adaptar-la als nous temps i també amb un altre títol: ‘l’Adoració dels Reis Mags’. Ell mateix ens explica de què tracta aquesta obra teatral religiosa: «L’Adoració del Reis Mags és una obra teatral popular en vers que s’ha feta històricament a Mallorca des de fa molts d’anys. S’ha anat perdent i s’ha anat recuperant. És una obra que es passava de pares a fills, ja que es tracta de teatre popular, o entre veïnats i amics. I per aquest fet es feia en poesia, perquè així era més fàcil de memoritzar. Així es podia anar passant més fàcilment entre generacions, perquè abans la gent no sabia llegir ni escriure. Feien l’obra en vers per aquest motiu. Què es volia fer amb aquest teatre? Jo intuesc que es volia fer una pedagogia, una catequesi del que era ‘L’Adoració dels Reis Màgics’. I el més fàcil per a gent que no sabia ni llegir ni escriure era representar-ho. El que va fer un senyor l’any 36 va ser posar-ho per escrit. Però clar, no es tenia la mateix visió teatral que es té ara. Estam avesats a un ritme i a unes paraules diferents i, per tant, el repte que tenim és adaptar una peça teatral que es va fer fa molts d’anys a l’actualitat».
(Paco Grancha, Sóller, 7080, 6 I ’23)
Elements per a la coca
«La pasta pot esser feta amb varis tipus de farina i cada un li conferirà el seu gust i textura diferenciadora:
-Amb farines fluixes usarem menys aigua, així i tot no són les mes adequades per a les coques.
-Amb farines fortes, que són més seques; adquirirà una textura més fàcil d’empastar.
-Les farines integrals deixaran les masses més fosques i cruixents.
-Les pastes es poden semi fullar. I malgrat no necessiten llevat, podem posar-n’hi per aconseguir textures diferenciades.
-Podem substituir l’oli per saïm o un altre tipus de greix.
-Podem substituir l’aigua per sucs de taronja, vi blanc o altres líquids (…)
Coques típiques:
-Trampó: ceba, tomàtiga, pebre verd, oli i sal.
-Verdura: bledes, espinacs, ceba, pebres, tomàtiga, ceba tendra, sal, oli i pebre bord.
-Pebres vermells torrats i tomàtiga.
-Ceba confitada i formatge de cabra.
-Ceba i foie.
-Julivert i ceba.
-Verdura amb sardines o arengades.
Coques més especials:
-Coca de ceba, sobrassada, mel i pinyons.
-Coca de tomàtiga amb alfabeguera.
-De pebres torrats i esclata-sangs.
-Coques de massa dolça.
-Coca fullada d’albergínies escabetxades.
-Coca de gerret.
-Coca de sobrassada i xulla.
Coques tapades:
-Pastelons,duqueses, espinagades, panades i d’altres amb elaboracions semblants.
-Panades de xot i cabell d’àngel, panades de carn, sípia, pastelons de llebre, espinagades de mussola, d’anguila o llom.
-Cocarrois… de ceba, de bledes i panses, de colflori.
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 7080, 6 I)
Nou disc
La cantant felanitxera Mar Grimalt (Felanitx, 1996) ha estudiat teràpia ocupacional i musicoteràpia. En la música, però, es defineix com a autodidacta. De fet, els seus coneixements acadèmics són els de grau elemental de piano. En els darrers mesos ha fet feina en la confecció del seu primer disc, produït per Joana Gomila i Laia Vallès. L’autora comenta: «En el disc hi ha una mescla molt eclèctica de les meves cançons, que són molt introspectives, nues, acompanyades pels renous de la fàbrica de la meva família». A més de les cançons pròpies, n’hi ha d’altres que «són poemes musicats d’autors com ara Damià Huguet, Miquel Bauçà, Antonina Canyelles…» Per a mi, diu Grimalt, «les cançons d’aquest disc són una espècie de purga, perquè contenen tota la intensitat, les coses més profundes i més obscures que no m’agrada dur per senyera a la vida diària». Mar Grimalt explica que «darrerament m`he nodrit molt de música tradicional, ja de més gran. Però de més enrere el que escoltava més era cançó d’autor, per això puc dir que el que faig ara és una mescla de cançó d’autor amb ressonàncies que tenen com a referents Maria del Mar Bonet o Sílvia Pérez Cruz, escoltar-les ha fet que la meva veu agafi un color que pot recordar la música tradicional. Sí, per això dic que faig cançó d’autor banyada de tints folklòrics».
El disc, que durà per títol «Espurnes i coralls», ja està fet i que es publiqui només està pendent de qüestions burocràtiques i tècniques.
Per a Grimalt, la factura d’aquest disc «ha suposat una sanació molt grossa. He viscut sempre una controvèrsia molt important per l’empresa de material de construcció de la meva família, i per l’explotació del sòl a Mallorca(…)».
(Antoni Riera, Cent per Cent, 973, Manacor, 6 I)
Teules pintades
Jaume Pinya i Aina C.Darder publicaran aquest any 2023 el llibre «Criatures de fang, calç i almangra». L’obra tractarà sobre les teules pintades de Fornalutx, a can Xoroi, segons ha anunciat la responsable de l’espai museístic a traves d’una publicació realitzada a les xarxes socials de can Xoroi. «Aquest petit gran llibre veurà la llum aquest any. Molta feina, nervis, dubtes i sempre a contrarellotge. Però en Jaume Pinya i jo no podem estar més contents o orgullosos amb el resultat» s’ha indicat en la citada publicació.
(Sa Veu, 1757, Sóller, 6 I)
Gastronomia santantoniana
«La cuina de Sant Antoni és tot un ritual, i com a tal, cada família ho fa seguint les seves tradicions i gusts. Com diu la dita popular, ‘cada sastre fa el seu punt’. Sens dubte les espinagades són les estrelles de la gastronomia en aquestes dates, i ja i havia constància de les espinagades en el receptari medieval de Sent Soví, conegut també com ‘Llibre de totes maneres de potatges de menjar’, un dels manuscrits més antics d’Europa i el primer receptari català.
A sa Pobla s’ha ajuntat un grup de dones per fer de forma conjunta les espinagades, un ritual ancestral i molt personal que posen en comú aportant cada una els seus coneixements i trucs. Elles debaten abans de començar com seran les espinagades: amb saïm o sense, dolces o coentes, amb o fora pèsols… I la clau està en trobar una forma per a que totes estiguin contentes amb el resultat.
D’entrada, preparen la verdura ben petita, part essencial de l’espinagada, i que li dona nom. Les espinagades de llom i les d’anguila porten un farciment vegetal distint: mentre les de llom porten col arrissada, borratxona i colflori, porro, all i panses; les d’anguila duen bledes i espinacs, sofrit, porro, all i julivert. La verdura s’ha de trempar, amb oli i espècies al gust, però no poden faltar el pebre bo i el pebre bord o tap de cortí, així com la sal.
Les anguiles són les altres estrelles de la gastronomia santantoniana, pròpies de l’Albufera, que uneix Muro i sa Pobla. Preparar les anguiles és una feina poc agradosa però molt important. L’anguila té un llim que fa que la tasca sigui complexa, perquè patina. Per netejar-la, s’ha d’agafar amb un fregall o una tovallola i s’han de fer ben netes amb aigua, fins que desapareix el llim. S’eixugen i després s’han de ficar a la gelera o al congelador perquè «perdin l’esperit». Llavors es trempen amb pebre vermell, pebre bo, all, julivert, porro i oli, A Muro també hi posen pèsols. És important no afegir sal a les anguiles fins que es posen dins l’espinagada, perquè sinó s’endureixen.
Elles fan dos pastons diferents, un amb saïm, que du farina, oli, saïm, aigua i llet, i un altre que només du oli d’oliva suau (o de gira-sol), aigua i farina. Aquesta darrera ha de reposar uns quinze minuts abans de poder manejar-la. La petita diferència de greixos és clau, ja que una massa serà més lluenta i més fina, mentre que l’altra queda més elàstica i per tant a l’hora de treballar-la no es pot aprimar tant, o es corre el perill de que es foradi. Aquesta, amb oli, queda més cruixent un cop cuita.
FAn porcions de massa de 300 gr. perquè totes tenguin unes dimensions semblants. Cada porció s’estira en forma circular amb farina sobre la taula, per poder treballar-la amb facilitat. Es col·loca un sostre de verdura, el llom o les anguiles, i una altra capa de verdura. A l’hora de tancar l’espinagada, també hi ha discrepàncies, unes dobleguen la massa i d’altres la pessiguen, com si es tractés d’un cocarroi. Al cap i a la fi, la intenció és la mateixa: segellar-la perquè el farcit no surti durant la cocció. I si això ocorre, el truc de n’Àngela és afegir una mica de farina, que es beurà el brou i suturarà la ferida. Un altre tema és si picar o no l’espinagada. Les pobleres tenen molt clar ue no és necessari, mentre les mureres ho consideren imprescindible.
És important que el forn estigui a una 170-180º. El temps de cocció és relatiu, però s’estipula entre 45 o 60 minuts. Per acabar, la darrera discrepància i la més important, és quan es poden començár a menjar: N’hi ha que no ho fan fins les vigílies de Sant Antoni, mentre d’altres fa dies que ja en mengen».
(Carme Contestí, Sa Plaça, 425, Inca i comarca, 13 I)
Comiat
Aquesta revista mensual avisa d’iniciar el darrer any, després de 63 d’existència. A final d’any tancarà. L’editorial ho explica així: «El 2023 serà important perquè serà l’any de l’adéu, el del comiat… Ens acomiadarem amb el cap alt, el deure acomplert i orgullosos d’haver format part de la història del periodisme manacorí (…) Aqui estam, mes a mes, fins aquest proper desembre (…) que haurà arribat el moment de dir adéu, un adéu clar i alt, amb la satisfacció de saber que la història del nostre poble d’aquestes darreres sis dècades no se podrà escriure sense comptar amb ‘Perlas y Cuevas’ (…) Ens falten onze mesos i nou números per a l’adéu definitiu (…)
(Antoni Ferrer Vallespir, Perlas y Cuevas, 1420, Manacor, 13 I)
Aquell 2000
Les planes centrals -de característic color groc- ens aproximen al que passà aquell primer any del XXI, o darrer del XX, segons teories: «Aznar guanyà les eleccions per majoria absoluta, José Luis Zapatero esdevingué secretari general del PSOE. Després d’una treva, ETA tornava a matar, Ernest Lluch en fou víctima, entre d’altres. Gaspar Llamazares fou elegit coordinador d’EU. El Ministeri de Defensa celebrà el darrer sorteig del servei militar obligatori. Paco Umbral guanyà el Premi Cervantes. Condemnes pel cas Lasa i Zabala. Detectat el primer cas de les vaques boges a l’estat espanyol. Pedro Almodóvar aconseguí l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per ‘Todo sobre mi madre’. Joan Gaspart, elegit nou president del Barça. George W. Bush, president d’EE.UU. El serbi Slobodan Milosevic fou derrocat. Mor Josep Melià. Algunes defuncions de gent del cinema: Roger Vadim, Pablito Calvo, Joan Capri, Antonio Ferrandis, Jesús Puente, Walter Matthau, Vittorio Gassman, Franck Pourcel, Carmen Martín Gaite…
(Perlas y Cuevas, 1420, Manacor, 13 I ’23)
